Balears 01/09/2013

100 propostes per als pròxims 1.000 dies

Amb ajuda dels lectors ens posam fites per a un futur millor

ARA Balears
14 min
Vista general del Parlament / ENRIQUE BALEARS

PalmaEn aquests moments d'incertesa, en què diàriament assistim a conflictes laborals, socials i a la desfeta de tot un model de garanties que pensàvem intocable, no resulta fàcil fer un exercici estrictament en positiu. Però resulta que no en queda d'altra. Precisament quan la situació econòmica és difícil, i quan la desesperació s'ha instal·lat a milers de llars, els mitjans de comunicació tenim l'obligació de promoure el debat i la reflexió per cercar no només una sortida de la crisi, sinó també l'enfortiment de tots aquells valors que ens identifiquen com a societat i que són imprescindibles per escriure un futur amb garanties.

I res millor que aprofitar els primers 100 números de l'ARA Balears per demanar-nos què volem ser com a poble i com hi volem arribar. La protecció del medi ambient i la promoció d'una economia sostenible són valors absoluts en els quals tots estam d'acord, però només si encertam el camí per assolir-los realment farem possible que les generacions que ens segueixin puguin gaudir de totes les oportunitats.

Volem agrair profundament als lectors que ens hagin enviat propostes mitjançant les xarxes socials, responent a una crida que en definitiva no vol més que ajudar al debat. Com a mitjà de comunicació, aquest exercici ens ha permès també saber quins són aquells aspectes que més interessen i preocupen als lectors, i quines són les fites que ens hem de marcar entre tots. Aquest ha de ser, d'altra banda, un exercici constant d'un mitjà com l'ARA Balears, que ha nascut amb la ferma vocació de fer-nos una mica millors com a societat.

I aquest ambiciós objectiu només es pot assolir si som capaços de mantenir per un costat els ulls ben oberts a tot allò que succeeix i, per l'altre, les orelles parades constantment als reptes i desafiaments que la societat es proposi.

Avui us hem convidat a somiar junts, a dibuixar unes illes millors i a trobar les fórmules per fer-ho. Les següents planes no són el final del recorregut, ans al contrari, són el principi. Canviar les coses és un procés complex i sovint ingrat, però sens dubte molt més engrescador que quedar immbòbil esperant que tot succeeixi.

1 Impulsar polítiques efectives de foment de la llengua catalana, sobretot entre els nouvinguts, prestigiar-la i potenciar-la en els àmbits on encara té un paper residual.

2 Aplicar mecanismes per dotar de major representativitat les institucions, com una rebaixa en la barrera d'accés al Parlament, del 5% de vots actual al 3%.

3 Eliminar el conegut com a 'nivell 33', el complement econòmic que cobren tota la vida laboral els funcionaris que han passat per la política almenys durant dos anys.

4 Reforçar la incompatibilitat dels polítics i impedir que els diputats puguin tenir un sou del Parlament a la vegada que cobren per fer feines privades com passa actualment.

5 Redefinir el marc administratiu autonòmic de Balears, donant més protagonisme als consells a Menorca, Eivissa i Formentera en detriment del Govern.

6 Impedir lleis que censurin la llibertat d'expressió, com la llei de símbols, que impulsa el Govern per prohibir els llaços quadribarrats als centres escolars de les Balears.

7 Acostar la política als ciutadans i fer-la més transparent

La crisi econòmica i política, la manca de respostes als problemes ciutadans, la corrupció... són factors que han allunyat la política dels ciutadans. No serà fàcil que es recuperi la confiança perduda, però cal que les institucions facin passes (algunes de senzilles)#per intentar-ho. A Balears, per exemple, cal modificar la Llei del bon govern per incrementar les exigències de transparència. Cal que els ciutadans coneguin el detall de tot el que fa el Govern, els consells i els ajuntaments, sobretot pel que fa a la gestió dels doblers de tothom. Per exemple, reduint el marge de maniobra per atorgar contractes o subvencions a dit. A la vegada, s'han de publicar periòdicament les despeses en protocol o dietes. Però, per acostar les institucions als ciutadans també cal que tinguin les portes obertes tot l'any. El Parlament no pot estar tancat quatre mesos com ara. S'ha de modificar el reglament (o l'Estatut d'Autonomia, si convé)#perquè obligatòriament es facin plens a l'estiu, perquè el president del Govern estigui obligat a donar explicacions (ara ho fa quan vol)#i perquè les sessions de control al Govern sigui realment això i no s'aprofitin per fer 'autobombo' de l'Executiu. Aquestes mesures, la majoria fàcils d'aplicar, com a mínim no alimentarien més la desafecció.

