ACORDS PEL CANVI
Balears 06/01/2017

La llei de l’habitatge surt qüestionada de l’exposició pública

Podem i la PAH la troben insuficient i un particular dubta de la seva constitucionalitat

Jaume Vinyas
4 min
La llei de l’habitatge surt qüestionada de l’exposició pública

PalmaL’avantprojecte de la llei de l’habitatge tancarà, aquest proper dilluns, el període d’exposició pública amb molts fronts oberts. D’una banda, l’oposició de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i els recels de Podem, que la consideren insuficient; de l’altra, els dubtes sobre la reacció de l’Estat, que ja ha presentat recursos d’inconstitucionalitat contra altres lleis autonòmiques similars. En aquest sentit, el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha assegurat, aquesta setmana, que en el seu moment es van realitzar consultes al govern central. Se li va exposar la gravetat de la situació de l’habitatge a les Balears, argument amb el qual es pretén que l’Estat eviti “la discussió competencial”. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va visitar Palma dimarts i es va reunir amb la presidenta, Francina Armengol, qui posteriorment va explicar que, entre els temes tractats, se li havia explicat el contingut de l’avantprojecte. De la Serna va eludir fer-ne cap valoració o comentari.

Al·legacions en contra

La reacció de l’Estat és encara una incògnita, però ben coneguda és, ja, l’oposició de la PAH, que considera que el projecte del Govern no deixa de ser “un compendi només de bones intencions, que no arriba ni tan sols a pretendre ser un conjunt de mesures que garanteixin uns mínims relatius al dret a un habitatge digne”. El col·lectiu està especialment indignat pel fet que al text no s’inclogui ni una vegada el concepte ‘lloguer social’ i considera que el punt de partida de les mesures que es plantegen és “anacrònic” perquè no reflecteix l’estat actual del dret a l’habitatge.

En aquest sentit, destaquen “la manca d’ajudes i de compromís” en l’àmbit dels desnonaments de lloguer, els quals, asseguren, suposaren més del 65% del total l’any 2016. Fins i tot qualifiquen d’“especulativa” una altra de les mesures destacades de l’esborrany: la possibilitat de canviar l’ús dels locals comercials perquè siguin habitatges, sense especificar per a quins casos ni en quina situació. La plataforma considera que d’aquesta manera s’està fomentant l’especulació de l’habitatge fins i tot per a lloguer vacacional, una acusació que el Govern ha negat de totes passades.

No acaben les objeccions a l’esborrany presentat. Un particular n’ha posat en dubte la constitucionalitat abans que el mateix govern central. En el seu escrit d’al·legacions, assegura que el text presentat pel Govern envaeix competències atribuïdes en exclusiva a l’Estat per la Constitució i que infringeix normatives bàsiques de l’Estat “que, segons la reiterada i constant doctrina del Tribunal Constitucional, no poden ser alterades ni conculcades” pels governs autonòmics. En aquest sentit, cita els articles 129, 130.2 i 133 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que fa referència als principis de bona regulació i a la seva adaptació a la normativa vigent. Amb referència a això, l’escrit lamenta que els articles que, el mes d’abril, va suspendre el Tribunal Constitucional de la Llei d’habitatge basca “són recollits impunement per l’avantprojecte de llei de l’habitatge” balear.

Entre aquests articles suspesos cautelarment, hi hauria els que preveuen l’expropiació temporal de pisos buits als bancs. Pons ja ha negat similituds entre aquest article i el de la llei balear que preveu obligar els “grans tenidors” (aquells amb més de 10 habitatges) a cedir temporalment a l’Ibavi aquells habitatges que hagin tingut en desús durant més de dos anys. “La llei basca va per la via de l’expropiació i en uns altres termes”, va especificar.

L’escull de Podem

Més enllà de la hipotètica amenaça del Constitucional i de l’oposició dels moviments socials, Pons també haurà de lluitar amb els “dubtes” que la norma planteja a Podem. La formació dels cercles afirma que estan “bastant descontents” amb el contingut d’una proposta que, consideren, “queda curta” i està “desfasada” en alguns punts, especialment pel que fa a la solució del problema habitacional de les Illes. El diputat Aitor Morrás admet que “hi ha diferències polítiques de fons” en què es pretén solucionar i en com.

Morrás, per exemple, considera que l’obligació per als “grans tenidors” de cedir els pisos que hagin estat buits dos anys no soluciona gran cosa, ja que “a Balears dos anys és moltíssim, perquè els pisos es destinen al lloguer turístic”. Per això, es mostra partidari d’adoptar mesures com les de la ciutat de Barcelona, que, entre altres coses, proposa condonar les multes als propietaris dels pisos que enxampa llogant irregularment a turistes a canvi que els treguin al mercat a un preu raonable. També apreciarien que la llei fes referència al cooperativisme en matèria d’habitatge social, “una gran eina per combatre l’especulació”, assegura. Les negociacions, per tant, entre els socis de Govern es preveuen intenses, tenint en compte que es parteix de punts de vista prou distants.

Pons, no obstant això, ja ha assegurat que no tem la “controvèrsia” que pugui generar el que serà una de les lleis emblemàtiques de la legislatura. “La normativa generarà opinions i controvèrsia i caldrà resoldre-ho, però això no serà motiu per aturar”. “Continuarem fent passes endavant. Estam convençuts que hem de tirar endavant una llei de l’habitatge que doni una resposta real als problemes que hi ha i és així com l’hem plantejada”, va concloure. Pel camí, hi trobarà molts entrebancs.

stats