La lactància materna pot prevenir l’obesitat

L’obesitat s’està convertint en una pandèmia i preocupa especialment l’increment d’aquesta malaltia en la infància. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que a Europa més del 30% dels infants tenen sobrepès i, d’aquests, prop del 60% tindran obesitat quan siguin adults.

Hi ha diversos factors que influeixen en l’aparició d’aquesta malaltia i un d’ells té a veure amb l’alimentació que rebem durant els primers mesos de vida. “La lactància materna és molt important per configurar el desenvolupament del nadó i fins i tot pot configurar una predisposició a l’obesitat en edat adulta en funció de com ha estat la dieta en les etapes primerenques”, explica Francisca Serra, catedràtica de Nutrició i Bromatologia i membre del grup de recerca de Nutrigenòmica i Obesitat de la UIB. A mesura que el cos es va desenvolupant, explica Serra, el metabolisme respon en funció de com ha quedat configurat o programat el cos, i s’ha vist que “la llet materna està més preparada per definir millor el creixement del nadó que la llet de fórmula” . Fa alguns anys aquest grup, que forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (Ciberobn), va començar a investigar sobre els factors més rellevants en aquesta programació associada a la llet materna i va demostrar amb models animals que l’obesitat podia prevenir-se mitjançant la ingesta de quantitats moderades de leptina, una proteïna que conté la llet materna, però no la llet artificial. “Durant el procés de fabricació de la llet artificial, aquesta proteïna es perd”, precisa.

Desenvolupament de productes

Serra apunta que també s’ha vist que les dones, en funció del seu grau d’obesitat, tenen diferents nivells de leptina a la llet, i per això “pensam que tal vegada intervenint en la dieta materna podem fer que els nivells de leptina siguin més idonis”. Amb l’objectiu de transformar aquests resultats científics en ingredients o productes a l’abast de la societat, alguns membres del grup de recerca de Nutrigenòmica i Obesitat de la UIB, com Francisca Serra, varen crear fa uns anys Alimentómica, la primera empresa de base tecnològica de la universitat (spin-off) amb seu al Parc Bit. Gràcies a les ajudes Torres Quevedo del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat han pogut contractar una doctora que està caracteritzant el paper de la leptina i cercant “principis bioactius, poden ser nutrients o no; molècules que, ingerides, contribueixen a augmentar els nivells de leptina a la llet materna”, explica Serra, directora d’I+D d’Alimentómica. L’objectiu és que una mare amb problemes per fabricar leptina pugui, amb aquests compostos o ingredients, fabricar més leptina, que arribaria amb major quantitat a la glàndula mamària i, per tant, la llet rebria un aportació més adequada. “Tenim algunes fórmules i en aquests moments les testam en models animals i invitro”, apunta.

Al Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia de la UIB, del qual forma part el grup de recerca i Alimentómica, s’han realitzat cultius cel·lulars de glàndula mamària tractades amb aquests compostos amb l’objectiu de veure si les cèl·lules fan leptines o no. “Hem seleccionat els més idonis i tenim en marxa ara un experiment amb rates, s’han posat a embarassar i en el moment de la lactància se’ls ha donat una dieta enriquida amb aquest compost i n’estam analitzant els resultats”, destaca. De moment, diu Serra, pareix que funcionen, en el sentit que augmenta la leptina a la llet; a partir d’ara seguiran aquestes rates, que en aquests moments són petites, fins que siguin adultes, amb la idea de donar-los una dieta d’engreixar per veure si estan protegides o no. L’objectiu final, explica Serra, és trobar productes “que ens puguin ajudar a modular els nivells de leptina a la llet a través de modular la dieta de la mare, i que sapiguem que aquests productes no perjudiquen”.

Factors genètics

Un 6% de l’Índex de Massa Corporal depèn de la nostra càrrega genètica. Tot i no ser un percentatge gaire rellevant, és un factor més a tenir en compte, per això el grup de recerca ha iniciat una línia d’investigació per veure com interactuen determinades variants genètiques amb els nutrients. “Si jo sé que un ingredient concret, amb la meva variant, fa que estigui més grasseta, puc canviar la dieta”, destaca.