Calamar de potera, una recepta de sostenibilitat

PalmaEl calamar de potera ( Loligo vulgaris ) és una espècie emblemàtica a les Illes Balears, amb un valor socioeconòmic molt alt. El preu en el mercat pot superar perfectament els 30 € el quilo, en funció de la seva qualitat, que varia si ha estat capturat selectivament o amb sistema d’arrossegament. Aquest alt valor, unit a un innegable prestigi culinari, l’ha convertit en un preuat objecte de desig de la pesca comercial i de la recreativa. De tota manera, ambdós sectors són els primers interessats a voler gestionar i mantenir el calamar de potera com un recurs sostenible perquè continuï beneficiant a tothom. Però i la ciència què té a dir en tot això? Hi ha una sobreexplotació? I en tot cas, quin és l’impacte que es produeix sobre les seves poblacions i sobre l’ecosistema?

Si bé fins ara existien altres estudis sobre la pesca comercial del Loligo vulgaris realitzats arreu d’Europa i al nord d’Àfrica, centrats bàsicament en els aspectes més biològics, no es coneixia, però, cap treball específic de l’impacte de la pesca recreativa sobre la dinàmica poblacional d’aquesta espècie, ni tampoc sobre cap altre cefalòpode, a causa de la dificultat a l’hora d’estimar-ne les captures.

El primer estudi científic del món referent a l’impacte de la pesca recreativa sobre el calamar de potera s’ha fet a Mallorca. La tesi doctoral de Miguel Cabanellas -investigador del departament de Recursos Naturals del Grup d’Ictiologia de l’Imedea (CSIC-UIB)- estudia aspectes del comportament d’aquesta espècie i dels pescadors no professionals i estima que aproximadament un terç de totes les captures de Loligo vulgaris corresponen a la pesca recreativa. La tesi, defensada recentment a la UIB amb la direcció del doctor Miquel Palmer i la doctora Beatriu Morales de l’Imedea, ha quantificat que les descàrregues de calamar per part de la pesca recreativa de la badia de Palma va ser de 20,5 tones l’any 2010, la qual cosa representa el 34% del total de desembarcaments fets per tota la flota comercial de Mallorca el mateix any, que varen ser de 59,5 tones.

Segons dades d’aquest investigador, al voltant de 15.000 barques varen sortir a pescar calamar de potera només a la badia de Palma en l’any esmentat. “Són moltes barques i molts pescadors -argumenta Cabanellas-, però la pesca recreativa no és fàcil perquè s’ha d’enganar el calamar amb un esquer”. Tot i així, es tracta d’una activitat bastant assequible pels aficionats; basta disposar d’una llicència personal o d’embarcació, amb una limitació de 10 calamars per pescador i jornada de pesca. “La mitjana de calamars aconseguida pels pescadors poc hàbils és de zero exemplars per sortida. Els més experimentats (els que arriben a la quota permesa de 10 exemplars) suposen el 18% dels pescadors de la badia de Palma”, matisa respecte d’aquesta qüestió l’investigador mallorquí.

La tesi aborda també aspectes ecològics (zones de reproducció, moviment de l’espècie i comportament durant la seva presència en aigües costaneres) i aspectes sociològics (la tipologia dels pescadors, on van a pescar i quan hi van) i la interacció entre els dos aspectes, “perquè aquesta és la manera d’entendre òptimament l’explotació dels recursos per part de l’home. Les dues parts s’han d’entendre, no basta saber-ne només una o les dues per separat”, explica Cabanellas.

El model amb el qual l’investigador ha treballat proposa el 2010 com a “any tipus”, ja que en aquest període es varen obtenir dades molt bones de pesques experimentals, censos visuals i variables ambientals. Cabanellas recomana reproduir després aquest model per altres anys, incorporant-hi nous estudis per tal de crear “un nou marc” d’estimació de la capacitat extractiva de la pesca recreativa. Cabanellas demana que el coneixement que aporta la seva recerca en el futur “serveixi de base sobre la qual pivoti qualsevol programa de monitoratge d’aquesta espècie a llarg termini”.