Publicitat
Publicitat

SANITAT

20.000 persones sense dret a la salut

Metges del Món denuncia desatenció a malalts de diabetis, epilèpsia i a pacients operats del cor

És un aniversari trist. I preocupant. Metges del Món denuncià ahir que ja fa quasi un any, des de l'entrada en vigor l'1 de setembre passat del Decret 16/2012, que la sanitat ha deixat de ser un dret de tots els ciutadans, perquè deixa fora de cobertura entre 15.000 i 20.000 persones just a les Balears.

I fa un any també que a Balears les conseqüències d'aquesta normativa estatal -que elimina la targeta sanitària a les persones immigrants sense papers- es pateixen amb una aplicació més estricta i dura del decret que en altres comunitats com, per exemple, Galícia, Castella-Lleó, Andalusia o Navarra, les quals decidiren, malgrat la normativa estatal, mantenir la targeta -i, consegüentment, l'atenció mèdica en condicions a tots els ciutadans-.

Aquest any de vigència de la restrictiva normativa d'accés a la sanitat s'ha traduït a Balears, segons denuncià ahir Metges del Món, en un any de desatencions, d'assistència deficient i fins i tot inexistent, d'informacions erràtiques del Govern i de posada en risc de la salut de moltes persones, fins a la mort del jove senegalès Alpha Pam, arran d'una tuberculosi que no li fou tractada.

Més duresa a Balears

A Balears, durant aquest any, hi ha hagut incompliments del decret mateix, ja que s'ha sabut que s'obligava a signar compromisos de pagament per ser atès a urgències, malgrat que la normativa diu clar que aquesta atenció és gratuïta. O quan embarassades i menors (que també han de tenir l'assistència gratuïta) tampoc no han estat atesos.

La mort de Pam fou un terratrèmol per al Govern, que féu tornar enrere les instruccions de pagament i ara com ara -indicaren ahir els representants de Metges del Món- el probema, en termes generals, es va superant a urgències. L'organització té documentats més de 240 casos de desatenció enguany.

Així mateix, Metges del Món adverteix que de cap manera no està garantida l'atenció sanitària just amb l'assistència a urgències. "Hi ha una situació de greu risc per la falta d'atenció a persones amb malalties cròniques greus", asseguren.

"Són persones amb malalties com diabetis, hipertensió o malalties cardíaques o respiratòries que no tenen una atenció bàsica garantida". I la solució no és anar a urgències. Per exemple -explica Metges del Món-, una persona pot anar amb un atac d'epilèpsia a urgències, però llavors necessita un seguiment per un neuròleg que no té. O una persona diabètica pot patir un coma diabètic, del qual pot ser atesa a urgències... i llavors, què passa? Idò que no té dret al seguiment.

Les llistes d'espera són més cruels encara per als immigrants. Metges del Món té constància d' almenys 20 casos (no tenen per què ser els únics, adverteixen) de persones que estaven en llista... i ja no hi són: "Des d'una operació de genoll a una pacient amb patologia cardíaca que esperava consulta per a revisió després de l'operació, fins a altres amb un problema cutani que pot convertir-se en càncer de pell". Són casos reals que Metges del Món fa públics i per als quals es van trobant solucions.

El Govern balear ha convertit les ONG en una mena de "vigilants" de les disfuncions. Com a cosa bona, haurem de dir -indica Metges del Món- que quan l'entitat denuncia un cas, les autoritats sanitàries habitualment el solucionen. "Però és una solució irregular, aleatòria i molt fràgil", critiquen. "Aleshores ve un segon problema, i és que si una persona no té recursos, molts cops no pot comprar els medicaments que si li prescriuen", afegeixen.

Per això, reclamen al Govern que, com a mínim, adopti la posició d'altres comunitats que mantenen l'atenció sanitària universal i gratuïta per a totes les persones.