Una nova reforma sense consens ni anàlisi

PalmaQuan encara no s’ha pogut avaluar la implantanció del pla Bolonya, el Ministeri d’Educació de José Ignacio Wert ja ha aprovat una nova reforma del sistema universitari. El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret llei mitjançant el qual s’aprova la modificació del sistema de graus que fins ara regia l’educació superior a l’estat espanyol. Aquesta nova reforma no té ni el consens de la comunitat educativa ni una anàlisi detallada de les conseqüències i implicacions d’una modificació que provoca la reducció en un any dels graus, que passen a ser de tres, i un augment de la durada dels màsters, que fins ara eren d’un any i ara seran de dos.

Els rectors de les universitats que componen la xarxa G-9, el grup d’universitats públiques que són úniques a la seva comunitat autònoma, i els sindicats de l’ensenyament, CCOO, UGT i STEI, coincidiren ahir a l’hora de rebutjar el reial decret amb el qual el govern central va aprovar la reforma dels graus universitaris. Els sindicats aprofitaren la presència dels rectors del G-9 a la UIB, on es va realitzar el traspàs de la presidència semestral del grup a Llorenç Huguet, per fer-los arribar el seu rebuig a la modificació. Un rebuig que també demostraren els rectors.

Membres de CCOO, l’STEI i UGT, acompanyats d’algun alumne, es concentraren a les portes de l’edifici del rectorat de la UIB per denunciar que el sistema 3+2, tal com és conegut, “encareix els estudis universitaris i n’expulsa l’alumnat amb menys poder adquisitiu”; a més, suposa la primera passa per convertir l’ensenyament superior públic en un espai desregulat i flexible en el qual es prestin serveis d’educació. En aquest sentit, el secretari general del sindicat, Toni Baos, va recordar que la “UIB ha perdut més de 1.000 alumnes des del 2011, concretament 1.356”, un fet que es pot incrementar si s’aplica la reforma.

Intercanvi d’opinions improvisat

Llorenç Huguet va sortir a rebre’ls a la porta de l’edifici de Son Lledó i els va confirmar que “en aquest assumpte estam en el mateix bàndol”. El rector de la UIB no només va rebre el manifest de denúncia signat pels sindicats, sinó que es va prestar a un intercanvi d’opinions improvisat a la mateixa porta de l’edifici. “Hem demanat que hi hagi una moratòria per aplicar el decret, però no serà fins dilluns, quan es reuneix l’assemblea de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que es farà un pronunciament oficial”, va destacar Huguet, que va afirmar que a la UIB és impossible aplicar aquesta modificació el curs 2015-16, tal com es pretén.

“Reclamam una certa homogeneïtzació. Hem fet moltes preguntes al Ministeri a través de la CRUE, sense resposta, com puguin ser quins seran els preus dels màsters o si hi haurà titulacions de diferent durada a diferents comunitats autònomes. Amb aquesta reforma, no només hi haurà diferències entre universitats, sinó que hi haurà una divergència entre comunitats autònomes. Com es pot justificar la convergència europea si hi ha divergència a l’Estat?”, es va demanar Huguet en un intercanvi d’opinions improvisat amb els representants sindicals a les portes del rectorat.

A més a més, Huguet va afirmar que la UIB no està preparada per aplicar la reforma el proper curs. El rector de la UIB també va destacar que no han fet el càlcul dels professors que sobrarien en cas que s’aplicàs la reforma.

A favor de la flexibilitat

El president de la CRUE, Manuel López, que com a rector de la Universitat de Saragossa també va participar en la reunió de l’assemblea general de rectors del G-9, va destacar que els rectors estan a favor de la flexibilitat, però estudiada i analitzada.

“Estam per la flexibilitat i l’acceptam, però millor que hagués trigat un poc més. És sensat dir que falta una reflexió, que el sistema no està assentat, i sobretot manca que s’apliquin criteris homogenis, que no sigui que un grau es doni a unes parts en tres anys i en d’altres en quatre, i fins tot amb regulacions contradictòries de les comunitats autònomes”, va assenyalar López.

López va exemplificar les diferències que pot suposar la reforma amb el cas d’una ciutat gran en la qual hi ha més d’una universitat. “Sense criteris homogenis que diguin quins, quants, com, en quina situació es poden fer els graus, etc., es pot donar el cas que a la mateixa ciutat diferents universitats ofereixin els mateixos estudis però amb durades diferents”, destacà.