Un govern amb mitja dotzena de conflictes competencials

PalmaTot i ser un Govern que de cap manera ha mostrat ànsia per disposar de més competències, i fins i tot per disposar d’un grup parlamentari amb alguns diputats que omplen les xarxes de referències a la importància de la unitat de l’Estat, allò cert és que des de la seva presa de possessió, José Ramón Bauzá ha trepitjat més d’una vegada el call de les competències estatals.

En concret, segons diverses fonts jurídiques consultades, la Comunitat Autònoma ha protagonitzat més de mitja dotzena de conflictes legislatius amb el govern central. L’exconseller Carlos Delgado va provocar la reacció de l’Estat amb la seva Llei de turisme, i la incidència es va haver de sotmetre a la negociació en el marc de la Comissió bilateral.

Madrid també forçà la convocatòria d’una comissió bilateral amb el Govern per fer-li canviar la Llei de mesures territorials coneguda com a ‘llei Company’ i l’Executiu autonòmic va haver de canviar diversos punts d’aquesta llei que s’incoporen en la del sòl.

També va passar el mateix amb el decret llei aprovat pel Govern balear que permet moure de plaça els empleats públics i que incloïa diversos punts que entraven en contradicció amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic. El conflicte es va resoldre en la comissió bilateral.

Fa uns mesos, es va saber també que havien sorgit discrepàncies en la Llei de pesca, i per aquest motiu es va desencadenar el procediment habitual, de publicació en el BOIB i en el BOE de l’acord de crear un grup de treball per treballar les diferències.

Els punts de discrepància eren fonamentalment quatre, i segons va afirmar l’executiu, no afectaven tant el fons de la norma. El primer fa referència a l’àmbit territorial sobre el qual la CAIB exerceix competències. El segon punt de divergència té a veure amb l’equiparació de les Reserves Marines amb les Àrees Marines Protegides. En tercer lloc, el govern central no està d’acord que es puguin enfonsar vaixells sota qualsevol pretext, com diu la norma balear. El darrer punt de confrontació fa referència a l’atribució a la qual aspira la CAIB de tenir representació en fòrums internacionals.