Balears 29/08/2017

La nova televisió: de l’experiència familiar a la tria individual

El 10è aniversari de Netflix confirma l'arrelament d'un fenomen que també ha modificat la manera com es relacionen els espectadors

X. Serrano
3 min
'Narcos', de Netflix, i 'Joc de Trons', de l'HBO, són dues de les sèries del moment.

PalmaDe veure la televisió al sofà en família per després parlar-ne a la feina o a l'escola a fer-ho en solitari, a la tauleta o al mòbil per comentar-ho en temps real a les xarxes socials. La televisió ha experimentat canvis radicals en pocs anys, agilitzats per la irrupció de plataformes com Netflix, que avui compleix una dècada. Aquests canvis també han modificat com interactuen els espectadors.

“La tele ja no és de la família, és teva i la consumeixes com tu vols”, sentencia Elena Neira, professora dels estudis de Comunicació de la UOC i autora del llibre 'La otra pantalla'. Quan es va introduir a l'Estat, la televisió es va convertir en el centre de l'entreteniment i la informació a les llars. Eren continguts que la família consumia i comentava conjuntament. “L'actualitat es generava de manera síncrona i lineal, el consum era massiu i uniforme. La televisió marcava allò que veia la gent i les seves converses l'endemà”, analitza Neira.

“En els moments en què no hi havia gaires canals, el visionament conjunt de determinats programes facilitava la cohesió familiar perquè tots veien les mateixes coses i després les comentaven tot fomentant la comunicació interpersonal. El mateix podria dir-se respecte del nivell social”, analitza Patricia Trapero, responsable del grup d'investigació Representació, Ideologia i Recepció de la Cultura Audiovisual de la UIB. Per l'experta, resulta evident que aquestes hores de contacte i confluència s'han perdut en la contemporaneïtat.

Amb el pas dels anys va començar a haver-hi més d'un aparell en algunes cases i l'oferta televisiva es va multiplicar amb l'arribada de les cadenes privades i autonòmiques. Tanmateix, Neira assenyala que la veritable ruptura es produeix amb l'aparició de les televisions a internet, que “han fragmentat completament el consum, especialitzant-lo i individualitzant-lo”. Això genera “comunitats interessades en fenòmens molt específics”, com ara sèries.

L'experta vincula aquest fenomen a tres factors clau. La millora de les connexions a internet, la creació i millora de petites pantalles (ordinadors, telèfons mòbils i tauletes) i el canvi sociològic, en què la televisió passa a consumir-se de manera individual i deliberada. És el que Neira anomena televisió a demanda, on els consumidors veuen el que volen, com, quan i on volen.

Neira admet que l'audiència de la televisió tradicional s'està envellint perquè les generacions joves es decanten pel consum a demanda. Trapero assenyala, però, que l'audiència en línia cada vegada és més transversal, a causa de l'expansió en l'ús de les noves tecnologies. “També és cert que sovint no tenim en compte que gran part del consum a demanda es produeix perquè les cadenes tradicionals posen els mitjans per fer-ho visibles”, indica Neira. És a dir, que els espectadors joves continuen tenint presents les cadenes tradicionals i consumint continguts similars als que veuen els seus pares, però a través de suports diferents.

Una altra novetat és que allò que abans es comentava l'endemà a l'oficina ara es debat en temps real a les xarxes, cosa que dona lloc al que Neira defineix com un espectador social. Ara bé, la xarxa ha substituït el contacte directe entre persones? Per Neira, aquestes relacions són complementàries. “A Twitter la discussió és global i està vinculada al contingut. També és molt més reactiva, limitada pels caràcters i el temps". L'experta indica que les converses amb companys o amics són molt més profundes i compten amb un vincle personal.

“Les sèries han fomentat extraordinàriament la relació de seguidors a escala global a través de les xarxes socials. No crec que substitueixin les interaccions personals; al contrari, afavoreixen la creació de grups amb els mateixos interessos culturals", coincideix Trapero. La investigadora conclou que el consum individual de productes audiovisuals no sembla comportar un procés d'atomització de la societat, ja que aquesta activitat personal es combina amb altres formes d'interacció col·lectives.

stats