Les grans lloses que condicionen els pressupostos a les Balears

PalmaL’equivalent a tota la despesa del Govern en matèria de transports. Això és el que l’Executiu balear haurà de pagar durant el 2017 en concepte de contractes pluriennals per a la construcció de grans infraestructures: 134 milions d’euros.

Es destinarà aproximadament el mateix a ports, aeroports, ordenació i inspecció del transport terrestre, trens, autobusos o infraestructures bàsiques de transport que als sobrecostos de les autopistes d’Eivissa, l’hospital de Son Espases o el de Can Misses.

Suposa una quantitat igual al 77% de la despesa del Govern en mesures de protecció social per a tot l’any i un 23% més del que s’invertirà en infraestructures hídriques i polítiques de cicle de l’aigua.

Les obres

Quines són aquestes grans infraestructures? La hipoteca més quantiosa arriba amb l’hospital de Son Espases, pel qual l’Executiu pagarà enguany 48,6 milions d’euros, en els quals s’inclouen les obres, però també altres serveis continguts en el contracte de concessió, de 30 anys. Quan acabi de pagar-se, el Govern calcula que haurà abonat 1.388 milions d’euros, el mateix que costa la sanitat pública balear durant tot l’any i 571 milions d’euros més del que s’invertirà en educació.

Son Espases (protagonista d’un cas de corrupció per la presumpta adjudicació irregular del projecte) acabarà de pagar-se l’any 2039, però no serà la factura que arribarà més lluny. L’hospital de Can Misses condicionarà els pressupostos de les Balears fins al 2042 i, en total, s’hi hauran invertit 696 milions d’euros (24,27 dels quals es pagaran enguany).

Es tracta de quantitats similars a les que s’hauran d’abonar durant el 2017 per les autopistes d’Eivissa, unes infraestructures que, tot i començar-se el 2006 i acabar-se el 2008, han tornat a l’actualitat per haver-se constituït una comissió d’investigació al Parlament que ha d’analitzar l’espectacular sobrecost que va acompanyar el projecte: varen sortir a licitació per 166 milions d’euros i se n’acabaran pagant, entre el 2007 i el 2030, 589 milions d’euros.

Les carreteres d’Eivissa són l’exemple més cridaner pel que fa a la diferència de preu inicial i el que realment acaba pagant l’Administració per l’obra, però no són, ni prop fer-hi, l’únic.

Sobrecostos

Els sobrecostos són la tònica habitual en la majoria d’aquests projectes, alguns dels quals han acabat convertint-se en macrocasos de corrupció (com Son Espases i el Palma Arena, que conté més de 25 peces separades en les quals s’investiguen sobrecostos, adjudicacions irregulars i els contractes signats amb l’Institut Nóos, l’Institut Balear de Turisme i la fundació Illesport).

El metro de Palma també va suposar un important sobrecost: 80 milions d’euros de més. El pressupost inicial era de 235 milions, que varen créixer fins als 314. En total, per a la construcció del metro i la de l’estació Intermodal va ser necessària una inversió de 350 milions d’euros.

Les obres de reforma després de les inundacions (cinc mesos després que s’obrissin) no varen solucionar els problemes d’algunes de les estacions, per on va continuar entrant aigua anys posteriors. Mantenir el metro obert costa cada any devers set milions i l’utilitzen al voltant d’un milió de passatgers.

El palau de congressos serà la primera d’aquestes infraestructures a acabar de pagar-se, però és possible que els processos judicials que hi ha oberts sobre la seva adjudicació costin a l’erari públic més doblers, a més dels 140 milions d’euros que hauran pagat entre el Govern i l’Ajuntament de Palma. A més, representa un desacord continu entre l’Executiu balear i Cort per decidir qui assumeix els costos restants (de fet, el consell de capitalitat, que ha de decidir els recursos que el Govern destinarà a Palma per ser capital durant el 2017, encara no s’ha reunit enguany perquè no hi ha acord en la quantitat a pagar pel centre de convencions a manera de compensacions).

El soterrament del tren és una altra de les obres per a la qual seran necessaris 120 milions d’euros, dividits en anualitats d’entre tres i sis milions: va començar a pagar-se el 2009 i enguany s’hi destinaran sis milions d’euros.

El cost total del soterrament serà similar al que s’arribarà a pagar per les tasques d’ampliació del port de Ciutadella: 119 milions d’euros. Al dic de Son Blanc, que es va construir per evitar els efectes de les rissagues a Menorca, s’hi destinaran enguany 5,38 milions d’euros.

En total, totes aquestes infraestructures hauran costat al Govern, quan s’hagin acabat de pagar, uns 3.333 milions d’euros (mentre que, per exemple, el pressupost sencer de la comunitat per a enguany és de 4.240). Ja se n’han pagat 853 i, durant el 2017, s’hi destinaran cada dia 368.000 euros fins a arribar als 134 milions previstos dins els contractes pluriennals.