FINANCES PÚBLIQUES
Balears 05/08/2013

Les retallades als funcionaris estalvien 111 milions al Govern

L'Executiu valora en el pla econòmic la reducció de la despesa que exigeix Madrid

Lluís Planas
3 min

Palma.El sacrifici dels treballadors públics de la Comunitat Autònoma sosté una bona part de les mesures de reducció del dèficit que aplica el Govern de les Illes. Entre les rebaixes de sou -aplicades a partir de distints decrets d'àmbit estatal i autonòmic-, la retallada o supressió de complements salarials i l'eliminació de places laborals i d'interins, l'Executiu aconsegueix un estalvi a l'erari autonòmic de 111.067.000 euros anuals.

Així ho detalla dins les mesures "correctores" de la despesa que li exigeix Madrid en el pla econòmic i financer, que dimecres va ser presentat al Consell de Política Fiscal i Financera. El Ministeri d'Hisenda obliga a presentar aquest pla de reequilibri a les comunitats que han superat l'objectiu de dèficit, com Balears l'any passat. L'exercici anterior ja se n'hagué de presentar un per l'incompliment de 2011.

El conjunt de mesures per reduir la despesa, que es començaren a aplicar durant l'exercici passat i sobre les quals l'Executiu fa una previsió a partir del seu manteniment durant enguany, suma un total de 143,7 milions d'euros, mentre que just les que s'apliquen al personal representen els 111 milions d'euros esmentats. Els funcionaris han patit una reducció considerable del sou els darrers anys, a partir de l'aplicació de dues retallades consecutives del 5% del salari a més de l'eliminació de la paga extraordinària de Nadal. També han vist la supressió o reducció de distintes retribucions que rebien en forma de complement pel seu treball -productivitat, hores extra-. A tot això, la seva jornada laboral ha passat de 35 a 37,5 hores setmanals.

Juntament amb això, l'eliminació de places laborals i d'interins dins l'administració autonòmica, amb una càrrega de feina que han hagut d'assumir els funcionaris, a més de la supressió de la prestació de serveis públics, ha permès generar encara més estalvi a la despesa de personal. És allò que en el document el Govern defineix com "mesures de gestió/planificació del personal".

Educació i sanitat, perjudicats

Pel seu pes dins l'administració autonòmica i la configuració dels serveis que presten, els funcionaris adscrits a l'educació i a la sanitat són els que globalment pateixen més l'esforç de les retallades, de manera especial per l'eliminació de places interines i laborals i també per la supressió de complements o retribucions com per hores extra. Dels gairebé 27.000 funcionaris autonòmics de les Illes, el 75% treballen a educació i sanitat.

La resta de mesures d'estalvi que el Govern planteja en el pla econòmic i financer presentat davant el Ministeri d'Hisenda se centren principalment en la compra centralitzada de subministraments i, sobretot, de medicaments per al servei de salut. Són allò que l'administració anomena "central de compres", per tal d'unificar la contractació de serveis o la compra de subministraments de tots els departaments de l'administració per tal d'aconseguir un estalvi. El Govern calcula que amb això obté 32,7 milions d'euros anuals.

El pla econòmic i financer del Govern sosté el seu reequilibri en aquestes retallades de les despeses i en un augment dels ingressos gràcies a la recaptació d'impostos. En el mateix pla es considera que, a 30 de juny d'enguany, el Govern ja ha constatat un augment considerable de la recaptació tributària, i això abans que estigui comptat el gruix de la temporada turística. Tal com explicà aquest diari divendres, només amb la pujada de distints impostos que la Comunitat té cedits totalment, com el de transmissions patrimonials o el de sanejament, i l'aplicació del cèntim sanitari , el Govern preveu recaptar 76,5 milions d'euros addicionals.

Tot i que en el document presentat davant el Ministeri d'Hisenda, el Govern exposa gràcies a aquests indicadors un cert optimisme en el compliment del pla de reequilibri, també insisteix que el finançament que rep Balears és insuficient, de manera que, tot i els esforços que està fent la Comunitat, el seu marge de maniobra és cada vegada més reduït sense que es vegi afectada la prestació de serveis bàsics.

Aquest marge de maniobra reduït també s'especifica per part del Govern en el document. Amb un pressupost de devers 3.500 milions d'euros, enguany es preveu que 1.960 vindran de les bestretes que la Comunitat rep de l'Estat i de la liquidació del sistema de finançament autonòmic. Entre els seus ingressos prevists, l'Executiu també té en compte que Madrid aporti 90,4 milions d'euros pel conveni de carreteres i 3,9 més per un altre en materia ferroviària.

stats