Els hotelers que xiuxiuegen als raïms
Admirats per uns i odiats per d’altres, els hotelers, des de fa incomptables anys, no deixen indiferent a ningú
Enòleg“Al camp hi ha una feinada per després guanyar pocs doblers”, aquesta és una típica frase que podeu escoltar diàriament a molta gent que es dedica a la pagesia, però agafa certa importància i transcendència quan surt de la gola d’un hoteler que ha apostat fortament per un projecte agrícola perquè s’adona que ha entrat en un sector de menor benefici econòmic però, a canvi, li pot proporcionar un alt benefici personal. Admirats per uns i odiats per d’altres, els hotelers, des de fa incomptables anys, no deixen indiferent a ningú i han tingut, i tenen, una aura del poder de debò a les Illes Balears. Sí, ja sé que hem de diferenciar entre les grans cadenes hoteleres que estan escampades pel món i tenen el cap a Madrid i les butxaques a algun paradís fiscal i els petits hotelers que cada dia s’han d’aixecar ben prest per servir un bon berenar als seus clients, però el que és ben cert és que, si a Catalunya el debat central, o l’hàmster, com diuen per RAC1, és el referèndum d’autodeterminació, aquí cada dia hem de menjar notícies, articles i sermons sobre model turístic, hotelers i lloguer vacacional.
Ja fa anys que han arrelat projectes vitícoles que venen de la mà d’hotelers de Mallorca, el penúltim –el darrer segurament encara no el coneixem– s’ubica dins la finca emblemàtica de Formentor. La família Barceló ha plantat 6 hectàrees de vinya, principalment varietats blanques, i de moment no hi ha celler construït ni tampoc la idea de fer un projecte més gran i possiblement d’aquí a uns anys podrem adquirir les primeres botelles. Ben a prop de Formentor, concretament entre Pollença i Alcúdia, trobam la finca Can Xanet, on el 2011 va iniciar l’aventura vitícola el vicepresident i CEO d’Amèrica de la cadena Iberostar, José Antonio González, amb l’ajuda d’un dels enòlegs més prestigiosos de l’Estat, Raúl Pérez, vins amb una presentació ben cuidada i uns preus salats. Això de contractar enòlegs de prestigi sol esser habitual per part de gent que té una bona guardiola i que sol quedar desorientada davant un bon tros de terra que s’ha de cultivar. La família hotelera Ramis, propietària de la cadena Gruphotel, també contractà un enòleg reconegut, en aquest cas l’incombustible Josep Lluís Pérez de Clos Martinet, quan va decidir, fa més de deu anys, plantar 10 hectàrees de vinya i reformar i construir el celler a una finca de la seva propietat ubicada al municipi de Llubí i anomenada Son Ramon, tal com indiquen les botelles que treu al mercat. També podem trobar projectes de mides gegantines, ben a prop de Cala Pi els germans Miguel i Toni Pascual, propietaris de la cadena hotelera Pabisa i prou coneguts pels nombrosos locals d’oci nocturn i diürn que tenen a la platja de Palma i per esser investigats per les interessades amistats amb policies i polítics locals, han plantat una quantitat extraordinària de vinya a un lloc que fa poc era una garriga i només servia per anar-hi de caça. Vi Rei, que és com s’anomena el celler dels germans Pasqual, també començà amb un d’aquests enòlegs amb pedigrí i des de fa un o dos anys ja podem comprar els seus vins i visitar el celler.
Per molts, la primera entrada d’un hoteler al món del vi de Mallorca fou a principis del 2004 quan Sebastià Rubí, propietari dels hotels d’Alcúdia Pins, va agafar el control del celler de Santa Maria Macià Batle. Des d’aquell moment fins avui el projecte ha anat creixent a poc a poc, guanyant premis i reconeixements i apostant de manera clara pel món de la pintura i la música amb multitud d’actes.
El primer hoteler que vaig conèixer que elaborava vins fou Tomeu Isern, un estellenquí sempre de bromes i de grata sinceritat que té un petit hotel al poble i que, quan pot deixar la feina, es dedica a viciar, elaborar i comercialitzar malvasia des de final dels anys 90. Ambarí, Ambrassia, Ambrull i Ambrat són els quatre vins que elabora i ben a prop, a Banyalbufar, podem trobar un altre petit celler que a principi del 90 dedicà molta feina i esforç per recuperar la malvasia de Banyalbufar de l’oblit. Es tracta de Can Picó i, tot i que el propietari, Biel Canaves, no tingui hotels al seu nom, és el director general de Recursos Humans de Meliá Hotels International i màxim responsable de la Divisió Hotelera del grup a Cuba.
Vi recomanat: El Galgo 2016
Celler Oliver Moragues (Algaida)
La família Oliver Moragues no és hotelera, però sí que té un agroturisme de bon de veres, és a dir, una finca, Binicomprat, on l’activitat principal és l’agrícola (sobretot vinyes, cereals, ametlers i garrovers) amb una activitat secundària que és d’allotjament. Al capdavant de les vinyes i el celler trobam en Carlos, un jove impetuós, divertit i que es defineix com un ‘freaky’ del vi i la vinya. Més de la meitat de la producció es ven a fora i aquests darrers anys ha tret aquest vi, que trob ben singular. Un callet de poca criança en bota, vi d’estiu, vermell de capa baixa però molt aromàtic amb fruites i fulles seques i sobretot molt fresc en boca que marida amb els menjars estiuencs.