8 Aconseguir el finançament que les Illes mereixen

Ja fa massa anys que Balears arrossega un mal finançament i això acaba perjudicant els serveis públics que ofereix la Comunitat, sobretot els que afecten la sanitat, l'educació i les polítiques socials, les tres àrees que acumulen el gruix de despesa autonòmica. No basta amb pegats, s'ha de resoldre de manera definitiva el finançament de l'Arxipèlag. La solució no depèn només del Govern balear, perquè, bàsicament, està en mans de Madrid. Però la decisió que prendrà l'executiu estatal dependrà de la pressió que li arribi de Balears. Fins ara, mai no l'ha notada i mai no ha tingut en compte la situació real de les Illes per decidir-ne el finançament. Ara cal que el Govern augmenti el to de la reivindicació (fins ara massa fluix)#i, principalment, que la societat civil faci pinya per reclamar el que pertoca: un finançament que respecti el principi d'ordinarietat i que no converteixi la solidaritat en un espoli. El 2015 ha d'entrar en vigor el nou sistema. El Govern té fins llavors per aconseguir-ho.

9 Limitar a vuit anys el pas pel Parlament i per la presidència del Parlament per evitar una 'professionalització' de la política.

10 Impedir que els polítics puguin cobrar un sou públic i, al mateix temps, rebin dietes públiques per altres càrrecs.

11 Abaixar els salaris de l'equip de Presidència, que van apujar a l'inici de legislatura, per donar exemple d'austeritat igual que s'ha fet amb els funcionaris.

12 Exercir un major control per part de la ciutadania als polítics en el debat parlamentari emprant els canals de les xarxes socials o les queixes per escrit a la institució.

13 Incentivar la participació ciutadana a través d'associacions, entitats o plataformes.

14 Exportar les iniciatives i queixes ciutadanes als mitjans i fòrums internacionals i de la resta de l'Estat per visibilitzar els problemes de les Illes.

15 Augmentar els imposts als més rics per protegir els qui manco tenen

Endurir, per als qui tenen més doblers, imposts com el de patrimoni. En un primer moment Bauzá no el va aplicar, tot i que després el va recuperar per als qui tenien patrimonis de més d'un milió d'euros. Es pot rebaixar el llindar del patrimoni mínim que tributa i augmentar-lo esglaonadament segons la fortuna. En el mateix sentit, es podria actuar amb el tram autonòmic de l'IRPF, rebaixant-lo per a les rendes per sota de la mitjana i augmentant-lo esglaonadament per a les superiors. També es poden endurir els imposts de successions i transmissions patrimonials per a les herències, donacions i vendes de més valor i recuperar l'impost a indústries contaminants. Els doblers haurien de servir per dotar de recursos els mecanismes de protecció social dels qui són o poden caure en la pobresa, i per començar a aplicar una renda bàsica mínima per als ciutadans sense ingressos. En la mateixa direcció, els ajuntaments haurien de poder augmentar l'IBI als qui tinguin més d'un immoble en propietat exceptuant-ne els que els lloguin. Així mateix, n'haurien de bonificar el 100% als qui hagin estat desnonats. L'impost d'actes jurídics documentats no s'hauria de poder aplicar en les renegociacions d'hipoteques i es pot estudiar tornar els doblers si la hipoteca s'executa.

16 Fer un mapa dels habitatges buits de les Illes Balears i tenir-los en compte per a la planificació urbanística de cada població.

