La nova Església vol tocar de peus a terra

PalmaUn estudi del missioner i psicoterapeuta italià Giuseppe Crea elaborat l’any 2012 va arribar a la conclusió que un de cada tres capellans pateix estrès laboral. La disminució de vocacions, la pèrdua de prestigi social i la sobrecàrrega laboral es varen assenyalar aleshores com algunes de les causes principals. Mallorca no és aliena a aquesta realitat. Amb 154 parròquies i 201 capellans ordenats -segons dades del 31 de desembre de 2014-, les veus crítiques que demanen un nou model organitzatiu, que duria implícita una altra manera de relacionar-se amb la comunitat, creixen dins l’Església mallorquina.

Guillem Feliu és rector de quatre pobles i un llogaret. “Ara som a Inca, després tenc missa a Costitx i a Llubí, i aquest cap de setmana a Sineu he tingut tres funerals”, explica. “Jo em vaig fer capellà per vocació, no per fer de funcionari”, afegeix. L’excés de responsabilitats i la manca d’efectius impedeixen als capellans dedicar-se com voldrien als feligresos. Hi està d’acord Francesc Vicens, nou rector de Pollença i, a 31 anys, un dels capellans més joves de l’illa. “A la Part Forana es nota més, perquè la població està més dispersa i cada poble té de tot: catequesi, processó, festa del patró...”. “Hi ha d’haver un cert reajustament, però això no vol dir haver de rodar clau a les esglésies”, afegeix.

Menys misses i parròquies

Tancar temples no, però disminuir el nombre de misses potser sí. “Mantenir quatre misses setmanals amb 20 persones no té gens de sentit”, diu Vicens. “La missa pot ser un espai de trobada amb el poble un pic a la setmana, per exemple”, afegeix fra Pere Ribot, franciscà de la Porciúncula i capellà de Son Espases. Segons ell, també cal una nova manera de celebrar les cerimònies que suposi una millora de la comunicació amb els fidels: “Amb un llenguatge que s’entengui, un ritus que animi la gent. S’ha de revitalitzar”, explica. “Una missa ha d’ensenyar, estimular a viure, afegeix Ribot, “i actualment en deim de més”, remata Ribot.

Una mesura que es proposa per ajudar que els religiosos puguin complir la seva tasca de servei amb el poble és l’obertura dels temples a la resta de la comunitat. I una reestructuració: “Potser només hi hauria d’haver 25 parròquies i després tota una sèrie de centres que podrien mantenir el nom de parròquia o no, però ateses per altres realitats”, diu Vicens. L’obertura dels temples als laics o altres religiosos es considera una condició ineludible: “Hi ha moltes funcions que les podrien fer seglars, monges, diaques o els capellans que després s’han casat però que voldrien continuar fent feina a l’Església”, afegeix Feliu. L’eliminació del celibat, que permetria als casats fer de capellans, també seria una part de la solució, segons el mossèn.

En algunes zones concretes de l’illa, ja s’han trobat soclucions puntuals als problemes de manca d’efectius de l’Església . És el cas de la costa de Calvià, on per Setmana Santa s’ofereix un servei de bus per reunir els fidels en un sol temple. “En aquest cas és més fàcil, perquè la majoria de població és immigrada i no hi ha el component de tradició”. La problemàtica es podria accentuar quan una proposta semblant es vulgui implantar en algun poble: que un vilafranquer vagi a Matines a Sant Joan, per exemple. Mesures semblants s’hauran d’acabar prenent. “No hi haurà més remei”, diu Vicens.

A més de l’organització interna i la millora en la comunicació de l’Església, hi ha altres factors que s’han de tenir en compte en aquest reposicionament del clergat a Mallorca. Segons Ribot, que ha passat temporades a Llatinoamèrica i a la Península, l’illa és un dels indrets de l’Estat en què es practica menys i hi ha més indiferència cap a la religiositat. Aquest fet, apunta, té l’origen en el boom turístic. Els efectes socials d’aquest canvi brusc de model també es noten en l’espiritualitat. “Hi ha una manca d’intel·ligència espiritual. De vegades trobam molta buidor”, diu Ribot. “La fe ajuda a viure. Quan un té un perquè, troba el com”, afegeix.