El finançament: la demanda constant d’Huguet
El programa és ampli i vertebrar-ne l’estructura no és fàcil. Tot i així, tot passa per un fil conductor: el finançament. La candidatura del catedràtic de Ciència de la computació i Intel·ligència artificial, Llorenç Huguet, que aspira a ser reeligit com a rector, té clar que les millores en qualitat docent, rehabilitació d’edificis, innovació i estudiants requereixen tenir un millor finançament. Una demanda que no atura de reivindicar. Per què? “Ens agradaria que la inversió per estudiant fos equiparable a la mitjana espanyola; estam a 750 euros de diferència”, apunta Huguet. Assenyala que en els seus quatre anys de mandat s’ha millorat la transferència del Govern a la UIB un 20% i que per estudiant s’ha incrementat un 24%, però que, tot i així, “està per sota de la demanda” que va realitzar a tots els partits abans de les eleccions al Parlament.
Està acomodada la UIB? “El que defineix la UIB és dinamisme i capacitat de renovació”, destaca Huguet. Diu que “costa molt” mantenir-se en els llocs capdavanters, per la competència que hi ha entre universitats, i que hi ha “paràmetres que sempre són millorables”, però que es treballa per millorar.
Es necessita un servei d’Inspecció? Huguet no anomena el cas Minerval, però hi fa referència: “Seria agosarat dir que no tornarà a passar mai més. En tot col·lectiu, sempre hi ha gent capaç de saltar-se les barreres”. Hi ha mecanismes per millorar? “Tot és millorable”, assegura. No creu que el Servei d’Inspecció sigui la millor eina, i pensa que potser la Sindicatura de Greuges ha de tenir més competències. Començar un programa compliance o fer un codi de bones pràctiques podrien ser eines per reforçar aquesta gestió. La seva candidatura cerca la “transparència i la integració”.
En condicions laborals, coincideix amb el seu rival, Rafel Crespí: “La figura d’associat és molt important”. Està mal pagat? “La resposta és que sí”. La seva candidatura no planteja canvis importants en els plans d’estudis ni prioritzar noves titulacions -encara que algunes guaiten-. Això sí, es volen reforçar les dobles titulacions i reduir preus de màster.
L’experiència és un valor o està en el punt de mira? “És un valor, però no només la personal. Formam equip”. Conclou remarcant el seu lema: tothom importa i tothom aporta.
Crespí cerca fer de la UIB una institució més internacional
Renovació perquè la UIB no “s’acomodi”. Són les paraules que el catedràtic d’Organització d’empreses, Rafel Crespí, utilitza per definir la seva candidatura a rector de la UIB. A finals de 2016, un grup de professors va començar a veure la necessitat de “replantejar inèrcies”. El 2017 es posen en marxa per fer front a Llorenç Huguet, que vol ser reelegit.
Serà difícil ‘combatre’ Huguet en un lloc que ha ocupat durant molts anys? “Potser hi ha certa dificultat. Vas en contra d’algú més professional de la gestió”, pensa Crespí. Un duel en ple esclat del cas Minerval, que Crespí va insinuar que intentaria situar com a eix central de la campanya, però que durant la conversa amb aquest diari evita anomenar. Quins errors ha comès la UIB? “Manca d’estratègia, de visió. Fa que tingui unes conseqüències”. Crespí és crític amb la gestió, ja que els darrers anys, diu, la UIB ha baixat posicions en recerca al U-Ranking. “La Universitat té un bon fonament, però els darrers anys ha entrat en una espècie d’estancament”, determina.
Per millorar errors, Crespí proposa activar un Servei d’Inspecció. Es pot controlar tota la investigació? “S’ha d’entendre com un servei de suport. Ni prop fer-hi es pretén fiscalitzar ni estar darrere del que fa tothom cada dia”. Ara bé, diu que s’ha de tenir molt clar el tema dels spin-offs. “Són empreses amb uns accionistes” i no s’han de confondre amb l’activitat del campus. Per ell, no hi ha una línia clara: “és una evidència”, amb relació als darrers casos que han sacsejat la UIB.
Treballadors i estudis
Condicions més favorables per al professorat associat i “dignificar-los” és un dels objectius en què se centra el seu programa. Pel que fa als estudis, diu que s’ha d’oferir la màxima qualitat perquè els millors estudiants o vulguin quedar o vulguin venir. Quant als graus, s’han de fer “més atractius”. Com? “És un bon moment per repensar-ho”, detalla Crespí, sense voler avançar-ne detalls. Potenciar l’anglès per internacionalitzar la UIB , però, sí que és un dels elements que més destaca.
També es recull un program de beques propi per a estudiants de màster, de manera que puguin fer hores de suport a la docència en els graus. L’objectiu, diu Crespí, és abaratir els costos i incentivar els estudiants.
