Publicitat
Publicitat

La lluita pels drets de les treballadores de Can Ventosa

Margalida Llogat fou la primera sindicalista d’Eivissa

Margalida Roig Colomar (1908-1966), més coneguda pel nom de Margalida Llogat, era d’una família típica de l’Eivissa rural de principis del s. XX, però amb una excepció: la seva padrina sabia llegir i escriure, fet que va permetre a na Roig estar en contacte amb els llibres des de ben petita. A quinze anys començà a treballar a la fàbrica tèxtil de Can Ventosa, un dels pocs nuclis industrials a l’illa als anys 20. En aquella fàbrica només treballaven dones, tot i que els caps eren homes. Els seus germans eren membres de les Joventuts Socialistes i durant els primers anys de feina a Can Ventosa va ser quan va començar a relacionar-se amb un entorn jove i polititzat, en el qual es trobava, per exemple, Joan Castelló Guasch.

Les treballadores se sindiquen

Margalida Llogat es va sindicar a UGT i poc després, al març de 1936, va participar en la creació, juntament amb una setantena de dones, de la Unió Obrera Femenina (UOF), el sindicat que agrupava les treballadores de la Calcetería Hispánica Can Ventosa i del qual va ser nomenada presidenta. En assolir el càrrec, ella, juntament amb la seva amiga i també sindicalista Francisca Clapés, organitzà xerrades per explicar els seus drets a les treballadores de la fàbrica.

Des de la UOF es va organitzar una vaga indefinida després que la patronal no acceptàs les condicions que exigien des del sindicat per a les treballadores, com l’augment de sou. La vaga començà el 13 de juliol de 1936, cinc dies abans del cop d’estat. Va ser l’excusa perfecta per als franquistes. La varen detenir i empresonar per delicte “d’adhesió a la rebel·lió” l’agost del mateix any. No només fou la primera sindicalista d’Eivissa, també va ser la primera empresonada a l’illa durant la Guerra Civil. La van condemnar a cadena perpètua.

A la presó de dones de Palma, Margalida Llogat va organitzar, juntament amb la resta de preses polítiques, una vaga de fam per reclamar que poguessin vestir la seva pròpia roba per visibilitzar que no havien comès cap crim, sinó que eren allà per raons polítiques. Finalment, l’agost de 1943 li van commutar la cadena perpètua per una condemna de dotze anys i un dia, tot i que la multa que li van posar i que va provocar l’expropiació de totes les terres de la família per pagar-la no la hi van commutar. Encara avui, continuen sense estar en mans de la família. Margalida Llogat va entrar a la presó a 25 anys i va tornar a Eivissa als 33. Allà va morir 20 anys després de l’indult.

La memòria de Llogat s’ha mantingut viva gràcies primer als testimonis de les companyes de la fàbrica i després a la feina historiogràfica de recuperació i recollida del que suposà Margalida Roig per al moviment sindical i per a l’avanç de les dones a Eivissa, que han duit finalment al seu reconeixement per part de les institucions de l’illa.

Feminista, antifeixista i de classe obrera

Aurora Picornell (1917-1937) s’ha convertit en un símbol de l’esquerra mallorquina i de la lluita antifeixista a les Illes. Filla de fuster i sastressa, va créixer en un ambient de lluita obrera que la va dur a començar la militància política molt jove. L’any 1931 va participar en la primera conferència del PCE i s’hi va afiliar i poc després va passar a la direcció del partit a les Illes. La seva activitat política es va intensificar de llavors ençà.
Picornell no només se centrà en la lluita de classes, sinó també en la condició de les dones obreres de l’època. A setze anys va començar a escriure sobre feminisme i va continuar després a la revista del partit, Nuestra Palabra. El 1930 funda el sindicat de sastresses i el 1934 va ser la primera a reclamar la celebració del dia de la dona treballadora a les Illes. L’any 1936 va ser detinguda a la Casa del Poble. La nit de Reis de 1937 els franquistes la van assassinar, juntament amb les altres quatre Roges del Molinar, a Porreres.

Tota una vida de compromís i militància

Sofia Sintes (1920-1997) va néixer a Sant Lluís i hi va viure gran part de la vida. Sindicalista i política, va ser una de les dirigents d’UGT al seu poble, on va arribar gràcies a la seva cosina, fundadora del sindicat a Sant Lluís i detinguda posteriorment pels franquistes. Sintes, en començar la Guerra Civil i a setze anys, va partir a Mallorca per prestar ajuda sanitària en primera línia de Punta Amer. Al cap de vuit dies va tornar a Menorca, des d’on va continuar amb la militància i el compromís polític.
Va formar part del Comitè de Dones Antifeixistes, des d’on enviaven roba i menjar als homes que lluitaven al front. Als anys quaranta també va entrar al Socors Roig Internacional, on va ajudar sobretot els presoners tant de la Mola com de Sant Felip. Sofia Sintes no va abandonar el compromís polític en cap moment de la vida i, dos anys abans que es legalitzàs, es va afiliar al PCE, partit del qual va passar a ser dirigent a Menorca poc després.

Fent política des dels barris palmesans

Rosa Bueno (1945-2009) és coneguda arreu de Palma, i probablement a la resta de l’illa, pel seu activisme veïnal. Va ser una de les moltes filles de la postguerra que van haver d’emigrar. Va néixer a Albacete, però la seva família va partir primer cap a Catalunya i després cap a Ciutadella, tot i que acabà a Felanitx. El seu compromís cívic i polític s’inicià en la clandestinitat, a les Joventuts Obreres Catòliques. De llavors ençà començà la lluita per dignificar tots els barris de Palma i per recuperar les festes populars de Ciutat. Gràcies a la seva feina, s’aconseguí establir ponts de diàleg entre les associacions veïnals i l’Ajuntament durant els primers anys de democràcia, relacions que van continuar enfortint-se en els anys següents. Era, segons Xesca Mas, una aferrissada “a la nostra identitat, llengua i cultura” i una persona que posà el barri i el teixit veïnal com a centre de la vida quotidiana. Com explica Mas, “sense ella no es pot entendre la vida a Palma”.