Publicitat
Publicitat

PARLAMENT

La reforma del dret civil: més justa i equitativa

Amb el nou text, les herències intestades aniran a parar als consells insulars i als ajuntaments

Un any després que el Consell de Govern aprovàs el projecte de llei pel qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears, el Parlament n’aprovarà aquest dimarts el text definitiu, que regula les relacions patrimonials i successòries.

El dret civil propi recollit a la Compilació de dret civil de les Illes Balears data de l’any 1961; el 1990 se’n va fer un text refós i des d’aleshores només s’hi han fet petites modificacions. “Per nosaltres era important que es desmomificàs aquest text, convertir-lo en un cos viu”, destaca el diputat de MÉS per Menorca Nel Martí. En aquest sentit, el diputat assenyala que l’objectiu d’aquesta modificació era doble: d’una banda, modernitzar el text i adaptar-lo a la realitat, “ha d’estar al servei d’una nova societat i, per tant, ha de ser útil”, i de l’altra, fer valer la seva part simbòlica, “el dret civil va lligat a la nostra història com a país perquè té l’origen en la Carta de Franquesa atorgada per Jaume I als pobladors de Mallorca, la Constitució espanyola ens reconeix la capacitat legislativa en aquest àmbit, i és un símbol del nostre autogovern”. Així mateix, Martí fa autocrítica i reconeix que “com a comunitat hem estat massa covards a l’hora de desenvolupar el nostre dret civil”.

El text que s’aprovarà aquest dimarts és bastant diferent del projecte de llei inicial i inclou modificacions que regulen les relacions patrimonials i successòries d’una manera més justa i equitativa. De les 66 esmenes que s’hi varen presentar, 38 corresponen a MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca. “Nosaltres volem un dret civil fort i hem presentat moltes esmenes perquè crèiem que es podia anar més enllà; ha estat una ponència molt tècnica i jurídica”, reconeix Martí.

Successions intestades

El projecte de llei pel qual es modifica la Compilació de dret civil parteix de la voluntat de canviar la regulació de les herències intestades, és a dir d’aquelles persones traspassades sense hereus o que no han fet testament. Fins ara el patrimoni d’aquestes persones anava a parar a l’Estat, però amb la modificació actual anirà a parar a la Comunitat Autònoma, concretament als consells insulars i ajuntaments, les institucions territorials més representatives i pròximes al veïnat del difunt. “Pensam que s’ha de seguir el criteri de veïnatge i proximitat”, subratlla Nel Martí.

Herència en vida

En aquests moments, l’article 65 del Llibre II específic per a Menorca exclou l’illa d’una figura vigent a Mallorca, la definició, o el pacte de finiment de legítima a Eivissa i Formentera, que permeten heretar en vida. Amb la modificació d’aquest article, s’eliminarà l’excepció, de manera que s’estableix la vigència de la definició a Menorca, amb la mateixa regulació prevista en el règim successori a Mallorca.

Aquesta modificació permetrà als menorquins transmetre el patrimoni en vida als hereus -fins ara només ho podien fer en mort- amb la fiscalitat pròpia de les successions, que és força més favorable que l’aplicable a les donacions entre vius. Concretament, la transmissió després de la mort és d’un 1% en l’Impost de successions i un 0% en IRPF; en canvi, la donació en vida és del 7% en l’Impost de successions i del 20% en IRPF. “Té una importància quotidiana molt gran; era un tema molt sensible, almanco a Menorca”, assevera Martí.

Regulacions econòmiques

El futur text estableix una pensió compensatòria de la convivència en els matrimonis sotmesos a separació de béns. En el matrimoni, la parella es compromet a contribuir al comú familiar, així que el treball no remunerat per a la família ha de ser considerat -també en la seva dissolució- com una contribució positiva al matrimoni.

També s’hi incorpora la necessitat del consentiment del cònjuge no titular de l’habitatge en operacions de venda o hipotecàries que afectin l’habitatge familiar. “Independentment de qui és el titular, es fa valer que el que, per exemple, no ha fet feina amb un contracte ha contribuït al manteniment de la llar”, assenyala Martí.

D’altra banda, s’elimina la separació i el divorci en supòsits de revocació de les donacions entre cònjuges.

Alou

L’alou, pròpiament dit, és un dret que emana de la desmembració de la propietat entre domini útil i domini directe que es generalitzà a Mallorca arran del repartiment, quan els grans terratinents cediren les terres en alou als conradors. Ha perdurat a la Mallorca del segle XX i del segle XXI lligat a la noblesa mallorquina.

De la mateixa manera que existeix l’Impost de transmissions, pel qual l’Estat cobra un 7%, el lluïsme era un percentatge que estava fixat en un 2% en cas de transmissió del domini útil. És a dir, es pagava al propietari de l’alou un percentatge cada vegada que hi havia una transacció de la propietat. I així continua avui, que s’ha de pagar cada vegada que es produeix la venda.

L’objectiu, explica el diputat de MÉS per Menorca, era abolir aquesta figura, però finalment s’ha decidit buidar-la de contingut al màxim i evitar que pugui donar lloc a indemnitzacions per part de l’Administració. Així, el 1990 s’establí que el lluïsme passaria del 2% del valor de la finca a l’1% i ara es passarà de l’1% al 0,5%, és a dir una reducció del 50%.

Societat rural menorquina

La societat rural menorquina és un contracte de societat civil entre el propietari d’una finca rústica i el conreador per explotar associativament la finca en estreta col·laboració. Fins ara hi havia manca de precisió en alguns aspectes, com per exemple, com es patrimonialitzen determinats béns abans inexistents (la quota lletera, les subvencions, les denominacions d’origen...). La nova llei revisa i modernitza aquesta figura, fixa un contingut mínim del contracte i garanteix la perdurabilitat d’aquesta institució del tradicional camp menorquí. Així mateix, es reconeix la tasca de la dona, que és considerada una unitat de treball del lloc.