Publicitat
Publicitat

TERRITORI

Sense notícies del cap del Pinar

MÉS reclamarà al Ministeri i al Govern la signatura del conveni perquè hi puguin entrar civils

El diputat del grup MÉS, Antoni Alorda, presentarà una pregunta al Parlament dirigida al conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, per demanar en quin estat es troba la signatura del conveni que ha de permetre l'ús compartit civil i militar del cap del Pinar. Així mateix, s'elevarà la pregunta al Congrés dels Diputats, on Joan Baldoví, diputat per Compromís, transmetrà la qüestió al Ministeri de Defensa.

Tot i que les primeres previsions auguraven l'obertura de la zona militar l'estiu de 2009 i que el conveni que n'estableix les normes d'ús ja es va formalitzar durant la legislatura passada, totes les gestions han quedat, sembla, aturades. Coloma Terrassa, la batlessa d'Alcúdia, que és el municipi titular de tota la zona del cap del Pinar, declarà ahir que no hi ha hagut cap moviment en aquest sentit. Assegurà també que el Consistori està disposat a col·laborar: "Hi havia un conveni embastat amb l'exèrcit de terra i nosaltres estam a la seva disposició, igual que fa dos anys"

Efectivament, l'any 2011, amb Gabriel Vicens de conseller de Medi Ambient, es va redactar un conveni d'ús amb el qual, després d'una intensa negociació, totes les parts implicades varen mostrar el seu acord. Després d'una reunió a Madrid amb la llavors directora general d'Infraestructures del Ministeri de Defensa, Mónica Meyer, s'anuncià la imminent obertura del cap del Pinar perquè hi poguessin entrar civils. Això no obstant, aquesta no es va fer efectiva perquè, quan el preacord ja estava signat, "hi va haver una returada per part del Ministeri", relata Vicens. Tot seguit, arribaren les eleccions, amb el consegüent canvi de Govern, i la qüestió quedà en punt mort. Després de repetides preguntes dirigides al nou conseller Company, finalment aquest reconegué que el conveni encara no estava signat.

50 persones al dia

L'acord que havia de permetre l'accés públic al cap del Pinar establia l'ingrés de fins a 50 persones cada dia (65 si es tractava de grups escolars), que haurien de sol·licitar-lo amb una setmana d'antelació. Les condicions eren molt restrictives: limitaven l'entrada tan sols a la cala central, al far, al mirador, a l'aparcament i als lavabos de la platja.

Les visites s'establien de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 de juny a setembre, mentre que la resta de l'any l'horari havia de ser de 9.00 a 17.00. L'accés només podia efectuar-se per terra i hi podien entrar com a màxim un autobús i deu turismes o bé quinze turismes. La gestió de les visites havia de ser responsabilitat del Ministeri de Defensa, a través de la Prefectura de suports balears (Jabal, segons les seigles en castellà), en col·laboració amb la Policia Local d'Alcúdia. Pel que fa al manteniment, la Direcció General de Medi Natural, Canvi Climàtic i Educació Ambiental se n'havia de fer càrrec. L'Ajuntament s'havia d'ocupar de la neteja i la recollida de residus de la zona. La signatura d'aquest acord havia de tenir vigència per dos anys prorrogables i hauria significat l'obertura a la població civil per primer pic des de 1948.

Qüestió de voluntat

Perquè l'obertura no sigui una reclamació eterna, el que cal és "voluntat". Així ho afirmaren ahir dos dels protagonistes en la redacció del conveni que va estar a punt de firmar-se el 2011. Tant Gabriel Vicens, llavors conseller; com Miquel Àngel Llompart, aleshores batle d'Alcúdia, afirmaren ahir que l'única manera que es faci és que es lluiti perquè això sigui possible. És a dir, que s'insisteixi al Ministeri de Defensa.