El malestar pren la base militar de Jaume II

PalmaLa base militar Jaume II de Palma oculta, dins els seus murs, una atmosfera de tensió elevada i malestar generalitzat que s’ha saldat, de moment, amb sis baixes laborals de personal militar, totes per “motius psicològics”, segons diverses veus del quarter que no han volgut fer pública la seva identitat però que s’han posat en contacte amb l’ARA Balears per relatar la situació “insostenible” que es viu dins el quarter des de fa uns mesos. Cap denúncia per escrit, a hores d’ara, deixa constància del que relaten, segons diuen, “per por de represàlies”. Concretament, l’escalada de nerviosisme començà amb l’arribada d’un nou tinent coronel, que encapçala la Unitat de Serveis d’Aquarterament (USAC) i que les fonts fan responsable de “sobrecàrrega de feina al personal”, “pressions psicològiques”, generació de “gran estrès laboral”, “acusacions infundades”, “descrèdit al personal”, un control ferri sobre tot el que passa a les més de 230 hectàrees del quarter, una “desconfiança absoluta” cap als seus treballadors i una gestió fonamentalment “punitiva”.

Fonts de l’exèrcit consultades per aquest diari han reconegut l’existència de només tres d’aquestes baixes laborals, totes de l’àrea de suport de les instal·lacions del quarter. Segons asseguren, aquests tres treballadors no haurien estat d’acord amb els canvis interns i noves directrius. Amb tot, els denunciants han remarcat que l’Exèrcit no té en compte les baixes de tres persones més que acabaren comportant l’expulsió de la unitat a la qual feien feina. Asseguren que una hauria abandonat l’Exèrcit. Les sis baixes tindrien, a més, un origen psicològic, conseqüència del presumpte tracte vexatori del tinent coronel, que totes les fonts assenyalen com a suposat responsable del malson. No obstant això, des del quarter consideraren que les primeres baixes des de l’arribada del tinent coronel es produïren per “contingència comuna” i no “professional”. Com ha explicat una de les fonts a aquest diari, la persona que determinà la causa de la seva baixa no era ni psicòleg ni psiquiatre i considera que aquest hauria estat el tipus de professional adequat per determinar la causa de la seva ansietat. Segons estableix la normativa, que figura en el Butlletí Oficial del Ministeri de Defensa, els informes mèdics de les baixes derivades d’una contingència professional han de ser verificats per la Sanitat Militar i és necessària, a més, l’obertura d’un expedient per tal que les autoritats competents puguin descobrir les causes que podrien donar lloc a la contingència professional. Aquest fet, de moment, no ha arribat a succeir.

Inacció

Les fonts que han contactat amb aquest diari argumenten que aquestes persones es trobaven en una situació “molt crítica” i, per tant, inicialment no varen fer cap esforç per demanar la baixa per contingència professional. Algunes d’elles, però, posteriorment van decidir presentar un recurs contra aquesta resolució. A una, el recurs li fou denegat des del mateix quarter, si bé va decidir-se a presentar un recurs d’alçada contra aquesta decisió a la comandància de Barcelona, des d’on gestionen algunes de les qüestions que afecten el regiment d’infanteria de Palma. Les mateixes fonts de l’Exèrcit que han denunciat les pressions del tinent coronel asseguren que des de Balears s’ha informat la comandància a la capital catalana de les baixes que s’han anat produint, però cap responsable ha mogut fitxa, al·legant, segons diuen, que no hi ha de moment cap denúncia per escrit. Cal tenir en compte que la diferència entre una baixa laboral per contingència comuna i professional implica també una diferència econòmica en la retribució que rep el treballador que està de baixa.

Càstigs

D’altra banda, tot i que els denunciants asseguren que el tinent coronel va postular-se en arribar com a defensor del “bon fer”, defensant sempre que el seu objectiu era la “neteja de corruptes” del quarter, també afirmen que ell mateix hauria fet un ús irregular d’alguns privilegis dels quals gaudeix pel càrrec que ocupa, en relació amb la utilització del cotxe oficial, per exemple. Entre les queixes també figura la retirada del complement de dedicació especial, retribució mensual que reben els treballadors en funció de la feina que aporten, per motius “absurds”, diuen. Per exemple, el va retirar a un treballador que arribà uns minuts tard a la feina per haver-se adormit.