Publicitat
Publicitat

TEMA DEL DIA

El pressupost de l'Estat torna a deixar Balears a la coa en inversions

Les Illes seran la segona comunitat que manco rebrà en euros per habitant, enfora de la mitjana, i la major part serà per fer les depuradores que el PP anuncià fa dos anys

El projecte de pressuposts de l'Estat per a 2016 torna a situar les Illes Balears a la coa en inversió per càpita, una situació que es ve repetint any rere any. En aquesta ocasió, només les Illes Canàries tenen unes inversions territorialitzades de l'Estat pitjor que les de Balears, tot i que l'arxipèlag canari té un règim fiscal propi que li atorga avantatges. Balears rebrà 142 euros per càpita d'inversió i Canàries 123 euros per càpita, per bé que la mitjana estatal d'inversions serà de 238 euros per habitant. La situació de greuge, per tant, es manté malgrat que les Illes seran la segona comunitat on més millora la inversió, que creix un 15,3% i passa dels 138 milions assignats en els pressuposts que s'executen ara als 159 milions d'euros prevists per a 2016.

Però el detall de les xifres encara amaga una sorpresa més: dels 159 milions, 96,3 milions seran per a obres de sanejament d'aigua i depuració. La xifra és lleugerament superior als 74 milions d'euros en depuradores que, segons el PP, havien d'arribar el 2014 i mai arribaren. L'any 2013, el projecte de pressuposts de l'Estat presentà per a l'any següent la inversió de l'Estat més baixa dels darrers anys per a Balears, 74 milions, i el PP balear anuncià una esmena per duplicar-la amb obres a depuradores, però l'esmena no obligava a res i finalment els doblers no s'invertiren mai. Ara, els pressuposts que ha entrat aquest dimarts al Congrés dels Diputats el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sí que inclouen 96,3 milions en inversió nova en infraestructures de depuració d'aigua.

En una primera valoració, la presidenta del Govern, Francina Armengol, considera que l'increment del 15% en les inversions de l'Estat a Balears no és una situació “desitjable” després de quatre anys de “retallades” per part de l'Estat i després que no hagin arribat els mil milions d'euros d'inversions estatutàries ni s'hagi aprovat un nou Règim Especial. “Alguna cosa falla a Espanya quan el govern central decideix les inversions a fer a les Illes Balears i (el seu president) no té a bé ni rebre la seva presidenta ni contestar les peticions que fa el Govern balear”, ha dit Armengol, qui ha tornat a demanar a Mariano Rajoy que es reuneixi amb ella divendres, aprofitant que vindrà a Mallorca a veure el rei, per poder parlar dels “problemes” que tenen les Illes.

Els comptes presentats preveuen a escala estatal un lleuger augment de la inversió, del 0,9%, fins a arribar als 13.231 milions el 2016; però així com enguany totes les comunitats s'han beneficiat d'un creixement de la despesa per a infraestructures, l'any vinent no passarà. Euskadi és la comunitat on més creixerà la inversió, un 23,5% més, i Balears serà la segona on més augmentarà, un 15,3%. La pujada, però, no suposa que Balears deixi la coa en inversió territorialitzada de l'Estat. Serà la tercera comunitat que manco rebrà en nombres absoluts (només Navarra i Cantàbria estan pitjor, però tenen manco població) i serà la segona que manco rebrà en euros per habitant (només Canàries està pitjor).

Mentre que l'Estat es gastarà l'any vinent 159 milions d'euros en infraestructures a Balears, una comunitat amb un nombre de població similar al de les Illes, com Extremadura, rebrà 364 milions d'euros d'inversió de l'Estat, més del doble. I mentre que les Balears obtindran una despesa en infraestructures de 142 euros per habitant, Castella i Lleó continuarà sent la comunitat que més inversió rebrà per habitant, 586 euros per càpita.

Bona part, a depuradores

Dels 159 milions d'euros d'inversió prevists per a Balears, 127,7 arribaran a través del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (103 milions en infraestructures hidràuliques i en sanejament i depuració d'aigües; 12 milions en inversions per a protecció de la costa i estudis del litoral; 11,2 milions en actuacions contra el canvi climàtic, i 1,2 milions en meteorologia); 31,2 milions d'euros seran invertits pel Ministeri d'Educació i Cultura (16,1 a la remodelació de l'Arxiu del Regne de Mallorca; 7,4 a la reforma del Museu de Mallorca; 3,4 a la climatització del Museu de Menorca; 2,7 al Museu Arqueològic d'Eivissa i 1,2 a la restauració de les catedrals de Palma i Ciutadella); 9,8 milions arribaran a través del Ministeri d'Economia; 9,3 milions els invertirà el Ministeri d'Hisenda; 8,2 milions arribaran del Ministeri de Foment (3 milions a la rehabilitació de Can Oliver de Maó; 3,5, al Teatre municipal del Born de Ciutadella i 1,5 al baluard del Príncep de Palma); 5,7 milions seran invertits pel Ministeri de Justícia (en actuacions a Eivissa); 1,5 milions pel Ministeri de l'Interior; 535.000 euros pel Ministeri de la Presidència; 531.000 euros pel Ministeri de Defensa i 380.000 euros a través del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

Descomptes i convenis de carreteres

Al marge de les inversions, el projecte de pressuposts de l'Estat manté el descompte del 50% per viatjar per als residents a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. La partida destinada a les subvencions al transport aeri és de 353 milions i la del marítim, de 81,7 milions d'euros (inclou el 50% de bonificació per als trajectes amb la Península i el 25% entre illes). També se subvenciona la ruta aèria que uneix Menorca amb Madrid en temporada baixa amb un pressupost d'1,2 milions.

Els pressuposts de l'Estat inclouen, finalment, les transferències previstes per finançar el conveni de carreteres dels diferents consells. En el cas de Mallorca, el Consell disposarà de 25,9 milions d'euros, 23 milions dels quals s'han de destinar a obres i 2,9 milions a finançar expropiacions. La partida és lleugerament superior a la que ha rebut enguany la institució insular però, com ha passat els darrers anys, és inferior a la que el conveni mateix preveu per a l'any vinent, de 30,3 milions d'euros només en obres. En principi, els doblers del conveni no es perdran i es reajustaran a la resta d'anualitats.