17 Crear i aplicar un impost desincentivador per als propietaris d'habitatges buits dirigit a afavorir-ne el lloguer.

18 Posar en marxa bonificacions fiscals a totes les administracions per als aturats, sobretot en el cas dels de llarga durada.

19 Garantir un compliment àgil i eficaç de la llei de la dependència dedicant-hi els recursos que calen, a més de complementar les mancances de la norma estatal.

20 Aprofundir en la progressivitat dels preus dels subministraments com l'aigua, perquè els que gasten poc rebin un tractament diferenciat, mentre que els que en consumeixen més paguin també proporcionalment més.

21 Reduir l'impost sobre béns immobles per a aquelles persones que no disposen d'ingressos, i agumentar-lo en el cas de segones i terceres propietats.

22 Augment del control i denúncia de l'incivisme, especialment en el cas de propietaris de cans.

23 Pla energètic sostenible. Subvenció a la solarització d'habitatges i empreses. Increment dels punts de càrrega per a cotxes elèctrics.

24 Preservar les Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, per evitar l'execució del projecte urbanístic per construir un centre comercial.

25 Anul·lar l'acord del Consell que permet la importació de fems a Mallorca per ser incinerats a Son Reus.

26 Que el Parc Natural de ses Salines, a Eivissa, sigui un parc natural amb esteses elèctriques soterrades, sense abocadors irregulars i amb la protecció dels seus endemismes garantida.

27 L'obertura del cap del Pinar i d'altres indrets reservats als privilegis militars, com la base de Pollença, per a l'ús civil. Un deure que arrosseguen les institucions.

28 Extensió del reciclatge porta per porta a més municipis. L'experiència que tenen els pobles del Pla, del Raiguer i d'altres municipis de l'illa es pot estendre a d'altres indrets.

29 Recuperar inversions i plantilles per a una gestió acurada dels espais naturals amb criteris de conservació.

30 Recuperar l'ecotaxa

L'oposició del lobby hoteler i del Govern de Jaume Matas a l'ecotaxa, vigent entre 2001 i 2003, i posteriorment la manca de valentia del segon Govern de Francesc Antich de reinstaurar-la, ha privat les Balears d'una de les mesures més importants que han tingut les Illes. L'objectiu era clar: recaptar fons per millorar l'activitat turística i preservar el medi ambient. En un territori en què el paisatge és el principal actiu econòmic i en què el camp i els boscos han deixat de ser productius, esdevé d'una necessitat imperiosa trobar solucions a la millora de la gestió dels espais naturals. Avui dia, amb la precària situació financera de les administracions públiques, resulta molt complicat poder tirar endavant projectes de preservació del medi natural, i més encara triar com a estratègia la compra de territoris d'especial interès. Aquesta fórmula, que s'aplicà en el passat, ja no és viable. Ara fa falta ajudar els propietaris que tenen grans extensions de terrenys, finques valuoses, perquè puguin disposar de recursos per garantir la preservació del medi ambient.

Les finques han deixat de ser productives, i només amb algun suport extern o en casos comptats, amb fórmules d'explotació com el turisme rural, poden subsistir. Per aquest motiu, una taxa sobre les estades turístiques provocaria una recaptació extraordinària, que no carregaria sobre les espatles dels contribuents i que, a més, la gran majoria dels visitants estan satisfets de pagar, si la destinació del tribut és de manera finalista la preservació del medi ambient. Per exemple, en el cas dels boscos, el 86% de la seva extensió a les Balears estan en mans privades. Una solució a la dificultat de la gestió podria ser l'impuls d'iniciatives de col·laboració –no sempre pecuniàries– entre l'administració, la societat civil i les empreses. Als països anglosaxons s'aplica ja amb èxit la custòdia del territori, un model que estableix col·laboracions publicoprivades en què els impulsors són les entitats com el GOB. Els propietaris es comprometen a fer-ne una gestió sostenible i, a canvi, la societat hi aporta feines de voluntariat. Perquè la terra és cosa de tothom.e

31 Blindar les Illes Balears per evitar la construcció de més camps de golf i ports esportius.

32 Fer que la línia d'alta tensió del Llevant passi pel traçat actual.

33 Protegir els terrenys de la finca Son Durí, a sa Ràpita, la finca on esvol construir un macrohotel.

34 Que els ajuntaments i els consells insulars facin complir tots els expedients de demolició i de disciplina urbanística en tramitació.

