Balears 06/10/2013

Les matemàtiques en anglès funcionen al Joan Alcover

La base, una experiència progressiva i molt estudiada

Jaume Perelló
3 min

PalmaFer més hores d'anglès és un dels camins per millorar el coneixement d'aquesta llengua. L'altre, convertir-la parcialment en llengua vehicular d'altres matèries. Aquesta no és una discussió nova, ni un plantejament que hagi posat damunt la taula per primera vegada el Govern actual. Els instituts d'ensenyament secundari fa anys que experimenten diferents fórmules per trobar l'equilibri entre la millora de l'ensenyament de l'anglès i el manteniment dels temaris i els estàndads de qualitat dels continguts.

Era l'any 2006 quan Margalida Llompart, actual cap d'estudis de l'institut Joan Alcover, va rebre una proposta de l'equip directiu. "Jo sempre havia estat molt interessada en l'anglès i que els alumnes tinguin contactes amb altres cultures. Em demanaren si em faria ganes d'intentar ensenyar matemàtiques en anglès. No ho vaig dubtar. Vaig dir que sí, però que per descomptat això calia preparar-ho molt bé".

Aquella no era una iniciativa casual ni improvisada. "Feia temps que existia el debat i l'equip directiu va valorar tots els elements: des dels pedagògics fins als aspectes propis del currículum escolar".

Una de les principals preocupacions era no posar en risc la transmissió de continguts pel fet que els alumnes haguessin de rebre classes en un idioma estranger. "Per això, vàrem actuar en tres línies diferents, totes molt importants. En primer lloc, la preparació dels docents; després, una selecció dels alumnes que puguin seguir una matèria en anglès, i la tercera, la voluntarietat de tot el procés".

Immersió

Pel que fa a la capacitació dels docents, Margalida Llompart ja tenia el B2, considerat suficient per la Conselleria d'Educació per fer classe en anglès. "No ho és de cap manera. El B2 et capacita per conversar, no per ensenyar. Quan a l'institut decidírem posar en marxa aquest projecte, em vaig treure el C1 i el C2, i a més a més d'això tenia clar que havia de complementar la meva formació amb estades a l'estranger. M'havia d'acostumar a xerrar i a seguir converses en anglès. Vaig fer tota una immersió, seguint sèries en anglès i mantenint contacte constant amb amics i coneguts estrangers", afirma.

Aquesta preparació del docent va estar acompanyada d'una selecció d'alumnes als quals es va proposar fer matemàtiques en anglès. "És important que sigui voluntari, com a mínim els primers anys, perquè així l'alumne que ve està motivat i té ganes d'aprendre en anglès. Les matemàtiques les feim en anglès a quart d'ESO per la seva maduresa, però abans ja han pogut fer també voluntàriament tecnologia de tercer. Educació física a primer i informàtica a segon són obligatòriament en anglès. Tot plegat, fa que la introducció sigui progressiva", diu la cap d'estudis del Joan Alcover.

Plantilles no preparades

Les intencions del Govern d'imposar als centres que ensenyin una part de les assignatures en anglès "és una equivocació, perquè precisament no té en compte que les plantilles no estan preparades, que els alumnes tenen nivells i capacitats diferents, i que ni tan sols no hi ha materials didàctics. Un canvi d'aquesta dimensió ha de ser progressiu i deixant que el centre es programi i s'adapti a la seva realitat, que és molt diversa entre uns i altres", assegura Llompart.

"Hem de tenir en compte" -continua- "que entre un 10 i un 20% dels alumnes té necessitats especials i, per tant, no els pots plantejar de fer de cop una assignatura en anglès. També s'ha d'analitzar quins professors tens, quines són les matèries més adequades i qui les podrà fer. Les matemàtiques són una bona opció perquè els alumnes d'entrada no han de construir ni elaborar grans construccions gramaticals", explica.

Però igualment és complicat. Els alumnes s'han de familiaritzar amb el vocabulari específic i, el més important, han d'aprendre a expressar-se, a tenir fluïdesa en anglès. Per Margalida Llompart, "aquest ha de ser l'objectiu pedagògic més important: que els alumnes aprenguin a comunicar-se en anglès, que agafin confiança i puguin manejar-se amb l'idioma. Si l'únic que feim és voler complir amb l'expedient i aprendre tots, professors i alumnes, un glossari en anglès, i es fan les classes perquè així ho imposa un govern, no s'assolirà el repte i serà un esforç per a no res. No hem de pensar en l'ensenyament en anglès com una opció que queda bé de cara a la galeria, sinó com un desafiament, que és pujar el llistó de l'educació i capacitar els nostres alumnes per comunicar-se en anglès", diu aquesta professora.

Experiència d'èxit

En opinió de Margalida Llompart, l'experiència del Joan Alcover ha estat exitosa perquè s'han tingut en compte els diferents aspectes pedagògics i s'ha pogut fer amb grups determinats. Un aspecte fonamental "és també la capacitat d'esforç. Els alumnes que trien matemàtiques en anglès saben que hauran de fer molta feina. Se'ls explica el projecte i se'ls motiva. No tothom és així ni està disposat a fer aquest sobreesforç. Com que el que necessitam primer de tot és que aprenguin matemàtiques, si obligam tothom a fer-ho en anglès, abaixarem el llistó i ni aprendran bé una cosa ni l'altra. Aquesta és la situació actual, la realitat", diu.

stats