Francina Armengol: “Estic preparada per guanyar la dreta i fer un canvi radical a les polítiques del Consolat”

1. / 2.3. / 4. / 5. / 6. / 7. / 8. / 9.1. Què teniu vós que no tingui l’altra candidata a les primàries?

2. Què serà el primer que fareu si governau?

3. Què ha fet bé el president Bauzá?

4. Quina és l’alternativa al TIL?

5. Si us diuen ‘hotelers’, què pensau?

6. Què faríeu per reduir la pobresa?

7. Es pot recuperar en quatre anys tot el que s’ha retallat?

8. Què fareu si perdeu?

9. Si guanyau, integrareu l’altra candidata?

No m’hi vull comparar. Em present a aquestes primàries amb la convicció que he fet totes les passes per poder estar preparada per al càrrec més important d’aquesta comunitat autònoma. Conec el terreny, les problemàtiques de cada illa, he gestionat una institució insular, he fet oposició directa i diària a l’actual president del Govern i a les polítiques del PP d’aquesta legislatura, com les retallades, la pèrdua de drets i llibertats, el conflicte educatiu. Conec de memòria les polítiques que han desenvolupat i, a més, treball des de fa dos anys per construir-ne una d’alternativa. Crec que estic preparada per al doble repte que suposa el 2015: guanyar la dreta i fer un canvi radical a les polítiques si arribam al Consolat de Mar.

Obrir les portes del Consolat als agents socials i sindicals per un pacte per a l’ocupació i reunir-me amb tota la comunitat educativa per consensuar l’alternativa al TIL, que serà derogat en el primer Consell de Govern, juntament amb la Llei de símbols i els expedients oberts als docents. Estam treballant en una alternativa que volem tenir enllestida per abans de les eleccions.Es va equivocar amb el plantejament de tancar dos hospitals. Han perdut la feina 140 persones, però al final ha cedit i no els va tancar. El pla de proveïdors, tot i ser del govern Rajoy, és una bona mesura. També va encertar quan va retirar els imposts. Tard, però va rectificar.

El TIL és una aberració pedagògica, la punta de llança de la contrareforma ideològica de l’educació pública que ha fet el Govern de Bauzá que, amb les retallades, el que cerca és atacar la seva columna vertebral, l’equitat, la qualitat, la llibertat. I a més, utilitzant la llengua com a arma de confrontació. Per això, l’alternativa és un pacte social per l’educació, consensuat amb la comunitat educativa, que doni estabilitat al sistema i que retorni recursos econòmics per garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat social. Però sobretot l’alternativa és respectar l’autonomia de cada centre per implantar el seu projecte lingüístic i educatiu.

Són una part del sector empresarial de la nostra economia, que té en el turisme la seva principal font d’ingressos. Els hotelers són actors clau d’aquesta comunitat i com a tals han d’ajudar per crear riquesa i també per distribuir-la. En aquest moment que s’està negociant el conveni d’hostaleria, haurien de ser conscients que molts recursos i esforços públics de tots van dirigits a atreure més turistes. Per això, aquest esforç hauria de revertir en una millora de salaris i en una major contractació.

Farem un pla de xoc contra la pobresa, que vam proposar en el Parlament i que ens han rebutjat. El president Bauzá diu que el millor aliat per evitar la pobresa és el creixement. Ja podem veure que el feble creixement que tenim només beneficia els més poderosos i els grans indicadors macroeconòmics. Amb polítiques que suposin augmentar la xarxa de protecció, farem baixar els indicadors; amb polítiques actives d’ocupació, donarem esperança a persones que estan molt pròximes de l’exclusió social. Si cream més ocupació i de qualitat i al mateix temps feim polítiques contra la pobresa, aconseguirem la reducció de la fractura social que estam vivint i que tots els informes demostren que cada vegada és més gran. D’altra banda, farem polítiques frontals contra l’exclusió, com una renda mínima autonòmica. Blindarem drets socials per evitar situacions que acaben en pobresa. Fomentarem ocupació per a majors de 45 anys, i la xarxa social no permetrà que hi hagi ningú exclòs. La pobresa s’ha de batallar de manera transversal, mitjançant totes les polítiques d’un govern, en definitiva.

El que s’ha de fer és un canvi de rumb. Els ciutadans, què volen? No volen que els diguem que els salvarem la vida, volen saber quines prioritats tenim en el cap. La gent batalla, s’aixeca d’hora, sap que la vida és molt dura. Jo el que he de fer si som presidenta és prendre decisions valentes, que demostrin que les meves prioritats són les de les persones, no les dels bancs o d’altres grups d’interès. I això, i crec que és important, ho hem de pactar junts, entre tots, amb un full de ruta clar.

Això m’ho plantejaré el 7 d’abril. Ara toca gaudir d’aquest èxit dels socialistes.

N’Aina és un gran valor socialista i així ho continuarà sent. La meva intenció és sumar, integrar tothom, com sempre he fet, en la gran família que és el PSIB, amb tota la seva diversitat i pluralitat. Jo ja vaig demanar a Aina Calvo que s’integràs en la meva executiva per treballar braç a braç en la direcció del PSIB-PSOE. El meu objectiu és guanyar el PP i no guanyar Aina Calvo. Per tant, el que vull és que tothom se sumi per aquest objectiu.