35 Aprovar una llei del sòl que no rebaixi la protecció dels terrenys rústics i que l'administració la faci complir de manera inflexible per evitar nous abusos urbanístics.

36 Construir el tren de Llevant fins a Cala Rajada i invertir en la xarxa de ferrocarril existent.

37 Construir més carrils bici arreu de les Illes i instal·lar més estacions de BiciPalma.

38 Retirar el TIL i cercar el consens

El decret de Tractament Integrat de Llengües, que rebaixa l'ús del català a l'ensenyament i afavoreix el castellà i l'anglès, ha de ser retirat immediatament. No debades, és un nou model educatiu que no té el suport de cap dels estaments del sector (docents, estudiants, pares i mares). Per això, la Conselleria d'Educació ha d'asseure's a la taula i iniciar un diàleg serè i tranquil durant el present curs. D'aquesta manera, estaran en condicions de pactar entre tots els sectors un nou model educatiu que respongui als reptes del segle XXI (com el coneixement de l'anglès), però dotant les escoles dels recursos econòmics suficients per poder modificar els projectes educatius.

39 Tornar a ràtios que no superin els 18 alumnes per professor i aula.

40 Fomentar un programa de reutilització dels llibres escolars, a fi que les famílies puguin estalviar una despesa que pot arribar als 300 euros per nin i curs.

41 Substitució del docent des del primer dia de baixa i no haver d'esperar un nombre concret de jornades d'absència per cridar un altre mestre de substitució temporal.

42 Augmentar (tant com la demanda ho fixi) el nombre de beques menjador a les famílies amb infants. El pla contra la malnutrició infantil també ha de ser coordinat per les àrees de Salut, Educació i Serveis Socials.

43 Increment generalitzat del pressupost destinat a l'àrea d'Educació.

44 Assolir un pacte per l'educació transversal tant en l'eix lingüístic com en tota l'extensió del model, perquè l'educació no canviï cada pic que hi ha un nou govern al Consolat de Mar.

45 Campanya per la dignificació de la figura del docent.

46 Tots els ajuntaments poden organitzar els 'revetlabusos', perquè els joves vagin a les festes dels pobles sense haver de menar el cotxe.

47 Crear una galeria de sales d'assaig per als grups de música joves, que estaria ubicada dins el campus de la UIB.

48 Impulsar la creació d'un càmping a la Tramuntana, de manera que es fomenti el senderisme entre els joves a un preu adequat a les seves possibilitats.

49 Fomentar les campanyes d'anàlisi de drogues en les nits de revetla per mitjà d'envelats laboratori 'in situ', com a mesura de reducció de danys i prevenció entre el jovent.

50 'Alliberament' de parets, a Ciutat i a cada poble de Mallorca, on els joves puguin pintar els seus grafits i murals, a més de potenciar la seva creativitat, legalment.

51 Integració de les bandes juvenils llatines, com els Ñeta i Latin Kings, dins l'associacionisme de Palma, a fi de fomentar la inclusió d'aquests joves desfavorits.

52 Promoció de la compra als mercats municipals entre els menors de 29 anys, incentivant-ne l'ús amb una targeta descompte (sufragada per l'administració).

53 Recuperar espais de trobada com els casals de joves a les barriades.

54 Més descompte per als menors en transport.

55 Subvenció per als emprenedors menors de 30 anys en les quotes de la Seguretat Social.

56 Creació d'un portal específic per assessorar els emprenedors, en matèria burocràtica, de gestió i en la divulgació de casos de bones pràctiques.

57 Fomentar els 'business angels' entre els despatxos i empreses de Balears, perquè puguin acompanyar els processos d'aquells que comencen. Creació d'un premi anual al millor tutor d'emprenedors.

