ENSENYAMENT
Balears 23/07/2016

Les mestres es queden a l’escola i els professors van a la universitat

La presència de professores disminueix a mesura que s’avancen etapes educatives

Elisabet Escriche
3 min
01. Imatge d’una aula de primària de l’Escola dels Encants de Barcelona. 
 02. Alumnes estudiant a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

BarcelonaMargarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és l’única dona que dirigeix una universitat catalana. David Altimir, mestre des de fa 25 anys, és l’únic tutor d’infantil d’un equip de nou persones de l’escola Les Pinediques de Taradell (Osona). Tots dos són l’excepció de la piràmide del sistema educatiu, on els primers esglaons són territori de dones, i els últims, d’homes. Les dades ho corroboren. Dels 13.849 docents especialitzats en la segona etapa d’educació infantil (de P3 a P5), un 98% eren dones el curs 2014-15. A la universitat la situació es capgira: el 60% del professorat són homes i, a la punta de la piràmide, d’entre els dotze rectors catalans, Arboix és l’única representant femenina.

Pel seu currículum, la rectora s’ha mogut en la majoria d’ocasions en àmbits governats per homes. Ha sigut degana de la Facultat de Veterinària -l’única en aquell moment de tot Europa-, directora dels serveis territorials de Salut a Barcelona o directora general del ministeri d’Agricultura. “Hi ha llocs en què he partit d’un -10 per ser dona, quan la resta de companys començaven de zero”, explica. Els comentaris pejoratius que ha patit al llarg de la seva carrera prefereix oblidar-los. “He hagut de trencar moltes barreres”, es limita a dir.

Un reflex de la societat

Per a Arboix, que fa un mes i mig que ocupa el càrrec, la masculinització de la universitat és un reflex del que passa a la societat. “En el moment en què la dona és mare s’alenteix la seva carrera professional perquè acostuma a recaure-li la responsabilitat familiar”. Tot i que les polítiques de conciliació es van tirar endavant precisament perquè mares i pares compartissin la cura del fills, la directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, Teresa Freixes, destaca que és la dona la que sol agafar-se els permisos i la que, per tant, limita la seva carrera professional.

Al marge dels motius personals, però, aquesta masculinització també es deu a raons socials. A Suècia, detalla Freixes, s’han fet estudis empírics sobre la valoració dels tribunals quan han de decidir una promoció professional. “Si aquestes avaluacions no es fan a cegues, sense que se sàpiga qui és, hi ha una tendència a valorar més els currículums masculins”, assegura.

El poc prestigi del mestre

Quan Altimir explicava al seu entorn a principis dels anys 90 que estudiava per ser mestre, la primera reacció era de sorpresa. “Mai, però, ha sigut dolenta”, diu. Era l’únic noi en el grup d’educació infantil de la facultat. De les sis escoles en les quals ha treballat al llarg de la seva carrera, només en una ha tingut un company de feina home. A diferència d’Arboix, però, assegura que mai s’ha sentit discriminat: “Tot el contrari, he sigut un privilegiat per treballar al costat de dones que m’han acollit magníficament bé”. Altimir, que és membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, creu que l’educació infantil està feminitzada perquè no se li dóna la importància que es mereix. “Socialment no es considera tan rellevant com la universitat i es creu que la nostra feina es pot fer només tenint una mica de tendresa”, lamenta. El mestre no entén com s’estan ignorant els resultats de les últimes recerques, que deixen clar que l’educació durant les primeres etapes de la vida és la més important.

¿És possible, però, aconseguir la igualtat en tots els esglaons del sistema educatiu? Segons la secretaria d’Universitats i Recerca, s’han fet passos. L’any 2005 el percentatge de professores i investigadores de les universitats públiques era del 34,3%, sis punts menys que el 2014. Però tant Arboix com Altimir creuen que aconseguir la paritat “costarà i molt”. “A la universitat cal fer un esforç de discriminació positiva i, en paral·lel, educar la societat en la idea que les capacitats dels homes i les dones són iguals”, defensa Arboix. Per a Altimir el primer pas passa per prestigiar l’educació infantil, tal com han fet països com Finlàndia, Suècia o Dinamarca. “Per fer-ho s’han de posar en un primer terme els drets dels infants”, apunta. Enric Prats, professor de pedagogia internacional de la Universitat de Barcelona (UB), va més enllà i afegeix que, per prestigiar els primers esglaons del sistema educatiu, s’ha d’incentivar els mestres amb algun tipus de compensació, ja sigui social o econòmica. Alhora, afegeix, cal orientar millor els joves que cursen batxillerat o cicles formatius perquè vegin l’educació infantil com una bona sortida professional.

En qualsevol cas, el camí que queda per recórrer és llarg. “El dia que no sigui notícia que una dona és rectora o els pocs mestres que hi ha a infantil s’haurà aconseguit l’objectiu”, conclou Freixes.

stats