RECURSOS HÍDRICS
Balears 04/12/2016

El 50% de les masses d’aigua, en perill si no se’n redueix l’extracció

43 dels 86 aqüífers balears consumeixen més del volum que es calcula que tindran disponible el 2021

Jaume Vinyas
3 min
El 50% de les masses d’aigua, en perill si no se’n redueix l’extracció

PalmaLa meitat de les 86 masses subterrànies d’aigua que hi ha a les Balears estan sobreexplotades. És el que es desprèn de les dades que es recullen a l’esborrany de pla de sequera que la Conselleria de Medi Ambient va presentar dia 16 de novembre. Segons les darreres dades d’extracció disponibles, de l’any 2012, 39 d’aquestes masses subterrànies extreuen aigua per sobre de les seves possibilitats. I si no redueixen el volum d’extracció, algunes d’elles de manera dràstica, podrien estar en risc de quedar inutilitzades en un horitzó no gaire llunyà, l’any 2021.

Els tècnics de la Conselleria han estimat la quantitat de recursos disponibles que tindran aquestes masses l’any 2021. Si es comparen aquestes previsions amb les dades d’extracció de 2012, s’observa que el 45,3% extreu per sobre del recurs disponible que es calcula per a l’any 2021. Cal remarcar que quan es parla de recursos disponibles no es fa referència a la quantitat total d’aigua que hi ha, sinó a la quantitat màxima que és aconsellable extreure’n sense posar en risc les anomenades “sortides naturals” -que poden ser, d’una banda, sortides al mar necessàries per evitar la intrusió salina (que podria arruïnar definitivament el jaciment) i, de l’altra, sortides a masses d’aigua superficials associades, que poden ser zones humides o manantials. En aquest cas, qualsevol disminució significativa pot causar danys significatius als ecosistemes terrestres associats.

Illes petites, risc major

Menorca i Eivissa hauran d’esmerçar-se, en els propers anys, per optimitzar recursos, ja que, en general, estan extraient més aigua de la que tindran d’aquí a cinc anys. Menorca és on es preveu un risc major. L’any 2012 es van extreure 20,184 hectòmetres cúbics de les sis masses subterrànies que hi ha a l’illa. Per al 2012, es preveu que es disposi d’un màxim de 13,496 hm3, un 33,1% menys.

La massa més sobreexplotada és la de Maó. El 2012, se’n van extreure 7,462 hm3; el 2021, el recurs disponible seran 2,18hm -per tant, caldrà reduir l’extracció un 70%. El del Migjorn Gran també haurà de reduir l’extracció a més de la meitat del ritme actual: disposarà d’uns 3,46 hm3 l’any 2021, quan en va extreure 7,607 l’any 2012.

A Eivissa, la diferència és menor però també és significativa. 12 de les 16 masses subterrànies de l’illa hauran de reduir el volum d’extracció. En total, l’illa va consumir 19,181 hm3 l’any 2012 i, el 2021, aquesta xifra no hauria de sobrepassar els 16,128 hm3. Per tant, caldrà reduir en un 16% les extraccions d’aigua si es vol evitar el risc d’inutilització.

La situació més preocupant és la de la massa de Cala Llonga, on caldrà reduir l’extracció un 52%; I el de Jesús, tot i que per volum no és dels més importants, hauria de reduir-la en un 88%.

Formentera només disposa d’un sol aqüífer i, a més a més, es considera residual.

Mallorca: l’aval de la Serra

A Mallorca, la situació no és, sobre el paper, tan preocupant, tot i que el 40% de les masses subterrànies presenten símptomes de sobreexplotació. El balanç total entre el volum d’extracció de les masses el 2012 i el recurs disponible per al 2021 és positiu, sobretot gràcies a les previsions optimistes en molts dels aqüífers que hi ha a la serra de Tramuntana. Amb tot, hi ha unitats de demanda deficitàries i algunes masses hauran de reduir el volum d’extracció. Els casos més urgents es troben a Son Real (a Santa Margalida), on s’hauria de reduir en un 95%; el Pla de Campos, (73%); Sant Jordi (71%) i sa Pobla (58,2%).

Des de la Conselleria, assenyalen que les passes que cal seguir són la reparació de les fuites d’aigua i la implantació progressiva de fonts de subministrament alternatives, com les aigües dessalades i regenerades.

stats