Publicitat
Publicitat

El parc marítim més gran de la Mediterrània

El Ministeri prohibirà la pesca d'arrossegament de fons als voltants

Xavier Pastor, president d'Oceana, considera que l'ampliació del Parc Marítim i Terrestre de Cabrera vindrà amb el temps, perquè la Unió Europea obliga a protegir el fons on hi ha muntanyes marines i colònies de coral, com és el cas del Fort d'en Moreu i l'escarpament Émile Baudot, limítrofs amb el parc de Cabrera. De fet, el Ministeri de Medi Ambient té a exposició pública el decret de prohibició de la pesca d'arrossegament en aquests dos llocs i al banc Ausiàs March. Aquesta prohibició és "una passa endavant" en l'ampliació del parc.

Pastor recorda que quan es va crear el Parc Nacional la prioritat era protegir-ne la part terrestre i s'hi va incloure una part marítima, però es desconeixien diversos dels fons marins. Ara es tracta "d'afegir una zona marítima important que no era aleshores gaire coneguda". Quan es va crear el parc, hi havia indrets dels quals no es coneixia ben bé la importància exacta que podien tenir i han resultat ser molt valuosos com a ecosistemes marins.

Al llarg de les campanyes que ha fet l'Institut d'Oceanografia i Oceana s'han descobert, utilitzant robots submarins, zones tan importants o més que el Fort d'en Moreu. "Hi ha rodolits, 'avellanó', coral·lígens, maërls (magrana), boscos de laminàries, algues amb unes fulles molt grosses. Són àrees molt sensibles per a la reproducció i alimentació de peixos i llagostes. Especialment important és un escull que hi ha mirant a Santanyí, a la Reserva Marina de Migjorn", afirma Xavier Pastor.

Existeixen també zones de reproducció de peixos que han resultat ser molt més grans. Oceana investiga l'escarpament Émile Baudot, que és una caiguda de 200 a 2.000 metres que està al sud de Cabrera, i destaca que en sortirà una expedició i està previst fer una exploració a mil metres de profunditat amb el Ranger Oceana . Aquesta zona és important per als cetacis i altres espècies pelàgiques.

La proposta d'ampliació del parc inclou indrets de passada de dofins, cetacis, balenes que van en migració cap al golf de Lleó i Gènova.

És a dir, que per Pastor la proposta d'augmentar la part marina de la reserva està ben justificada "pels valors ecològics" i també destaca el valor afegit que suposaria "un parc marítim que seria el més gran de la Mediterrània"; així mateix, "s'hi inclouria la nova part protegida a la Xarxa Natura 2000".

No a la pesca d'arrossegament

La pesca d'arrossegament de fons a la Reserva de Migjorn, a la vora nord de l'actual límit del parc, "obstaculitza la conservació de la zona. Es tracta de dotze barques de Cala Figuera i una de Portocolom" que es dediquen a aquesta modalitat extractiva. Afegeix Xavier Pastor que "a la reserva no està prohibida la pesca d'arrossegament, però sí que està prohibit pescar damunt fons de coral·lígens i existeix avellana; per tant, no hi poden pescar".

Aplicant les directives i normatives europees de protecció marina i la Llei de patrimoni natural i de biodiversitat, "està clar que no poden pescar amb arrossegament", sentencia el responsable d'Oceana.

El Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient té a exposició pública un reial decret en el qual prohibeix la pesca d'arrossegament de fons en aquestes zones. Oceana ha presentat al·legacions en el sentit de garantir més la protecció. Segons Xavier Pastor, "hi haurà un punt en què no podran pescar, serà impossible quan s'aprovi el reial decret del Ministeri".