Si algun cop heu pujat a la torre de na Seca o de la Seca (segons consta en documents del segle XVI i posteriors, que parlen del coll i de la talaia de la Seca), a 515 metres d’altura, en terres de Bàlitx d’Avall, per damunt la partió entre els termes de Fornalutx i Escorca, us haureu fixat que en el vessant nord, sota uns penyals als peus de la torre, hi ha un aljub. Element necessari i imprescindible per proveir d’aigua els que s’hi hostatjaven per vigilar el litoral de sa Costera, els segles de la pirateria sarraïna.
Si amb seny i respecte hi guaitau, veureu que a l’esquerra de l’aljub, de planta rectangular i coberta de volta, i sobre el referit de la paret, hi ha pintada una nau, un vaixell d’època. La seva presència ha estat durant anys un misteri. Un senyal d’advertència o un simple passatemps de qualque torrer desenfeinat? Segons el nostre informador, Ignasi Recalde, enginyer naval i investigador històric, seria més bé la segona opció; és a dir, un apunt al natural pres per algú sorprès de veure un vaixell que mai abans no havia vist. Tot i que, el més curiós, diu Recalde, és que el pintàs dins l’aljub i sobre l’aterracat, quan encara era fresc. Probablement, el grafit es pintà durant les obres, a final del segle XVI.
Sagetia, l’embarcació
Per les dates de construcció, devers el 1584, el nostre informador creu que es tractaria d’una sagetia ( saettia ). Una embarcació d’aparell llatí, d’una sola coberta, usada especialment a l’edat mitjana a la Mediterrània, primerament de dos pals, amb rems i menor que una galera, i posteriorment de tres pals i, al segle XVI, sense rems (font: Enciclopèdia Catalana). I aquesta és precisament la que trobam representada a l’aljub. Ens ho confirma Ignasi Reclade.
De sageties n’hi hagué fins al segle XVIII i era usada com a vaixell de càrrega, tot i que, com totes les embarcacions a l’època, també anava armada. Les conclusions d’Ignasi Recalde són fruit d’un estudi de camp fet amb un altre investigador històric, Joan Bauzà.
Per arribar a la torre de na Seca, basta seguir el camí vell de sa Costera que arranca del mirador de ses Barques i que després de passar per Bàlitx d’Amunt, d’Enmig i d’Avall s’enfila fins al coll de Biniamar pel camí de na Cavallera. Poc abans d’arribar al coll, seguirem una pista que trobam a l’esquerra i que direcció nord-oest ens conduirà a una esplanada ampla. A la dreta, unes fites ens guiaran fins a la torre per un tirany estret i rost. La torre de na Seca no era una torre de defensa, sinó que formava part del sistema de senyals ideat per Joan Binimelis al segle XVI. Es comunicava amb focs, de nit, i fums, de dia, amb la torre Picada, al port de Sóller, i les altres torres del Forat i de la mola de Can Palou, a Tuent.
