El lideratge social alliçona el poder polític: “L’educació és cosa de tots”

MaóFeia temps que ja havien començat a parlar-ne, que compartien el somni que altres països, especialment els del nord d’Europa, ja havien fet realitat, que ambicionaven un sistema educatiu del segle XXI. Com en tot, però, per entrar en acció cal veure abans les orelles del llop o, de vegades, tan sols intuir-les. I a Menorca, els docents varen començar a veure-les, amagades sota les tisores de la crisi, a principi d’aquest mandat.

Prest s’adonarien que la denúncia, necessària, demanava una altra via. I és així com a finals de l’estiu del 2012 un grup de mestres i professors, aquells que feia temps que en parlaven i que compartien el somni d’importar el model finlandès a un territori mediterrani, varen començar a fer les primeres passes. I les varen fer acompanyats per pares i mares d’alumnes, dels mateixos alumnes i de persones vinculades als sectors productius i als moviments socials. Perquè “l’educació -asseguren- és cosa de tots”.

Dos anys després han lliurat les bases que voldrien que guiassin el canvi cap a un sistema educatiu més democràtic, de major qualitat, més integrador i igualitari. I estable, sobretot, estable.

El de la plataforma MenorcaEdu21 és un cas paradigmàtic a tot l’estat espanyol. Per primera vegada, en matèria educativa, es plantejava construir un pacte per l’educació des de la base, sense cap interacció política fins al darrer moment, un cop enllestit i presentat en societat. Fins i tot, els models envejats -sanament- havien estat promoguts pels governs o, almenys, aquests hi havien jugat un paper rellevant.

El clima polític balear, cada vegada més conflictiu, però sobretot l’incompliment per part del Govern de José Ramón Bauzá d’una de les seves promeses electorals -el cap de l’Executiu i president del PP balear havia anunciat un acord per convertir aquesta legislatura en la de “les autopistes de l’educació”- i el degoteig continu de mesures que restaven recursos humans i materials a una ja malmesa educació va convèncer el col·lectiu que aquesta bandera, òrfena d’amo, era seva. Les ingerències de la Conselleria d’Educació en l’autonomia dels centres al llarg del darrer any no varen fer res més que confirmar aquesta convicció.

Oasis enmig del conflicte

“Les trobades de feina de MenorcaEdu21 eren per nosaltres com uns oasis que ens servien per retrobar la força per continuar lluitant per la millora de l’educació”, expliquen els membres d’aquesta plataforma, que no dubten a l’hora de titllar d’“excessivament conflictiva i tensa” la legislatura actual. Aquesta situació i l’interès per evitar que es tornàs a repetir és allò que els va empènyer a accelerar el ritme i a arribar a l’inici del darrer curs escolar i polític d’aquest mandat amb el full de ruta enllestit.

Seran pocs els que no estiguin d’acord amb els seus objectius, que no són altres que “aconseguir un funcionament més democràtic i més participatiu a tots els nivells dels centres escolars, proposar mesures per resoldre i per prevenir el fracàs i l’abandonament escolar i, sobretot, dissenyar un model educatiu adaptat a les necessitats del segle XXI”. Per assolir-los, proposen treballar quatre eixos: el professorat, l’autonomia dels centres, les polítiques públiques i la implicació social.

Consultats els partits polítics, PSOE i PSM-MÉS per Menorca ho tenen clar: una empresa d’aquest calat mereix tot el seu reconeixement i suport. “És la gran esperança de futur, l’únic dels processos nous que ens genera il·lusió i que, en cap cas, podem deixar perdre”, assenyala Vicenç Tur, secretari general del PSOE-Menorca. La consellera nacionalista, Maite Salord, és també rotunda: “Des del PSM-MÉS per Menorca subscrivim totalment i absolutament el full de ruta”. Tots dos es mostren oberts a integrar les propostes en els respectius programes electorals, encara que esperaran a reunir-se amb els promotors del pacte per l’educació, cosa que sembla que es produirà a partir del mes d’octubre.

El PP, en canvi, ha decidit no pronunciar-s’hi. Cap explicació, silenci. Potser decidiran canviar de tàctica després de les adhesions d’entitats i centres que els membres d’aquesta plataforma esperen aconseguir en el proper mes i mig. El temor de no aconseguir el quòrum hi és. L’esperança, també.