58 Creació de la distinció "aquí servim producte local" per promoure que els hotels de 4 i 5 estrelles i els restaurants n'incloguin més en la seva oferta gastronòmica.

59 Crear ponts sistemàtics entre l'empresariat i el món educatiu, especialment la Universitat, perquè els alumnes puguin conèixer experiències i casos.

60 Crear una mesa d'experts que dirigeixin un debat social profund i rigorós sobre quin model econòmic és el millor per al futur de les IllesBalears.

61 Redactar un pla director de comerç que permeti ordenar l'allau de grans superfícies que maten els petits i mitjans. Defensa del comerç de proximitat pel seu valor econòmic i també de dinamització dels centres antics.

62 Tornar a dotar el pressupost del Centre Balear de la Procucció Ecològica perquè pugui continuar fomentant l'agricultura i la certificació de noves explotacions verdes.

63 Facilitar que els pagesos puguin vendre els seus propis productes a clients directament.

64 Una economia local i dels emprenedors

Tot i que fa anys que sentim parlar d'oficina única, la realitat és que crear una empresa a les Balears suposa moltes més gestions que a molts altres països de l'entorn europeu. És un petit exemple que el sistema econòmic no ho posa fàcil als emprenedors.

Però això no és tot. Quan s'ha muntat l'empresa, comença la pressió fiscal des del primer minut. Al Regne Unit, els autònoms que no superen determinada facturació paguen una quota mínima d'uns 15 euros mensuals. Facilitar l'accés de les persones que volen muntar un negoci i reduir els impostos durant els primers mesos o anys és sens dubte una bona inversió. En el cas de Balears, les competències que encara conserva l'Estat obligarien a crear fórmules de subvenció d'alguns d'aquests impostos o quotes a la Seguretat Social, la qual cosa no ho posa tan senzill com una simple decisió de rebaixar-ho.

En tot cas, cal potenciar l'emprenedoria amb ajuda econòmica, però també tècnica, assessorant i divulgant els casos de bones pràctiques. A més de facilitar que els joves i no tan joves puguin crear els seus negocis, l'administració hauria de promoure la diversificació econòmica, de veritat. I això vol dir donar més suport al producte local, perquè és l'eix no només econòmic, sinó també cultural d'un país. Més del 90% del que consumim prové de fora, i rebaixar aquesta xifra permetria incrementar la indústria local, a més de fomentar la sostenibilitat.

Després de 40 anys vivint del turisme, encara molts visitants no coneixen alguns dels aliments o productes que haurien de servir-se de manera més habitual, cosa que en fomentaria la futura exportació. La tecnologia, especialment l'aplicada al turisme i serveis, hauria de ser l'altra cama d'una aposta econòmica de futur.

65 Recuperació de la imatge dels hotelers, encetant un debat sobre el turisme i la seva responsabilitat social corporativa.

66 Foment del cooperativisme i l'economia social, com han fet altres països amb èxit.

67 Que les empreses de Balears puguin gestionar l'oferta de restauració i oci dels aeroports, la millor paradeta per als productes locals. Actualment, el servei és de mala qualitat i ignora per complet la realitat insular.

68 Fer una campanya de captació d'empreses i inversors per a nous projectes tecnològics al Parc Bit.

69 Millor gestió del sistema sanitari per humanitzar-lo

Amb independència que no totes les retallades han estat encertades ni justificables, és evident que els ciutadans hauran de conviure amb una nova situació, que en el cas de la sanitat es podria gestionar de manera molt més eficient i humana.

En primer lloc, seria bàsic reconvertir les oficines d'atenció al pacient perquè deixin de ser únicament un espai receptor de queixes i es converteixin en un servei que acompanyi el pacient en el seu contacte amb el sistema, de manera que pugui rebre una atenció integral i personalitzada al seu cas concret. Treballadors que es converteixin en guies i defensors dels drets del pacient. També farà falta una nova gestió de les llistes d'espera, amb un equip multidisciplinari, amb presència prioritària de metges, no sols de gestors, que pugui dur a terme una gestió dinàmica presidida pels criteris mèdics, no just pels econòmics.

