Publicitat
Publicitat

De les obres faraòniques a les retallades

Passejada per les grans infraestructures sobredimensionades per l'ús que finalment han tingut, en aquesta època de greus mancances

Casualment, aquesta mateixa setmana el batle de Palma, Mateu Isern, aprofità el debat de política general de la ciutat per proclamar solemnement que "ja s'ha acabat el temps de les obres faraòniques". Certament s'ha acabat. La realitat, una vegada més, s'ha encarregat de posar seny. Perquè aquesta frase, ara, no diu res. La crisi econòmica i el deute en què han incorregut la major part de les administracions ha fet que les obres, faraòniques o no, hagin quedat aturades de cop. Llàstima que la frase no la pronunciàs Isern fa uns anys, fins i tot a alguns dels seus companys de partit, que semblaven abonats a les grans infraestructures, algunes de les quals monuments a l'opulència que avui semblen grotesques.

Ara bé, si el temps de les obres faraòniques ha conclòs, el seu llegat encara hi és. Talment fos un cementeri d'elefants, contemplar segons quins edificis és tota una paradoxa. Des de finals de la dècada dels 90 fins al 2010, una quinzena d'anys, les administracions veieren com la bombolla immobiliària es convertia en milions d'euros d'entrades extraordinàries: més permisos i llicències d'obres i activitats, més habitatges pagant la contribució, més recaptació en tots els sentits. El problema és que aquests ingressos es començaren a considerar "estables" i es planificaren grans obres com si la voràgine econòmica hagués de durar per sempre.

Així, els pobles petits volien poliesportiu i piscina coberta, i els batles es creien més cultes si es proposaven fer un auditori. Anar al poble veí a sentir un concert no és el mateix. Palma, com a capital, va acumular els despropòsits més grans. "Hem inaugurat aquest Palma Arena perquè us el mereixeu", va dir eufòric Jaume Matas el dia que es va inaugurar.

Allò que segurament no es mereixen els ciutadans són les retallades que han hagut d'aplicar totes les administracions per poder continuar pagant les anualitats dels deutes adquirits per construir palaus de ferro i ciment que no responen a cap planificació. El 22% del total dels pressupostos de la Comunitat Autònoma és per abonar el deute. I bona part del deute correspon a carreteres que no es podien assumir, grans infraestructures i, en definitiva, un concepte de la gestió pública que ara, quatre anys després de la davallada constant dels ingressos, posa en risc els serveis bàsics.

Tot respon a la vocació de passar a la història per part d'alguns dirigents i al conformisme d'una societat que potser encara associa massa desenvolupament amb ciment, i que després queda sense recursos per omplir de contingut tots els edificis creats en una època de bogeria.

1. Palau de congressos

La icona del temps de l'opulència ara ha quedat aturada 'sine die'

El palau de congressos és, per ventura, el cas més sagnant de totes les obres faraòniques realitzades a Palma. O, més que realitzades, iniciades. I és que la construcció començà l'abril de 2008. Evidentment, les dimensions gegantines del palau de congressos i el seu hotel annex (60.000 m2) feien preveure que els treballs durarien considerablement. Ara bé, allò que l'Administració pública no s'esperava és que s'aturassin per falta de finançament. I que el projecte, encara avui, estigui paralitzat sine die . Les previsions més optimistes que tenen damunt la taula a l'Ajuntament de Palma apunten a finals d'any com a possible moment de reinici de la feina. Serà aleshores quan el Govern balear abonarà a Acciona (l'empresa constructora) els 35 milions d'euros que li deu actualment.

A més a més, l'estratègia del PP ha fet coincidir el pagament a Acciona amb el nou concurs d'explotació del palau (el tercer), que inclou la novetat de poder gestionar el palau de manera independent a l'hotel. La jugada cerca que la venda de l'hotel (aparentment més golós per als inversors) permeti injectar 35 milions d'euros. Sumats als altres 35 del Govern, s'acumularien els 70 milions que falten per culminar les obres. Quan estigui llest, serà un dels projectes urbanístics més cars de les Illes Balears, amb un cost global de 117 milions d'euros (si és que no pateix un sobrescost de darrera hora). En tot cas, aquesta obra projectada per l'arquitecte Patxi Mangado tindrà un ús diari, pel que fa a l'hotel, i quasi diari pels congressos.

2. Palma Arena

Un velòdrom que no acull proves ciclistes... ni quasi res

El projecte emblemàtic de la segona legislatura del popular Jaume Matas (2003-2007) fou, paradoxalment, el que també l'ha enfonsat políticament a causa del desviament econòmic que patiren les obres.

La feina d'aixecar el velòdrom s'inicià al novembre de 2005. Tal com la majoria de grans infraestructures de l'etapa Matas, havia de ser inaugurat el febrer de 2007, o sigui, dos mesos abans de les eleccions autonòmiques de maig (en les quals el PP perdé la majoria absoluta i donà pas al segon Pacte de Progrés i a la segona presidència de l'algaidí Francesc Antich).

El velòdrom Palma Arena ha estat unviacrucisper al PP balear: no només no aconseguí el suport electoral, sinó que a més a més ha estat motiu de befa a tot l'Estat, tant per la corrupció intrínseca al projecte com per les errades tècniques. Amb una dimensió de 90.000 m2 i una capacitat per a 4.500 espectadors, el velòdrom mai no ha estat velòdrom. Primer fou la Unió Ciclista Internacional (UCI) la que pegà una destralada contra la infraestructura, ja que no avalà la pista ciclista interior per errors en les dimensions i mides que havia de tenir.

