La pesca als ports de les Illes

PalmaL’activitat pesquera va ser una de les raons de ser i de naixement dels ports des de temps antics. La mar ha estat una important font d’alimentació per als pobles mediterranis i les nostres Illes no n’han quedat al marge. Les nostres costes tenen tot un seguit de ports que varen ser durant segles petits nuclis de pescadors, refugis per a unes dotzenes de barques i de famílies que vivien de la pesca.

Però als grans ports, els ports actualment gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears -el de Palma, Eivissa, Maó, Alcúdia i la Savina-, la pesca també ha estat i és encara una activitat important. En aquests ports, les zones destinades a les barques pesqueres han quedat engolides per les grans àrees que ocupen els vaixells de càrrega i de passatgeres, els creuers, les embarcacions recreatives, les zones de servei, de reparacions o d’oci. Però als ports de Balears encara hi ha 16.500 metres quadrats destinats a llotges, eixugadors de xarxes, magatzems de pesca, edificis de confraries i d’altres serveis pesquers.

Segons dades de 2014 de la Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears, aquests ports acullen actualment 171 embarcacions de pesca professional: 43 a Alcúdia, 39 a Eivissa, 37 a Palma, 32 a Maó i 20 a la Savina. D’aquestes embarcacions, una part molt important (129) practiquen la pesca d’arts menors, mentre que 19 es dediquen a l’arrossegament (6 d’aquestes a Palma). La resta d’embarcacions, en molt menor quantitat, es dediquen a l’encerclament, els palangres i altres modalitats minoritàries.

Les 171 embarcacions que operen des d’aquests cinc ports suposen gairebé el 50% de la flota pesquera de les Illes Balears, que disposa d’un total de 337 barques de pesca si suma les que operen des d’altres ports com els de Pollença, Andratx, Ciutadella, Cala Rajada, Sant Antoni, la Colònia de Sant Jordi, etc.

Segons la mateixa font, a les Illes Balears hi ha 571 pescadors, 254 dels quals (el 44,5%) tenen la base als ports de l’Autoritat Portuària, 66 a Alcúdia, 61 a Palma, 50 a Maó, 47 a Eivissa i 30 a la Savina. Les arts menors són les que ocupen més treballadors: 156.

La producció pesquera suposa uns vint milions d’euros; segons la dades de la Direcció General de Medi Marí, aquesta quantitat es va reduir un 5,8% entre 2013 i 2014. Són unes xifres de nombre de llocs de feina i volum econòmic que reflecteixen que aquesta activitat va perdent importància relativa en l’economia balear.

Què pescam?

Pel que fa a les captures, les embarcacions dels cinc ports esmentats superen les 3.175 tones. La majoria són peixos, més de 2.500, unes 350 són mol·luscs i 240 crustacis. La distribució de captures és similar a cada un dels ports, encara que destaca la importància relativa dels mol·luscs als ports d’Alcúdia i la Savina i dels crustacis a Maó, únic port de les Illes on es capturen més crustacis que mol·luscs.

Les principals captures de peixos són la sardina, el gerret, la xucla i l’aladroc, seguits de les rajades i el lluç. També són importants les captures de molls, llampuga, cap-roig i rap. Així mateix destaquen, però en menors quantitats, les cirvioles i verderols, el gall de sant Pere i l’emperador.

Pel que fa als mol·luscs, la majoria són pops i calamars, seguits per la pota i la sípia. La gamba vermella és, amb molta diferència, el crustaci més capturat a les Balears, seguida per altres tipus de gambes i per l’apreciada llagosta, una captura especialment important a Menorca.

Peix de les Illes versus peix forà

Un dels fets més destacables de l’anàlisi de les xifres del moviment de captures pesqueres és la comparació de les 3.175 tones capturades per les 171 barques de pesca que operen a Palma, Maó, Eivissa, la Savina i Alcúdia enfront de les 20.000 tones de peix congelat i refrigerat que entren anualment en aquests mateixos ports en vaixells de càrrega i contenidors.

Aquesta xifra ens posa en evidència d’on procedeix la major part del peix que es comercialitza actualment en mercats, supermercats, botigues, restaurants o hotels: més del 86% és forà i arriba en camions contenidors als ports de l’Arxipèlag i menys del 14% arriba als mateixos ports en les nostres barques de pesca. Com en tants d’altres aspectes del nostre consum, actualment no som autosuficients quant al consum de peix, ben al contrari: la dependència externa és molt accentuada, un fet que resulta xocant per als habitants d’unes illes.

El futur de la pesca

Les dades demostren que el futur de la pesca no és fàcil a les Illes, perquè les captures, els llocs de feina i el volum econòmic estan estancats o disminueixen. Fan falta esforços, idees i nous projectes perquè la imatge de les acolorides barques de pesca, de les xarxes esteses als eixugadors i els pescadors reparant-les no desaparegui dels nostres ports.

Fa pocs dies la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va presentar un nou decret anomenat Decret de pesca-turisme, que regularà mesures per a la diversificació del sector pesquer. Aquesta norma permet que els pescadors obtinguin ingressos embarcant turistes a bord de les seves embarcacions mentre realitzen la feina pesquera. També es permetrà la venda directa de les captures als turistes que participin en les activitats o menjar a bord dels vaixells. La creació de noves possibilitats de negoci vol contribuir a la millora dels ingressos i condicions laborals dels pescadors.

Les reserves marines

No hem d’oblidar tampoc que una de les amenaces per a la pesca és la sobreexplotació dels recursos. En aquest sentit, la política de creació de reserves marines i altres espais naturals protegits, en moltes ocasions demanada per les mateixes confraries de pescadors i consensuades amb el sector, ha estat fonamental. Actualment existeixen set reserves marines a les Illes, moltes ben a prop dels ports de l’Autoritat Portuària: a la badia de Palma (zona del cap Enderrocat i Regana); la del nord de Menorca (a l’oest de Fornells); la dels Freus d’Eivissa i Formentera, que abasta tot el canal entre aquestes dues illes; la del Migjorn de Mallorca; a tota la costa sud de l’illa, entre el cap Blanc i cala Figuera; les reserves del Toro i de les illes Malgrats, al voltant d’aquests illots, i la del Llevant de Mallorca, des de Cala Rajada fins passat el cap de Ferrutx, ja dins la badia d’Alcúdia. La vigilància i gestió d’aquestes zones protegides és ara el repte a assolir.