Publicitat
Publicitat

INCENDIS FORESTALS

La serra de Morna encara espera

Les 1.576 hectàrees cremades el 2011 a Eivissa quedaran sense restaurar per falta de fons públics

No hi ha fons públics per recuperar les 1.576 hectàrees de la serra de Morna i dels voltants de Sant Joan de Labritja que es van cremar el mes de maig de 2011. Si fins ara la Conselleria de Medi Ambient no havia destinat fons públics per a les feines de restauració de la superfície cremada per evitar l'erosió del terreny, el devastador incendi de la serra de Tramuntana ha provocat que deixi de considerar-se la possibilitat que en el futur el Govern balear es plantegi destinar una partida de sous públics per a la recuperació d'aquesta àrea.

De fet, ja l'any 2011 el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, va anunciar que s'optaria per un projecte "innovador" basat exclusivament en la iniciativa privada i que "no costaria ni un euro al Govern". Així, es va arribar a un acord amb dues empreses perquè retirassin la fusta cremada amb l'objectiu d'obtenir biomassa. Això no obstant, aquesta feina de retirada de fusta s'ha concentrat a les zones ben comunicades i properes al nucli urbà de Sant Joan on els accessos són més viables, i s'han bandejat les àrees d'accés complicat on extreure la fusta no comporta un benefici econòmic.

Ara com ara, algunes àrees de la serra de Morna continuen intactes. Aquesta situació podria ser devastadora a causa de l'erosió del sòl, si no fos perquè en molts d'aquests turons encara perviuen les antigues feixes agrícoles que, en certa mesura, fan de dic de contenció.

Regeneració complicada

"Regenerar una hectàrea de bosc cremada costa uns 2.000 euros de mitjana", estima Fèlix Sanjuan, enginyer forestal de l'Ibanat a Eivissa. Per tant, recuperar les 1.576 hectàrees cremades de Morna implicaria una despesa de 3 milions d'euros.

A les zones que han petit un incendi, les feines de restauració que es fan sobre el terreny se centren en la retirada de la fusta cremada i a crear les condicions idònies per evitar que es produeixi una erosió del sòl a causa de l'acció de les pluges. No s'hi realitzen feines de reforestació perquè la vegetació mediterrània té una gran capacitat d'autoregenerar-se. "Durant milers d'anys s'han produït foscs espontanis als boscs mediterranis, i espècies com el pi i l'alzina estan preparades genèticament per adaptar-se al foc", comenta Fèlix Sanjuan. L'única espècie mediterrània que cal replantar és la savina.

Això no obstant, aquest procés natural és més complicat a la serra de Morna perquè ja ha patit molts incendis consecutius en poc espai de temps: "El bosc madur té garantida la regeneració, llevat que hi hagi una recurrència d'incendis en un espai molt breu de temps que no doni temps a crear llavor madura". Una situació que trobam a Morna, que va patir un greu incendi en la dècada dels 80, un altre l'any 2005 i que tornà a ser devastada el 2011.

El tècnic de l'Ibanat no és optimista respecte del futur d'aquest espai, fins i tot en el cas que aconsegueixi regenerar-se: "El bosc s'ha de gestionar perquè, si no, es pot convertir en benzina i els focs són incontrolables", comenta Fèlix Sanjuán, "però gestionar el bosc és molt complicat a causa de l'estructura de propietat d'aquesta zona: no hi ha rendiments immediats, abunden les microparcel·les de menys d'una hectàrea i és molt complicat posar d'acord tots els propietaris". L'enginyer forestal finalitza la seva exposició amb un comentari resignat: "Crec que estam abocats a repetir la mateixa situació".

Benirràs, l'altra cara

Les 346 hectàrees de la zona de Benirràs i els Amunts que es van cremar l'agost de 2010 han tingut més sort. Es van poder beneficiar d'uns fons provinents del Pla de Desenvolupament Rural i també ha gaudit de patrocinis privats. Així, s'han restaurat 274 hectàrees, el 80% de la superfície cremada.

Es calcula que d'aquí a dos anys, la zona de Benirràs ja tindrà una cobertura general de matolls i que en 20 o 30 anys s'hi haurà desenvolupat una cobertura arbòria de pi jove. La fauna també ha retornat a aquesta àrea i és fàcil veure-hi conills o perdius: "Les perdius prefereixen els camps oberts. A les àrees cremades n'hi ha un munt. També hi trobes conills, perquè hi ha molt de rebrot i ells se n'alimenten. Però una geneta potser no estarà tan contenta: et dirà que li has llevat el seu hàbitat", comenta el tècnic de l'Ibanat.

Tot i que la regeneració de Benirràs té més possibilitat d'èxit, els seus problemes futurs de gestió són idèntics als de Morna: "Hem de cercar un rendiment al bosc i que tingui una mínima gestió, però de moment l'única opció viable ha estat la de les empreses interessades a obtenir biomassa". L'escenari és que amb un bosc no gestionat, els incendis es converteixin en catàstrofes absolutament incontrolables.