El projecte dels arquitectes Luis i Jaime García-Ruiz, que costà fins a 110 milions d'euros, patí després la burla dels ciutadans quan es localitzà tot un ascensor sencer abandonat enmig del solar de la part de darrere del poliesportiu (a la imatge). Les cròniques de l'època donen testimoni del ridícul que hagueren d'afrontar els impulsors del Palma Arena.

Finalment, el pas del temps ha demostrat que es tracta d'un velòdrom sense bicicletes, pràcticament mai fet servir per a aquest ús esportiu. Més aviat ha acollit concerts de música (uns pocs) i trobades organitzades per les conselleries del Govern balear (d'entitats d'immigrants, d'esplais...). En l'actualitat, acull les oficines de la Direcció General de Joventut i Esports, a més a més del Departament d'Ordenació i Planificació Turística.

3. Estació Intermodal

Deu vies i cinc andanes per només tres línies de tren

La construcció de l'estació Intermodal estigué condicionada pel projecte de metro. De fet, una i altre són indissociables i les seves obres coincidiren temporalment (com era previsible).

Els treballs de l'estació s'iniciaren l'any 2005 i fou inaugurada el març de 2007. Un altre pic, dos mesos abans de les eleccions autonòmiques. I també, de nou, amb una inversió econòmica de dimensions gegantines: 102 milions d'euros. Concretament, 63 milions d'euros foren destinats a l'estació física, mentre que 10 milions foren dedicats a la reforma del parc de les Estacions (que cobreix les vies soterrades del tren), a més a més dels 29 milions d'euros que s'invertiren en les estacions de Jacint Verdaguer i Son Costa.

Aquesta gran inversió econòmica culminà en una infraestructura amb una immensa capacitat d'absorció de viatgers: un total de deu vies de tren, dividides en cinc andanes. Però, quin és l'ús real de l'estació? Actualment, hi ha una línia de metro i dues de Serveis de Ferroviaris de Mallorca (SFM). És a dir, que l'ocupació de l'estació és de 3 de les 10 vies de què està composta.

Una cosa sí que és real: l'estació té un gran potencial per assumir més línies (fins a set). I un (immensament) major trànsit de passatgers, en cas que mai hi hagi doblers per a noves rutes.

4. Metro de Palma

Un suburbà amb tan pocs passatgers que genera pèrdues

La segona legislatura de Jaume Matas es caracteritzà, tal com ja s'ha apuntat, per la sobreestimulació de l'obra pública; ara bé, en projectes que finalment s'han demostrat sobredimensionats. La primera (i única) línia de suburbà s'havia d'inaugurar l'abril de 2007. Efectivament, just un mes abans de les eleccions autonòmiques en les quals Jaume Matas es jugava la reelecció. L'ara desapareguda Conselleria d'Obres Públiques donà el sus als treballs, que feien 7,2 quilòmetres de llarg, l'agost de 2005. El metro va ser, de fet, el projecte més important, econòmicament, de la legislatura: 312 milions d'euros.

En l'actualitat, el suburbà resulta enormement útil per als estudiants que es desplacen cada dia al campus de la UIB i per als veïns de Son Sardina i els treballadors del polígon industrial de Son Fuster. Específicament, és usat per 1,07 milions d'usuaris anuals (segons la dada acumulada el 2012). Però això resulta clarament insuficient, segons estudis de Mobilitat. En realitat, l'ocupació del metro és tan baixa i el seu manteniment tan car, que la Conselleria de Mobilitat ha decidit suprimir el servei fins al campus durant els mesos d'estiu.

A part de la sobredimensió de la infraestructura, l'estació Intermodal també ha estat gran motiu de befa ciutadana pels defectes en la construcció. Si el velòdrom no servia per al ciclisme, l'estació s'inundava cada pic que plovia. Poques setmanes després de la inauguració, l'estació patí una gran inundació que obligà a tancar el servei. La magnitud de la catàstrofe fou tan gran que Obres Públiques determinà el tancament de l'estació i iniciar-hi les obres de reforma.

Malgrat que la Conselleria resolgué aparentment el problema, les petites inundacions han estat una constant al llarg dels sis anys que fa que està en funcionament. El conseller de Mobilitat del Pacte de Progrés, Biel Vicens (PSM), hagué d'encarar problemes d'inundacions en diverses ocasions.

5. Son Moix

Un estadi mitjancer per a una afició poc nombrosa

La construcció de l'estadi de Son Moix presenta un desequilibri entre la capacitat que pot arribar a assumir i la mitjana d'espectadors que hi assisteixen cada cap de stemana.

Son Moix fou construït amb places per a 23.142 espectadors, però l'ús actual dista d'arribar a aquesta xifra. La temporada 2010-2011, l'estadi rebia una mitjana d'11.856 espectadors. Enguany, la xifra ha estat superior, però només aconseguida amb l'emoció de mantenir la categoria a Primera Divisió. I també regalant les entrades a dojo.

Allò previsible és que el recent descens a Segona Divisió faci disminuir encara més la ja minvada assistència de l'afició del Mallorca a un estadi construït el 1999.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT