Els olis d’Eivissa
El turisme de masses, mal paït, pot tenir uns efectes devastadors
Eivissa ha estat tradicionalment una illa amb oliveres i olis, però el canvi social i econòmic provocat pel turisme de masses, com tantes altres coses, va reduir al mínim i convertir en un record de temps passats l’olivicultura, basada en finques petites, gairebé d’autoconsum, i amb nul·la capacitat de competir amb els olis industrials de fora de l’illa. El turisme de masses, mal paït, pot tenir uns efectes devastadors, també amb relació a la tradició gastronòmica. No va ser fins al 2009 que va prendre cos l’Agrupació de defensa vegetal de l’olivar d’Eivissa, associació que ara coordina la marca Oli d’Eivissa, l’oli d’oliva verge extra produït a l’illa. Tots els productors estan inscrits en l’agricultura ecològica o en l’agricultura integrada. En l’actualitat hi ha nou embotelladors: Oliada, Can Miquel Guasch, Joan Benet, Can Rich, es Pla de n’Ortiz, Oli Can Garrovers, Balançat, Can Nefra i Can Domo. Cal admetre que l’oli eivissenc vol un lloc en l’àmbit dels aliments de qualitat.
Ajuda per sembrar arbres
La mesura vol contribuir a millorar els conreus existents
L’arboricultura balear passa moments difícils, sobretot a causa del canvi climàtic (que incideix en una major sequedat) i les diverses malalties que afecten els arbres, en part també afavorides per la manca de pluges. Per això, i atenent la importància paisatgística, territorial i econòmica dels conreus llenyosos, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha posat en marxa una nova mesura per sembrar albercoquers, ametlers, figueres i garrovers en parcel·les que ja estan dedicades a aquests arbres. És a dir, és una mesura que vol contribuir a recuperar i millorar els conreus existents, tot reposant-hi les baixes produïdes per les causes abans esmentades. El nombre dels arbres replantats no podrà superar el 50 % dels arbres existents, amb un import d’ajuda de 20 o 25 euros per arbre replantat.
Hortalisses de S’Hortolà
Pere i Margalida han optat per fer venda directa
S’Hortolà és el nom comercial que adopta la família Cirer Bordoy, del Pla de Sant Jordi, per difondre i vendre els seus productes. Pere i Margalida, i abans els seus pares, tenen una llarga trajectòria en la pagesia i s’han especialitzat en la producció de verdures i hortalisses de qualitat. Els preus pagats als pagesos posaven la continuïtat de l’empresa familiar al límit de la subsistència després de 40 anys de feina, però no volien tirar la tovallola. Van veure que l’única opció era lligar producció i comercialització. Primer van formar part d’Agroïlla, una entitat pionera en l’associacionisme pagès; i, des de fa uns quants anys, han optat per fer venda directa a través de punts de venda propis al Mercat d’Inca, el mercat de l’Olivar i el Mercat de Santa Catalina. S’Hortolà ofereix la garantia de qualitat de qui coneix perfectament cadascun dels productes que ven, perquè els ha tret de la terra amb la seva suor.
Agricultura amb pagesos
La figura del pagès professional esdevé imprescindible
Hi ha un pensament ‘desenvolupista’ que creu que l’agricultura del futur es basarà en grans explotacions industrialitzades i molt mecanitzades, en les quals uns pocs assalariats treballaran les terres de les grans empreses usufructuàries dels terrenys conreats, que en controlaran la producció, la transformació i la comercialització. És possible que sigui així, sobretot si es pensa que hi ha un futur sense límits físics i que es tracta d’alimentar, com sigui, gernacions d’humans afamegats. Si es pensa en una alimentació bona, a bastament per a tothom i lligada a la gestió racional del territori, la figura del pagès professional esdevé imprescindible. Per aquest motiu, els pagesos que, a les Balears i fent front a totes les dificultats, continuen produint aliments i conreant la terra han de tenir el suport suficient per poder continuar amb l’activitat i perquè hi hagi joves que s’hi interessin.
Insularitat i ajudes agràries
Les Balears sol·liciten l’ajuda 19.135 ha d’ametlers i garrovers
El Ministeri d’Agricultura ha establert els imports de l’ajuda, en el marc de la política agrària europea, per a diverses produccions ramaderes. Entre elles la del ramat vacum de llet, per a la qual s’ha fixat un import de 119,06€/vaca i 129,91€/vaca a les regions insulars i de muntanya. Les primeres 75 vaques reben l’import complet i les restants tan sols perceben un 50% de l’ajuda. A les Balears aquesta mesura representarà 1.087.200€, la major part per a les vaqueries de Menorca, on es concentra cada vegada més el vacum de llet. L’ajuda per als ametlers i garrovers tindrà un import unitari de 29,78€/ha, i a la regió insular li correspondran 45,83€/ha. Una ajuda molt minsa. Com que a les Balears sol·liciten l’ajuda 19.135 ha, el total per cobrar són 876.957€. Aquesta diferència a favor de la regió insular (que només afecta les Balears, ja que les Canàries tenen un tractament específic molt favorable), representa quantitats ínfimes. A Madrid reconeixen que, a més de les Canàries, hi ha altres illes, però no actuen en conseqüència.
