MEMÒRIA HISTÒRICA
Balears 23/09/2017

Un projecte salva de l’oblit els presos del castell de Bellver

Inventarien més de dues-centes inscripcions de l’antiga presó

Anna Schnabel
2 min
Un projecte salva de l’oblit els presos del castell de Bellver

PalmaEl pas dels anys ha anat esborrant les cicatrius de la Guerra Civil, però les columnes, les parets i els arcs del pati del castell de Bellver, joia arquitectònica altament valorada pels visitants de la nostra illa, deixen constància que en el passat va ser una presó militar. Fan memòria d’aquesta etapa fosca centenars d’inscripcions -de moment, són unes dues-centes- fetes amb llapis o amb incisions sobre la pedra, que han resistit el pas del temps, però que fins ara han passat pràcticament inadvertides.

Noms, dates, indrets de l’illa com Artà o Binissalem i fins i tot operacions matemàtiques o missatges tan enigmàtics com “preso político ingreso” o “frente a esta columna de mi celda” cobreixen l’epidermis de la pedra blanca. De moment, s’ha pogut acreditar l’autenticitat del 79% de les inscripcions inventariades. De la recerca han resultat 29 noms propis, 22 dels quals han pogut ser identificats i són, majoritàriament, de presos polítics de la guerra.

Les parets parlen

El projecte, subvencionat per la Regidoria de Cultura de Cort i desenvolupat per Mutus Serveis Culturals, ha estat batejat amb el nom de Jo hi era, nom que vol evocar la funció que els investigadors han atribuït als grafits: una “reafirmació de l’existència” d’aquells qui van sofrir més les represàlies del conflicte i una “forma de resistència i oposició a la situació terrible que van viure”, va assenyalar ahir la historiadora de l’art Aina Ferrero-Horrach durant la presentació del pla.

Cultura democràtica

La finalitat del projecte és “dignificar la memòria dels presoners”, “fomentar la cultura democràtica”, “recuperar i estudiar un dels períodes històrics menys estudiats”, “repensar Bellver” i conservar el castell que va acollir, fa 80 anys, més de vuit-cents presoners, tots ells vinculats en major o menor mesura al republicanisme, a les esquerres, a la maçoneria, al sindicalisme o a l’ensenyament. El projecte disposarà, a partir del pròxim divendres, d’un web (www.johiera-bellver.cat) i una descripció de la proposta en versió digital, que serà accessible a través de la mateixa pàgina.

Amb tot, la recerca de l’autoria dels grafits, un inventari d’aquests i la documentació històrica en què s’ha centrat la investigació -i que ha duit els seus autors fins a Salamanca, Madrid o Alcalá de Henares- també seran exposats al castell, en una mostra sobre la seva antiga funció que s’inaugurarà el pròxim 20 de desembre. A més a més, dia 14 d’octubre se celebrarà un acte commemoratiu al castell perquè hi assisteixin els familiars dels autors dels grafits.

stats