URBANISME
Balears 25/03/2017

El pla de protecció del Jonquet redueix l’edificabilitat al 50%

La vista de la façana marítima des del passeig Marítim es mantindrà intacta, ja que els nous edificis es construiran a l’interior de la barriada

Martí Gelabert
3 min
El pla de protecció del Jonquet redueix l’edificabilitat al 50%

PalmaTot està enllestit perquè l’Ajuntament de Palma presenti el Pla Especial de Protecció (PEP) de la barriada del Jonquet. Serà a les properes setmanes. És una de les condicions necessàries després que la zona fos declarada, com a conjunt històric, Bé d’Interès Cultural (BIC) l’any 2009. És a dir, han hagut de passar 8 anys perquè el PEP, que ha d’organitzar l’arquitectura i els usos de la zona, sigui una realitat. Ha estat gairebé una dècada de disputes entre l’Associació de Veïns -i, més tard, la plataforma Salvem es Jonquet- i l’Ajuntament de Palma, sobretot durant els governs populars de Joan Fageda (1991-2003), Catalina Cirer (2003-2007) i Mateu Isern (2011-2015). Interessos, “especulació”, droga i també la necessitat de mantenir l’únic barri BIC de Ciutat han saltat a un ring d’escenaris complexos, lluita veïnal i tràmits administratius.

Ara, l’equip de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge digne de Palma, sota el control de Toni Noguera, treballa en un PEP no exempt de polèmica. El gerent de l’àrea d’Urbanisme, Joan Riera, l’explica a l’ARA Balears. “La nova proposta que feim s’ajusta el màxim possible al que vam motivar que es declaràs BIC”, comenta. Els objectius primordials han estat reduir l’edificabilitat i l’impacte visual que podria tenir a la barriada. Riera anuncia xifres concretes: al solar del Mar i Terra hi haurà 61 habitatges i en el de Rentadors, entre 12 i 18 -tot depenent de la seva mida-. Són xifres que redueixen, en el primer cas, a la meitat l’edificabilitat prevista per la promotora Acciona, propietària del terreny, i que trenquen les intencions del 2002, quan es van fer una modificació del PERI del 85 i canvis substancials respecte del Pla General d’Ordenació Urbana del 98. Aquest PGOU preveia la construcció de 88 habitatges i el 2002 s’incrementaren fins als 113.

L’ombra de l’empresari mallorquí Bartomeu Cursach entrà en escena en aquest punt. Ho explica Margalida Rosselló, una de les veus més reivindicatives de l’Associació de Veïns del Jonquet. L’empresa Frux-5 SL, de Cursach, va ser la que va presentar aquest nou planejament. L’octubre del mateix any, aquesta empresa, que tenia els terrenys del Mar i Terra, els va vendre a Acciona (llavors, NECSO Entrecanales Cubiertas SA). Va vendre la propietat de manera completa i sense excloure les zones públiques en un procés “molt ràpid”. No hi havia l’informe del Consell de Mallorca ni la Comissió Balear de Medi Ambient.

El 2006, un nou PGOU inclouria un article que no era presentat ni a l’aprovació inicial ni en exposició pública: permetia una façana al passeig Marítim per a usos comercials o de serveis. L’objectiu era obrir un macrocentre comercial de més de 2.000 m2 i un gran aparcament de 363 places. El nou PEP, això sí, no el conté i ja s’anuncià que no podria ser una realitat.

De fet, l’Ajuntament ha apostat per mantenir la visibilitat “neta” des del passeig Marítim. “S’ha mirat de col·locar de la manera que tingués un impacte paisatgístic menor. Fins i tot que servís per tapar elements discordants de la zona”, com un gran hotel de vuit plantes que xoca amb la identitat visual del barri. Riera explica que des de l’interior del barri l’edifici quedarà invisible amb les noves construccions. Així mateix, s’aprofitarà l’ombra visual que genera l’hotel des del passeig Marítim per construir allà els nous edificis. D’aquesta manera, la visió no edificada es mantindrà. A més, es generarà l’aparició de dos espais verds a la zona del Mar i Terra i de Rentadors, ja que l’edificació se situa a la zona més allunyada del talús. En el cas de les àrees d’aparcament, es limitaran a les noves construccions.

Entre els veïns encara hi ha reticències. Per exemple, les discoteques dels molins. L’Ajuntament ha parlat amb els propietaris per donar-los un altre ús. De fet, el Consistori n’eliminarà l’ús per poder obligar els promotors a mantenir-los rehabilitats. L’expropiació, una de les mesures reclamades per l’Associació de Veïns, no és factible -només es realitzarà si no es rehabiliten-, considera Riera: el preu de les indemnitzacions és alt. “Els recursos que tenim ara són molt justos”, conclou.

stats