Un mal difícil d'aturar en plantacions antigues

Manacor.Des del Govern s'admet que el focus de fongs continua avançant i que de moment no es coneix cap mètode eficaç per controlar o frenar la plaga de fongs. "Allà on es podran invertir esforços i doblers a combatre el fong és a les plantacions joves i professionalitzades", explica des d'Unió de Pagesos Jaume Pocoví. Amb ell conicideix Tomàs Cortès, president del sindicat agrari Asaja, "Només serà possible fer grans tractaments en les plantacions professionalitzades on la producció d'ametlles és rendible i dóna un marge de benefici gros, que es pot reinvertir en podes especials i tractaments als arbres".

I és que els pagesos que cuiden de les velles plantacions tradicionals, a més de combatre el fong, "veuen com algunes de les varietats més productives i de major qualitat, com la vivot, que n'és l'estrella, són les més afectades pels fongs mortífers", explica Pocoví des d'Unió de Pagesos.

Abandó

Segons els experts de la Conselleria, la malaltia afecta principalment arbres en finques no cuidades o abandonades. Però el pagès Joan Galmés, que treballa a la zona de Son Fortesa, a Manacor, explica que "aquí llauram dues vegades a l'any, mantenim els arbres en bones condicions i tot i així el mal ha arribat i crec que afecta bona part dels ametllers". Pel que fa als tractaments a aplicar, "farem el que puguem, però no em puc permetre grans inversions perquè l'ametlla no dóna gaires beneficis", assumeix Galmés.

De moment no hi ha antídot contra els fongs i només es pot lluitar contra el mal amb mesures preventives de caràcter fitosanitari, llaurant més o millorant l'adob i el reg. Molts pagesos que tenen cura dels típics sementers d'ametllerars vells han deixat clar que no estan disposats a realitzar-hi cap tipus de tractament. "Hem intentat fer podes d'acord amb el que diuen, però no han funcionat i els ametllers han mort després de llevar-los bona part de la llenya que tenien", explica Agustí Rosselló des de la seva finca de sa Coma. Ell ha optat per no substituir els arbres morts, malgrat que no descarta sembrar garrovers en els llocs que els ametllers han deixat buits.

L'amo en Joan Pinya encara una realitat similar: "Nosaltres estam pensant a substituir els ametllers morts per oliveres, un cultiu que sembla que té un futur més clar".

Pel que fa a les ajudes, tant els sindicats com els pagesos critiquen el fet que "no hi hagi cap tipus d'ajudes públiques que incentivi els pagesos a tenir cura dels ametllerars tradicionals", apunten des d'Unió de Pagesos. "Durant la legislatura passada ens varen arribar a dir que ens concedirien ajudes de fins a cinc euros per cada arbre mort, però no hem vist cap dobler ni un", es queixa Agustí Coll, que va ser un dels primers perjudicats per la plaga de fongs que es comença a detectar a Sant Llorenç. Des d'Asaja admeten que "han existit línies de subvencions per replantar arbres", però "fer els tractaments que el Govern recomana és caríssim", explica Cortès.

Tot i això, el servei d'Agricultura treballa de valent per intentar trobar una solució a aquesta plaga. La Conselleria d'Agricultura, juntament amb la Universitat de València, fa feina en el laboratori i sobre el camp per intentar trobar solucions efectives als fongs que afecten els ametllers.