Finalment, seria desitjable el canvi dels criteris de les llistes d'espera tant en la priorització de patologies com en la introducció de l'avaluació global del pacient. Escurçar esperes màximes i garantir-les per a totes les patologies greus. I una valoració integral del pacient a l'hora d'incloure'l en una llista d'espera, sobretot si té una patologia greu.

70 Dotar l'hospital de Can Misses amb un servei de radioteràpia.

71 Aconseguir que les persones amb dependències greus i malalties mentals tinguin qualitat de vida.

72 Garantir l'atenció sanitària universal i gratuïta.

73 Redefinir l'atenció al pacient com un servei més integral, no sols de posar queixes.

74 Valoració integral dels malalts.

75 Limitar les llistes d'espera a 6 mesos en totes les especialitats sense excepció.

76 Millora de la dotació econòmica a urgències dels hospitals, que se saturen molt sovint.

77 Eliminar la tradició de tancar plantes i llits a l'estiu, ja que la pressió assistencial és molt alta.

78 Llevar el copagament als jubilats amb pensions més baixes.

79 Posar més metges de família i reduir-los la quantitat de pacients.

80 Foment de les campanyes de detecció precoç del càncer.

81 Serveis dentals gratuïts per a menors de 14 anys. Una revisió anual gratuïta per a tota la població.

82 Incrementar els serveis i prestacions als hospitals i centres de Menorca, Eivissa i Formentera, per reduir la necessitat de desplaçaments.

83 Que els metges de la pública no puguin duplicar jornals a la sanitat privada mentre altres companys seus no tenen accés a llocs de feina.

84 Campanya de foment de l'alimentació saludable i mediterrània entre els joves i els infants, mitjançant els centres escolars i punts d'oci.

85 Fer una programació digna al teatre Principal amb gestió professional.

86 Establir un criteri de competències culturals per a l'Institut Baleàric.

87 Obrir la Llonja com a monument sense fer-hi despeses per exposicions.

88 Dotar els museus i centres d'art amb un pressupost auster però suficient per poder continuar la seva tasca.

89 Creació d'una fundació per al mecenatge cultural, on hi hagi les principals empreses de Balears.

90 Donar més relleu al centenari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

91 Donar suport als mitjans privats que aposten per la cultura i la llengua.

92 Cedir equipaments públics en desús a entitats culturals i socials, com Gesa.

93 Que els Ciutat de Palma de novel·la i poesia tornin a ser en català.

94 Fer part una altra vegada de l'Institut Ramon Llull, per aprofitar-ne la promoció exterior.

95 Assegurar l'ús del català en els mitjans de comunicació públics.

96 Donar suport a l'Orquestra Simfònica perquè pugui continuar la seva tasca.

97 Presentar un projecte per al Casal Balaguer i acabar-ne les obres.

98 Tornar a convocar el Premi d'Art Jove amb periodicitat anual.

99 Posar en marxa la Fundació Toni Catany Centre Internacional de Fotografia.

100 Fer una aposta pel turisme cultural també com a manera de posar en valor el patrimoni i protegir-lo

Gran part del nostre patrimoni, des de la prehistòria fins a l'art més contemporani, és un dels grans desconeguts tant pels illencs com pels visitants de fora. L'aliança entre cultura i turisme pot ser un al·licient per ajudar a diversificar i oferir valor afegit a la nostra oferta econòmica i, a la vegada, permetre que aquesta posada en valor del patrimoni serveixi també per assegurar-ne la protecció i rehabilitació. El patrimoni és material, com els centenars de talaiots descuidats i en mal estat repartits per totes les illes, però també immaterial, com les rutes literàries o artístiques que uneixen alhora història, paisatge, cuina i tradicions. Ja hi ha moltes petites empreses de gestió cultural que, gràcies a l'empenta de petits professionals sensibles a la cultura, han posat en marxa projectes que només necessitarien un petit impuls des de l'administració per convertir-se en una indústria cultural potent. S'haurà d'exigir, això sí, que part dels beneficis turístics d'aquesta explotació reverteixin amb la conservació del patrimoni.

stats