FUNCIÓ PÚBLICA
Balears 17/12/2016

1400 places de funcionari per al 2017, però el Govern en vol més

Cladera afirma que, si no fos per Montoro, només l’Ib-Salut en podria convocar 4.500 més

Jaume Vinyas
3 min
La consellera d’Hisenda i Funció Pública, Catalina Cladera, després del Consell de Govern celebrat ahir.

PalmaEl Govern preveu ofertar unes 1.400 places públiques durant l’any 2017, una “xifra insuficient”, segons va destacar la consellera d’Hisenda i Funció Pública, Catalina Cladera.

Les oposicions que estan més avançades, va explicar, són les del sector educatiu, que es convocaran amb tota probabilitat durant la primera meitat de 2017. A mitjan any serà el torn de les 129 places destinades als serveis generals, (90 de torn lliure i 39 de promoció interna). Per a finals d’any, es convocaran 454 places de personal estatutari del servei de Salut.

Per arribar a les 1.400 places cal afegir les que ja han estat aprovades, malgrat que les oposicions encara no han estat convocades. En el cas dels serveis generals, són 235 places i, en el cas de l’Ib-Salut, 682.

A més, la consellera va afegir que es convocaran oposicions per a unes 450 places públiques aprovades els anys 2014, 2015 i 2016.

Aquestes convocatòries, va afegir, s’emmarquen dins de l’objectiu i la política del Govern de “dignificar i estabilitzar la funció pública”, va recalcar la titular d’Hisenda.

Cladera en vol més

Aquesta oferta d’ocupació pública, va prosseguir Cladera, està determinada per la taxa de reposició prevista als pressupostos generals de l’Estat per al 2016. I fixa que, per a determinats sectors i administracions, podria ser de fins a un màxim del 100%. En aquest cas, permet la convocatòria de 71 places o de fins a un màxim del 50%, que es correspon amb la convocatòria de 19 places més. La resta són les places de promoció interna que no computen dins el límit màxim de places derivat de la taxa de reposició d’efectius.

La consellera va insistir en la necessitat de dur a terme aquestes oposicions i d’“estabilitzar”, així, les plantilles públiques.

En el cas de l’Ib-Salut, Cladera va admetre que les places aprovades ahir són “molt limitades” i, en qualsevol cas, no es corresponen amb les necessitats reals” del servei sanitari públic.

Cladera va explicar que aquesta limitació ve “imposada” pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, que “únicament permet” convocar el cent per cent de la taxa de reposició, és a dir, les places vacants que es produeixen per jubilacions i defuncions. En el cas que s’eliminàs aquesta taxa, va afirmar, l’Ib-Salut estaria en disposició de convocar 4.460 places.

Del nombre total de places convocades, la meitat correspon al torn lliure i l’altra meitat, a promoció interna. Per categories, es convoquen principalment places d’infermeria, d’auxiliar d’infermeria, de zelador i de tècnic especialista en laboratori i radiodiagnòstic, entre d’altres.

Reunió pel finançament

El Grup per la millora del finançament, format per experts catalans i balears, i coordinats per Guillem López Casasnovas, es va reunir ahir a Palma per tal de perfilar noves propostes.

Els experts catalans i balears van coincidir a assenyalar l’increment de l’autonomia fiscal com una de les qüestions irrenunciables que cal tenir en compte per a la gestió dels recursos del finançament, i també l’increment de la corresponsabilitat dels governs regionals.

“En contraposició del debat que es pugui establir per a altres comunitats, no és d’acord amb la negociació de transferències per al manteniment del serveis bàsics que s’ha de basar el nou sistema de relació entre l’Estat i la CA, sinó d’acord amb l’increment de la capacitat de gestió dels tributs que generam”, va dir Joan Carrió, director general de Pressupostos i Finançament, i membre del grup de feina de finançament.

El canvi en la fórmula de gestió de l’IVA també va ocupar part de la reunió del grup. Les simulacions i els càlculs dels experts assenyalen que l’índex de consum de l’INE ha perjudicat notablement les assignacions que han arribat a les Balears, en comptes del percentatge territorialitzat de l’IVA. “Des del 2002, la davallada de l’índex ha suposat una pèrdua de 2.000 milions d’euros per a les Balears”, va dir Carrió.

stats