La jutgessa resol que es poden difondre mails privats d’Urdangarin
Els correus són d’interès general per la relació amb el cas Nóos
Barcelona.Una jutgessa de Barcelona ha desestimat la demanda que va presentar Iñaki Urdangarin per la difusió dels seus correus electrònics personals perquè entén que van deixar de ser confidencials en ser enviats des del seu ordinador d’empresa i que, a més a més, tenen “ interès general” per la seva relació amb el cas Nóos, informa Efe.
En la sentència, la titular del Jutjat de Primera Instància 46 de Barcelona rebutja així la demanda per vulneració del dret a l’honor i a la intimitat que el duc va interposar contra el seu exsoci Diego Torres i set grups editorials, als quals reclamava una simbòlica indemnització d’un euro per difondre informacions sobre els seus correus íntims. Urdagnarin reclamava que se’n prohibís la publicació.
En primer lloc, la jutgessa recorda que les notícies publicades fins ara sobre els correus s’han produït “en l’àmbit d’una investigació judicial d’extremíssima rellevància” i, per això, “és inqüestionable l’interès general que tenien, fet que diluïa forçosament el dret a la intimitat”.
A més, la magistrada argumenta que Urdangarin transmetia aquests missatges des d’un ordinador situat a la seu de l’Instituto Nóos en què treballava i que era conscient que tots els equips informàtics de l’empresa eren “controlats periòdicament per diverses entitats”.
Per això, raona la magistrada, la informació que Urdangarin enviava a través dels correus electrònics remesos des del seu ordinador professional “ha perdut tota la seva essència de confidencialitat” .
Correus impropis del seu càrrec
La sentència, que no és ferma, admet que la informació relativa a l’esfera personal, “com poden ser les revelacions de relacions afectives”, pot ser aliena a l’interès públic, però insisteix que hauria d’haver estat el mateix Iñaki Urdangarin qui es preocupàs d’assegurar-ne la confidencialitat.
“I el que és evident és que aquest zel o cura no s’ha tingut, ja que remeté correus impropis del seu càrrec i la posició institucional que ocupa el demandat (en el cas dels correus jocosos) o remeté correus de caràcter absolutament privats des d’ordinadors que no disposaven de la suficient protecció ( ... )”.
Per la magistrada , “és notori i indubtable que el marit de la infanta Cristina sabia perfectament el control a què estaven sotmesos els ordinadors de l’empresa i, encara que ara està clar que no consent que els correus siguin publicats, en el seu moment va consentir a remetre informació de caràcter personal a través d’aquests, i amb això va diluir la protecció al dret d’intimitat”.
També destaca la magistrada que s’ignora “qui els té ni si únicament en disposa el senyor Diego Torres o més gent”.
