Una llei que vol ser el filtre de tota la normativa

PalmaLa futura llei de canvi climàtic inclourà aportacions de la ciutadania i els agents socials. El Govern ha volgut engegar un procés participatiu en un dels projectes que s’espera que sigui un emblema d’aquesta legislatura. Aquest dijous es va dur a terme un taller ciutadà a Eivissa. Prèviament, se n’havien fet a Alaior i Manacor. Encara en queden per fer un a Palma, la setmana vinent, i un darrer, a Formentera, amb la data pendent de confirmar. L’experiència està sent positiva, segons el director general d’Energia i Canvi climàtic, Joan Groizard. “Hi està venint poca gent, però més de la que esperàvem. I les seves aportacions són de qualitat”, destaca.

Paral·lelament, s’ha habilitat una pàgina web participacio.meteoclim.com a la qual els ciutadans hi poden dir la seva de manera telemàtica. Són 15 preguntes en les quals es pot opinar sobre la feina feta fins ara i les passes a seguir. La creació d’un fons de carboni per finançar iniciatives de reducció d’emissions relacionades amb els impostos o els sectors a qui caldria dirigir un hipotètic augment dels impostos, o les sancions per incentivar la reducció del consum energètic són algunes de les qüestions sobre les quals es pot opinar.

Tota la informació recopilada s’utilitzarà per elaborar un informe que hauria d’estar llest el mes vinent. La tramitació parlamentària i votació de la llei haurien de produir-se al llarg del 2017, però els terminis són incerts. El Govern cerca que s’aprovi per unanimitat i confia que ho podrà aconseguir. Groizard assegura que la disposició dels partits és bona, en aquest sentit.

Una llei transversal

L’objectiu de Groizard és aconseguir que la llei es converteixi en una eina integral que serveixi de filtre per a qualsevoltipus de normativa o reglament que s’aprovi a tots els nivells administratius. Fins i tot els pressupostos de la comunitat. “La idea és que no siguin només projectes d’infraestructures. La majoria entrarien i sortirien normalment perquè no tindrien gens d’impacte, però n’hi ha que potser sí i no en siguem conscients perquè no estam acostumats a pensar en termes de canvi climàtic”, explica.

Aquesta tasca fiscalitzadora des de la perspectiva del canvi climàtic la duria a terme un comitè similar, fent un paral·lelisme gruixat, a la Comissió de Medi Ambient. Aquest ens s’encarregaria d’avaluar, per exemple, si un projecte urbanístic és compatible amb les previsions de creixement del nivell de la mar d’aquí a 50 anys. “Es tracta de canviar el xip i començar a pensar en les conseqüències a mitjan i llarg termini de tot allò que anem construint”, afegeix.

No només els projectes legislatius haurien de passar pel sedàs del canvi climàtic. Per exemple, un pla d’ajudes contra la sequera. “Ningú s’encarrega de mirar la part climàtica d’això i potser resulta que estam subvencionant unes coses que, a la llarga, ens faran gastar més milions per una altra banda per tal de resoldre un problema. I hi ha d’haver algú que vetlli per això”, conclou.

Aglutinant suports

Groizard no amaga la complexitat de preparar una norma d’aquesta magnitud amb la urgència de l’endarreriment històric de la comunitat i l’handicap de la manca de cultura previsora. Amb tot, es mostra satisfet del grau d’interès que hi mostren tots els sectors. “El canvi climàtic ja no és una cosa d’ecologistes. Els hoteleres ja són conscients que està sorgint un nou client, generalment nòrdic i amb alt poder adquisitiu, que s’interessa per la petjada ecològica dels indrets que tria per passar-hi les vacances”, explica. “És un tema tan polièdric que a tothom se li pot vendre des d’una perspectiva que li interessi”, diu.

El referent és el model britànic

Per molts balears, el Regne Unit és el país que exporta turistes descontrolats a Magaluf, però la veritat és que es tracta, també, del primer país que va crear un Comitè del Canvi Climàtic, un organisme independent que, des del 2008, orienta les polítiques que s’adopten al Regne Unit en matèria energètica, agrícola, de construcció i de transport. Periòdicament, a més, presenta informes al Parlament en els quals planteja tot tipus de recomanacions. Actualment, està format per vuit membres, tots elegits pel seu prestigi acadèmic o laboral.

Del Comitè, en depenen un Subcomitè d’Adaptació i un Comitè Auditor, que és l’encarregat de fiscalitzar les polítiques que fan les administracions a tota la Unió.

Groizard admet que és un model que li agradaria adaptar, però és conscient que a les Balears encara no hi ha prou consciència com per fer una passa tan gran.