El 85% de les zones de pesca de Balears estan sobreexplotades o gairebé

PalmaAmb l'estiu arriba l'hora de sortir a pescar per plaer i per degustar els deliciosos fruits de la mar, com les vaques, els serrans o els calamars. El problema és que són molts els que tenen la mateixa idea i, segons alerta el biòleg Josep Coll en la seva tesi doctoral, l'estat de càrrega del litoral no és gens saludable. L'augment de la pesca recreativa i la falta de més zones protegides en són les principals causes. De fet, el 46% de les àrees de captura estan al límit i un 39% més és a punt d'assolir-lo

L'estudi realitzat per Coll, titulat Avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes Balears , l'ha dirigit el doctor Antoni Garcia Rubies, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC), i analitza l'eficiència de les reserves marines en la protecció del litoral balear.

Els precedents

Les costes de les Illes Balears començaren a gestionar-se des del Govern en el marc de l'estat de les autonomies, amb la transferència de competències per part de l'executiu central. En la seva tesi, Coll remarca la importància de la creació de la Direcció General de Pesca, el 1987, i especialment d'un dels seus impulsors, el doctor Miquel Massutí Oliver, que començà a marcar "les línies mestres d'actuació en ordenació pesquera i gestió dels recursos". Massutí generà el debat sobre la necessitat de trobar un equilibri entre la protecció del litoral i l'activitat pesquera. Segons l'autor de la tesi, doncs, "en absència d'una indústria desenvolupada i de grans punts de contaminació, la pesca és un dels principals focus d'impacte sobre els recursos litorals".

L'explotació pesquera

La pesca que afecta les aigües litorals es redueix gairebé a dues modalitats: l'artesanal i la recreativa (de superfície i submarina). Així mateix, l'estudi remarca que "s'han d'incloure pràctiques prohibides com l'arrossegament i l'encerclament", de les quals es té constància mitjançant els registres de les caixes blaves d'Oceana. Una zona "especialment afectada" és la costa nord de Mallorca, que és "una àrea marina sota competència estatal per figurar com aigües exteriors".

Coll ha recopilat dades que mostren un canvi de tendència en el desenvolupament de l'activitat pesquera: la flota d'arts menors s'ha reduït de 900 embarcacions a 294 en els darrers trenta anys. En part, això és per les ajudes europees per "al desballestament i la renovació de flota". Tanmateix, la quantitat de peix capturat a les Illes per arts menors s'ha mantingut estable durant la darrera dècada i està sempre entorn de les 450 tones anuals, segons dades d'Oceana i de la Direcció General de Pesca. Les millores tecnològiques i la sobreexplotació són els motius d'aquesta estabilitat, a pesar del descens dràstic de pescadors professionals.

L'auge de la pesca recreativa

Pel que fa a la pesca recreativa, ha crescut exponencialment, assenyala l'estudi: "El nombre de llicències s'incrementà en un ordre de magnitud entre 1997 i 2010, ja que passà de 5.000 a 50.000". A més, l'autor indica que "el 30% dels pescadors recreatius pesca sense llicència, motiu pel qual, segons les enquestes, el nombre total és de 70.000". Així mateix, destaca la importància d'aquesta activitat a Balears, ja que "amb tan sols el 4,4% de la població espanyola, les Illes representen el 32% de les llicències de tot l'Estat".

Aquests pescadors, indica Coll, "practiquen més de 60 tècniques diferents de pesca i incideixen sobre 80 espècies de peixos i sobre quatre de mol·luscs". El 63% ho fan des d'embarcacions, el 33% des de la costa i el 4% restant practiquen pesca submarina.

La pesca recreativa captura, aproximadament, 1.200 tones anuals. L'autor alerta que això "suposa un 30% de les captures professionals mitjanes de la dècada passada i el triple de la captura d'arts menors citada anteriorment". Amb tot, les xifres que resulten de l'anàlisi de 28 zones d'explotació pesquera mostren que el 46% es troba al límit de la seva explotació i el 39%, en un estat d'excessiva explotació. Així, només el 15% està en bones condicions de conservació.

Això es deu, en part, a "un increment demogràfic basat en l'economia de serveis, en què la pesca recreativa ha experimentat un creixement molt considerable, sobre una base tradicional que ja era molt important i que s'exercia des de fa molt temps".

Estat de les reserves marines

La recerca ha avaluat l'estat de les reserves marines de Balears, prenent la seva capacitat de càrrega com a mostra i comparant-la amb la de zones de pesca desprotegides. Així, s'ha fet palès que en les àrees marines protegides, tant en reserves integrals com en zones de reserva parcial, la biomassa de peixos s'ha triplicat en les primeres i ha augmentat significativament en les segones.

Així i tot, les dades recopilades per Josep Coll demostren que això no salva d'un estat d'explotació crític les zones de pesca de les Illes Balears.