“La gent amb criteri no interessa, la volen fora”

PalmaDies després dels tres primers acomiadaments que es feren a Espais de Natura, l’aleshores delegat sindical de CCOO a l’empresa pública, Pere Vicens, va enviar una carta als diaris. Denunciava que l’empresa “en cap moment ha patit dèficit econòmic, el seu pressupost s’ha reduït dràsticament els darrers anys, té una plantilla per davall de les seves possibilitats i els seus sous són els més baixos de tota l’administració”. Emperò Vicens, sobretot, posava l’accent en la crueltat que era treure al carrer un treballador de 62 anys amb una minusvalidesa física reconeguda del 66% i a qui pocs mesos de cotització li haurien permès acollir-se a una jubilació anticipada.

“Després de publicar aquella carta, vaig saber que anaven per mi”, diu amb determinació. I així va ser: a la segona fase d’acomiadaments ell va ser un dels 22 que se n’anaren al carrer sense cap indemnització.

El cas de Pere Vicens és especialment flagrant, tenint en compte la seva trajectòria al Parc Natural de l’Albufera. Durant 22 anys va exercir de naturalista en aquest espai protegit, on va dur a terme una minuciosa feina de seguiment. Ell té clar que, en el seu cas, la discrecionalitat per part del Govern fou absoluta i que el seu acomiadament “va ser una revenja personal”. “Volen persones que obeeixen i que no discuteixen cap decisió. La gent amb criteri fa por als dirigents de la Conselleria de Medi Ambient, creuen que són perillosos”, diu.

Vicens no és un dels set treballadors que tenen sentència favorable que els reconeix la màxima indemnització: 45 dies per any treballat, a més dels salaris de tramitació. En el seu cas, en primera instància només se li reconegueren 8 dies per any treballat. Emperò hi va recórrer i ara està pendent que el TSJIB s’hi pronunciï. És optimista, tenint en compte les darreres sentències de companys seus, en què els jutges recullen la doctrina del Tribunal Suprem més favorable als empleats.

El cost de desatendre la natura

Vicens no té rancor i creu fermament que tornarà a treballar a l’Albufera com a naturalista. “La natura no accepta la gent que ho gestiona ara”, diu. “Som pacient”.

La feina de totes les persones que treballaven en els espais naturals i que foren acomiadades ara no la fa ningú. Aquesta és una denúncia dels sindicats que Vicens comparteix. Però “tornar a arreglar allò que s’ha desarreglat els darrers 2 anys en costarà 8”, assegura. Actualment, afegeix, “no hi ha ningú que sàpiga, per exemple, quin és l’estat del falcó marí o del gall faver” a les Illes.

Els tècnics dels espais naturals fan feina “a cegues”. L’acomiadament de 3 naturalistes destinats a espais protegits ha deixat sense dades els directors dels parcs, que també han estat reduïts: en el cas de l’Albufera, el mateix director també es fa càrrec de l’Albufereta. Les conseqüències són devastadores, advertí el gener de 2013 el departament de Biologia de la UIB; digué que “una retallada d’aquestes dimensions farà gairebé impossible la gestió d’aquests valuosos espais protegits”.