Un model productiu que no premia ni exigeix formació

PalmaLes Balears han estat i són terra d'èxit per al fracàs i per a l'abandonament escolar. Des de fa anys, en lideren les estadístiques en un estat que, al seu torn, n'és capdavanter a l'Europa comunitària. Quines són les raons d'aquests trists resultats que dibuixen una societat d'esquena al coneixement i a la cultura?

Mentre que molts polítics situen la responsabilitat en el sistema educatiu, els programes d'estudis, la implicació del professorat i els horaris, la veritat és que hi ha molts de factors exògens al sistema que expliquen el fracàs escolar. Qui a Espanya -i també a qualsevol altre indret- vulgui deslligar l'educació de l'economia i de la societat s'equivoca. Per exemple, la decisió de perllongar l'escolarització obligatòria dels 14 fins als 16 anys es prengué en el marc dels Pactes de la Moncloa amb l'objectiu no gaire educatiu de reduir les xifres d'atur endarrerint dos anys la possibilitat d'incorporar-se al mercat de treball.

El fenomen del fracàs escolar és complex i no admet una única resposta. Descartats els determinismes, ens trobam davant diversos factors que fan que una persona o un col·lectiu sigui més o manco propens a patir-lo. El cert, però, és que no tots els alumnes tenen les mateixes probabilitats d'èxit quan comencen l'escolarització: uns parteixen amb molt avantatge, mentre que d'altres hauran de superar molts d'impediments.

El pes de l'herència

En certa manera, la propensió a l'èxit escolar s'hereta. Està demostrat que com més alt és el nivell d'estudis de la família i com més alt el nombre de llibres que hi ha la llar familiar, millor és el rendiment acadèmic d'un alumne.

Segons dades del Ministeri d'Educació, en una prova de competències lingüístiques del segon curs de l'ESO, la nota mitjana que obtenen els fills de pares amb titulació universitària és un 19% més bona que la dels fills d'una família que no ha completat els estudis obligatoris.

En la mateixa prova, el resultat mitjà d'un adolescent provinent d'una llar amb més de 200 llibres resulta un 18% superior al d'aquells joves que provenen d'una casa amb menys d'una cinquantena de volums.

Així, les Illes Balears, que són històricament una de les comunitats autònomes amb menys percentatge de persones amb estudis superiors, perpetuen la seva situació i continuen a la coa d'Espanya. Com als alumnes individuals, per a les comunitats autònomes, partir del nivell més baix augmenta les probabilitats de mantenir-s'hi.

I el nivell d'estudis de les famílies es correlaciona fortament amb el seu estatus econòmic.

Barri vell

El centre històric de Palma, on es concentra bona part de la vida econòmica i administrativa de la ciutat, ha estat sempre la residència de les classes benestants, de les famílies que dirigien el rumb de la societat mallorquina. Allà, en aquells carrers plens d'història, es concentren les taxes més altes de persones que han superat estudis postobligatoris. Jaume III, Monti-sion, Sant Nicolau, la plaça dels Patins, la Missió, la Calatrava, la Llotja-Born, el Mercat o Sant Jaume són barris on gairebé la meitat de la població té un títol de batxiller o universitari. A l'altre extrem, se situen les barriades obreres perifèriques, creades durant els anys seixantes del segle passat per acollir els immigrants que venien a treballar en el boom turístic. Enmig, a l'Eixample, una gradació, sempre molt per davall del que s'observa a la ciutat antiga.

Expectatives

La classe social, l'estatus econòmic, la tradició familiar són factors que tindran molt de pes en la durada que tindrà l'escolarització d'un infant. És el que es coneix com a reproducció social, que ancora la individu en el si de l'entorn en què ha nascut. Amb ella es conformen les expectatives de la finalització de l'ESO com el final del seu recorregut.

L'escolarització obligatòria, universal i gratuïta es va implantar per trencar aquestes tendències i garantir la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans. Però el plànol de Palma ens torna una imatge molt estàtica, amb pocs indicadors de mobilitat social. Calen moltes més mesures.

L'any passat, només l'1,8% de les ofertes de feina realitzades a les Balears requerien un títol de Formació Professional, segons dades del Ministeri d'Educació. Al pes d'una tradició "no lletrada" i a l'immobilisme social, s'hi ha de sumar l'opció per un model productiu basat en la construcció i un determinat tipus de serveis que exigien per al seu funcionament molta mà d'obra de poca qualificació. Aquesta especificitat del model de desenvolupament illenc ha actuat com un catalitzador de les tendències ressenyades més amunt. És, possiblement, la causa que els experts han reiterat més al llarg dels darrers anys.

Més matriculats

La paradoxa d'un creixement econòmic que no es tradueix en desenvolupament humà és observable en les dades d'abandonament escolar. L'arribada de la crisi econòmica ha aconseguit que a les Illes aquest passàs del 43,2% al 30,1%, xifra que confirma la relació entre l'activitat econòmica i el nombre d'alumnes que completen la seva formació. La matriculació d'adults a l'ESO s'ha multiplicat per tres des de 2008 i a FP de grau mitjà ha crescut un 70%.

A tots aquests condicionaments s'hi suma un sistema de valors imperant, encara que no tan sols a les Balears. Els nostres joves viuen en una societat en què l'elit econòmica és capaç de reunir 21 milions d'euros per regalar un iot al rei i no se'ls coneix cap iniciativa similar per millorar el sistema educatiu. A les Balears, l'assignació que efectua el Govern a la Televisió Autonòmica, IB3, supera la realitzada a la Universitat de les Illes Balears (UIB). La cultura de l'enriquiment ràpid, de la "pilotada", és l'ambient en què han crescut els nostres adolescents.

Segons un estudi realitzat per la Fundació Gadeso entre joves de la franja d'edat compresa entre 14 i 17 anys, tan sols un 4% manifesta tenir escriptors entre les seves persones més admirades i només l'1% situa els científics entre els seus referents, molt lluny del 71% que té com a models actors o cantants o del 59% que s'enlluerna amb els esportistes. Un esquifit 10% és aficionat a la lectura.

Improvisació

El sociòleg francès Edgar Morin sol explicar el fracàs de les reformes educatives pel fet que es plantegen a l'inrevés de com hauria de ser. Es canvia la llei educativa i comença a implantar-se a partir dels nivells inferiors del sistema educatiu. Per Morin, és clar que les reformes haurien de començar per la formació universitària del professorat encarregat de dur-les a terme i tan sols començar a aplicar-se quan aquests ja estan preparats, cosa que allarga una mica el procés, però el fa molt més efectiu amb vista als resultats perseguits.

La implantació del Decret de mínims no fou traumàtica perquè feia molts d'anys que el professorat havia d'acreditar un nivell de català suficient i adequat per accedir a la docència.