El sector del còmic a les Illes Balears es fa gran

PalmaEl sisè Còmic Nostrum, el més internacional fins ara, arriba en un moment clau per al sector de la historieta -i la novel·la- gràfica a les Illes Balears. Després dels cops que han suposat, en pocs anys, tancaments com el de la revista Esquitx , l'Inrevés Edicions i diverses llibreries especialitzades, el còmic balear, lluny de resignar-se, es reinventa per fer-se gran. D'una banda, afronta el repte de captar el públic més general i, de l'altra, comença a aprofitar les oportunitats que li donen les noves tecnologies i el llibre electrònic.

"Estam acostumats a patir un poc de precarietat i a treure sempre el cap, som un sector molt dinàmic", explica el president del Clúster de Còmics i Nous Mèdia de Mallorca, Bartomeu Seguí. Un dels impulsors de l'entitat i organitzadors del festival, Joan Miquel Morey, assegura que els còmics s'han "esponjat" a les llibreries i les editorials.

Més aviat allò que ha fet la narrativa gràfica és infiltrar-se entre els llibres convencionals. Ningú ja no fa cara de sorprès en trobar-se títols com Maus o Persèpolis a les prestatgeries de narrativa. Algunes llibreries de Palma, com Literanta o Agapea, els tracten com qualsevol altre llibre en el fons habitual i tenen espais destacats dedicats al còmic o a la novel·la gràfica.

A més, si bé han tancat editorials especialitzades, d'altres de més generals o experimentals han començat a publicar narrativa gràfica. "Se l'ha denigrat perquè s'entenia com una historieta per a nins, però és un gènere literari en majúscules", apunta, sobre el còmic, l'editor de Xicra, Pau Castanyer, un segell novell que en quinze dies presentarà un "assaig gràfic" de Gerard Armengol i que prepara dos títols més per a l'any que ve. Rua Edicions, de Llucia Font i Grip Face -que prové del món de l'art contemporani-, també té en cartera un llibre d'Alona Vinç.

Aquests segells eclèctics conviuen a la vegada amb d'altres que són exclusivament de còmic, com la underground Autsaider Comics, que ven paquets -caixes- de petites i cuidades historietes gràfiques en edicions limitades gairebé artesanals, o la veterana editorial Dolmen. Morey no s'està de recordar que Dolmen és el segell de les Illes Balears que publica més títols a l'any.

Algunes llibreries dedicades exclusivament al còmic, com ara Norma i Gotham, a Palma, i Sin Comics, a Manacor, també han aguantat l'envestida que ha patit el sector. Es comença a recuperar una part del mercat perdut en els anys noranta.

El còmic, amb l'ajuda d'etiquetes noves i més aclaridores de les noves formes que pren, com la de "novel·la gràfica" -recorda Seguí-, comença a entrar en força a la ment del públic generalista i deixa de ser un reducte per a iniciats. El president del clúster recorda que a altres països, com França, ja fa anys que és així i veu amb optimisme la "normalització" progressiva d'allò que és, cada pic més clarament, just una altra manera de narrar que fa literatura i art plàstic alhora.

Tot aquest procés arranca en un brou de cultiu molt fèrtil: a les Illes Balears s'han publicat més de mig miler de llibres i àlbums i han sortit més d'una vintena d'autors que han dut els seus dibuixos a una trentena de països.

A tota aquesta renovació, cal sumar-hi les oportunitats que ofereixen internet, l'esclat dels llibres electrònics i les noves tecnologies. Alguns ho comencen a fer, com Paco Díaz, dibuixant del Wolverine de Marvel, que just es fa en format electrònic, o l'exitós webcòmic El joven Lovecraft , de Josep Oliver i Bart Torres, que ha desembarcat en paper en castellà, català i anglès. I això sense comptar les possibilitats que ofereixen els mons de l'animació, els videojocs i les tecnologies interactives.