Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ MODEL ECONÒMIC

La manca de feina per als joves retalla l’abandó escolar

La Fundació Gadeso defensa que el sistema educatiu no és l’únic que explica per què els joves deixen l’estudi

Com manco feina hi ha, més temps queden els joves a l’aula. Així ho indica l’últim informe de la Fundació Gadeso: hi queda clar que els tres darrers són els únics de la darrera dècada en què la taxa d’abandó escolar primerenc ha quedat per sota del 30%. A la vegada, són els anys en què l’atur juvenil ha arribat a uns nivells més alts, propers al 50%.

La Fundació presidida pel sociòleg Antoni Tarabini defensa que “la dinàmica del mercat laboral explica la variable taxa d’abandonament escolar tant o millor que les dinàmiques del sistema educatiu mateix”; i ho demostra amb xifres. El problema dels joves d’entre 16 i 24 anys que deixen els estudis sense especialitzar-se o aconseguir una formació secundària o superior no s’arregla tan sols canviant el sistema educatiu; implica canviar el model econòmic.

“La taxa d’abandonament escolar prematur i el grau de presència d’ocupacions elementals en els mercats laborals són factors associats directament als models econòmics de cada regió”, assegura l’informe de Gadeso. Entre el 2011 i el 2013, la població de les Balears amb feines elementals -no qualificades- va davallar de 63.230 persones a 62.150. En el mateix període, la taxa d’abandonament escolar primerenc caigué del 25,8% al 24%, mentre que la d’atur dels joves entre 16 i 24 anys augmentà del 43,07% al 45,31%.

Crisi

Si es comparen les dades del 2006, l’any amb més ocupació i menys abandó escolar entre els joves d’entre 16 i 24 anys, amb les del 2013, es pot veure la diferència d’una manera clara. La taxa d’abandonament escolar davalla un 6,4%, mentre que la d’ocupació juvenil cau gairebé 27 punts i, en conseqüència, l’atur de la mateixa franja d’edat passa del 13,35% al 45,31%.

L’any que va esclatar la crisi econòmica, quan encara no se n’havien notat els efectes més devastadors, el 2008, un 37% dels joves d’entre 16 i 24 anys havien deixat d’estudiar tenint, com a molt, el títol d’Educació Secundària Obligatòria. Aquell mateix any la taxa d’ocupació juvenil encara arribava al 41,98% i la desocupació en aquesta franja d’edat just havia escalat al 24,3% -gairebé la meitat que no ara-.

En la darrera dècada, l’any amb més abandonament escolar prematur va ser el 2007, quan es va arribar al 37,8%. L’atur juvenil era aleshores just del 15,14%.

Poca formació

Gadeso també destaca la taxa d’abandonament escolar femenina, que aquesta dècada s’ha situat entre el 15,5% i el 10,4%, sempre per sota de la masculina, responsable d’entre un 22,2% i un 13,6% del total. Però amb tot, coincidint amb la crisi, des del 2007, i especialment a partir del 2009, la taxa d’abandó masculina ha patit una davallada molt més dràstica que no la femenina.

Si el 2007 la taxa d’abandó masculina arribava al 22,2% del total i la femenina al 15,5%, amb una diferència de 6,8 punts, el 2013 la diferència s’havia retallat a menys de la meitat i va quedar en tan sols 3,2 punts. La taxa d’abandó entre els al·lots era del 13,6% i entre les joves, del 10,4%. L’informe de la fundació explica la caiguda més dràstica entre els homes pel daltabaix en el sector de la construcció, “que absorvia molta mà d’obra masculina i amb poca formació”.

Entre el 2011 i el 2013, el percentatge de població amb feina elemental -no qualificada o de peó- va davallar del 13,6% al 13,15%. Amb tot, l’informe de Gadeso mateix deixa clar que l’alt índex d’aquesta mena de feines a l’Arxipèlag no pot ser l’única raó que expliqui l’abandonament escolar primerenc a les Illes Balears.

L’informe indica que les Illes tenen uns percentatges “gairebé idèntics” al de la mitjana espanyola en població amb feines elementals. Però, en canvi, la taxa d’abandonament escolar de l’Arxipèlag és de les més altes de l’Estat. Tot i amb això, l’estudi fa evident que és un dels factors que l’expliquen i que s’ha de tenir en compte. Recorda, a més, que “la majoria d’estudis consultats corroboren que les societats més inclusives són les que gaudeixen d’uns elevats nivells educatius”.