Publicitat
Publicitat

SANITAT

29 dels 32 ginecòlegs de Son Espases es neguen a fer avortaments

En el total d'hospitals públics de Balears, més de la meitat dels especialistes es declaren objectors

En els hospitals públics de Balears hi ha 101 ginecòlegs, 52 dels quals són objectors per practicar avortaments (un 51%). La proporció es dispara al principal hospital de les Illes, Son Espases, on dels 32 especialistes que hi ha, 29 (un 91%) al·leguen motius de consciència per no donar aquest servei als pacients.

La Conselleria de Salut no té cap resposta per explicar aquesta situació. Al·lega que és una qüestió de llibertat individual dels metges, que objecten perquè consideren l'avortament contrari als seus principis ètics o religiosos. Salut només els exigeix que ho notifiquin al seu hospital. Segons la Conselleria, els qui es declaren objectors ho són per a tot el procés i per a tots els tipus d'avortaments. És a dir, que no atenen ni els avortaments a dones amb menys de 9 setmanes d'embaràs (amb pastilles), ni els de 9 a 14 setmanes (amb raspat), ni els de 14 a 22 setmanes (amb intervenció quirúrgica).

Al marge de la versió oficial, però, la resta de fonts consultades expliquen la situació de Son Espases per dos motius relacionats: el primer és que el cap de Ginecologia de l'hospital és reticent als avortaments i això explicaria que una part dels especialistes es declarassin objectors. De retruc, altres ginecòlegs s'hi acaben fent perquè, com que són pocs els que queden, previsiblement s'acabaran dedicant només a fer avortaments. També s'apunta com una possible raó per explicar-ho que els especialistes d'aquest centre siguin els que tenen la mitjana d'edat més alta. En qualsevol cas, segons aquestes fonts, la situació acaba afectant el servei que ofereix el centre de referència de Balears.

A Son Llàtzer, cap

El cas de Son Espases es repeteix, tot i que amb menor mesura, a l'Hospital de Manacor, on dels 14 ginecòlegs que hi ha, 9 s'han declarat objectors de consciència (un 64%). La situació inversa es dóna a Son Llàtzer, a Palma, on tots els ginecòlegs, 23, estan disposats a practicar interrupcions voluntàries de l'embaràs. S'ha de dir que és l'únic centre hospitalari de tot Balears que no té objectors per donar aquest servei mèdic que figura en la cartera pública que els hospitals estan obligats a oferir.

L'oposició qüestiona el servei

"És una qüestió ideològica de cada persona, però crida l'atenció que a Son Espases de 33 ginecòlegs, 29 es declarin objectors, i més quan es tracta de l'hospital de referència", afirma l'exconseller de Salut i ara portaveu adjunt del grup socialista, Vicenç Thomàs. "Un hospital públic ha de poder donar garanties que pot tirar endavant amb la cartera de serveis que ofereix", afegeix el diputat, deixant entreveure que aquesta no estaria garantida ara perquè "o fan tots els avortaments els tres ginecòlegs que queden o els externalitzen". Thomàs destaca el contrast entre el nombre d'objectors de Son Espases i el de Son Llàtzer, on no n'hi ha cap entre els 23 ginecòlegs que hi ha.

Davallen els avortaments

Segons les dades del Govern, Son Espases practicà 55 interrupcions voluntàries de l'embaràs l'any 2012. S'ha de dir que l'hospital Verge de la Salut, que depèn de Son Espases, en va fer 260 més. Fins a l'octubre passat s'hi derivaven els avortaments que es fan entre les 9 i les 14 setmanes d'embaràs, però a l'octubre no es renovà el contracte a l'únic ginecòleg que hi havia, es deixaren de fer en aquest centre i es derivaren a clíniques privades concertades.

Si abans de l'arribada del PP al Govern les dones que volien avortar anaven directament als centres concertats, amb el PP s'ha canviat el protocol. Totes les dones s'han de dirigir a la pública, des d'on se'n realitza el control i seguiment i on s'han incrementat els requisits que s'exigeixen. Només si el centre no pot practicar l'avortament, es deriva a la privada. En el darrer any s'ha registrat una disminució de les interrupcions voluntàries d'embarassos que es fan en centres públics o concertats. Segons les dades oficials, s'ha passat de 3.091 interrupcions voluntàries d'embaràs l'any 2011 a 1.442 el 2012.

L'oposició afirma que les dades no són fiables i, en tot cas, s'atribueix al fet que han augmentat les dones que van directament a la privada per estalviar-se el protocol de la pública. Un tractament d'aquest tipus costa aproximadament 300 euros a les clíniques privades.