Les varietats d’ametlers
Les foranes han estat les primeres a caure pels fongs
La mort de molts d’ametlers afectats per les malalties fúngiques de la fusta és un fet generalitzat a Mallorca. Alguns pagesos han observat que les varietats foranes, ben adaptades als entorns continentals però no tant als insulars, que fa vint anys es varen presentar com la gran solució productiva per als nostres ametlerars, han resultat un fracàs i han caigut les primeres davant l’atac de la malaltia, afavorida per la sequera i la manca d’atenció als arbres. Aquests mateixos pagesos donen una gran importància a la bona selecció varietal si es vol assegurar l’èxit de les noves plantacions i aconsellen varietats com la masbovera, la glorieta o la marta (una varietat autofèrtil, de bona productivitat i molt vigorosa). També aconsellen que en les noves sembres s’evitin els clots que abans ocupaven els arbres malalts, mesura que evitarà que els nous arbres quedin infectats tot d’una.
Els perversos transgènics
Aquest model agrari empobreix les societats i destrueix la biodiversitat
La ciència, en contra d’una opinió molt difosa, no és mai neutral socialment parlant. La recerca científica té objectius definits i amb un finançament específic, per tant, tot i que els coneixements són neutres, no ho és l’ús en el qual s’apliquen. El debat sobre els transgènics posa de manifest les implicacions ètiques i socials del coneixement científic, sobretot per l’esforç que fan les grans corporacions per mostrar el suport dels científics als seus projectes i contrarestar el descrèdit dels organismes modificats genèticament. No és casual que els dos únics cultius transgènics àmpliament difosos siguin un blat de les índies que incorpora un producte tòxic contra les plagues i una soja resistent a un herbicida produït per Monsanto. Els transgènics estan associats a un model agrari que empobreix les societats i destrueix la biodiversitat. Salvar la humanitat de la fam no pot passar per destruir el planeta.
La pagesia invisible
Aquest procés s’ha duit a terme de manera premeditada
El procés de desagrarització de la societat mallorquina és intens, llarg en el temps i té molts de caires. Vindrà un dia que algun investigador ho analitzarà i veurem com s’han construït discursos que, de manera implícita o explícita, han justificat -o com a mínim han silenciat- la destrucció dels sòls agraris, el seu abandonament i l’eliminació dels pagesos que els conraven. Aquest procés, intensificat a partir de l’entrada a la Unió Europea, s’ha duit a terme en un context d’invisibilització social premeditada del món pagès. Record quan un costós Pla Estratègic encomanat per les institucions a una consultoria internacional va recomanar que l’agricultura fos un element estratègic singularitzador de les Balears, d’acord amb el seu valor mediambiental i turístic. Al responsable polític de torn li va mancar temps per fer esborrar aquella proposta, que no considerava gens convenient. Això sí, va continuar anant als sopars de rostit pels pobles, a defensar ‘lo nostro’.
Mercat de la UIB
L’hi podeu trobar els dijous de 10.30 a 14.30 h
El Mercat Ecològic de la UIB s’ha tornat a obrir al públic aquest dijous. Hi ha hagut un canvi d’ubicació, però no està gaire lluny d’on estava abans i és fàcilment accessible. Es tracta d’un mercat setmanal, que es munta cada dijous de 10.30 a 14.30 h, dedicat a la producció alimentària ecològica, que presenta una característica molt específica: tot el que allà es comercialitza és producció pròpia dels pagesos que ho posen a la venda, tan sols amb l’excepció d’aquells aliments que no poden ser produïts a les Illes per un motiu o l’altre. Amb això, alhora que és un mercat ecològic, és un mercat de producte local, perquè un ‘producte ecològic’ transportat a les Balears des de milers de quilòmetres lluny no aporta els valors de sostenibilitat que conté la producció ecològica de proximitat. S’hi pot trobar pa, pastisseria, fruita, verdura, formatge, ous, embotits, confitures, etc. Cal destacar l’excel·lent varietat d’hortalisses i verdures.
Les herbes de Mallorca
La venda de les dolces i les seques baixa; la de les mesclades, puja
La Indicació Geogràfica Herbes de Mallorca té un comportament positiu tant de producció com de comercialització. Dins aquesta denominació hi ha tres tipus de licors: les herbes seques, les dolces i les mesclades, en funció del percentatge de sucres i del grau d’alcohol. Les dades de comercialització dels tres tipus mostren comportaments diferenciats. Mentre que les herbes dolces i les seques tenen una disminució en el volum comercialitzat -les dolces passaren de 378.000 litres l’any 2005 a 368.000 el 2015, i les seques han passat de 261.000 litres a 205.000 en el mateix període-, en canvi, les mesclades han augmentat significativament, ja que el 2005 el volum comercialitzat va ésser de 543.000 litres, mentre que l’any 2015 ja varen ser 722.000 litres, cosa que representa un augment d’un 33%. Cal destacar el bon comportament de l’exportació a la Unió Europea, amb 287.000 litres venuts i un increment del 21,4% en un any.
