Balears 28/01/2015

Vist per a sentència el judici al batle de Lloseta amb l'amenaça de penes de presó per a Bernat Coll i els regidors

La fiscal ha agreujat la seva petició de condemna i planteja presó per dos delictes contra l'ordenació del territori, mentre que la defensa titlla d'irregularitats administratives els fets i en demana l'absolució

Antònia Artigues
3 min
El batle de Lloseta confessa que va incomplir la llei "en bé del poble". Foto:ISAAC BUJ.

PalmaEl judici contra el batle de Lloseta, Bernat Coll (PSIB), els dos regidors Joan Coll i Maria Alemany, i l'exregidor Pere Joan Martorell ha quedat vist per a sentència amb la sorpresa de les peticions de presó per part del ministeri fiscal en les conclusions definitives. La fiscal del cas considera que els acusats es botaren la llei en signar un conveni sense concurs, permutar uns terrenys per a unes obres i atorgar unes llicències de construcció en contra dels informes tècnics del secretari municipal. La fiscal ha dit que "desconeixem" quines eren les intencions dels acusats "si era obtenir vots o simple bona voluntat cap als ciutadans". La fiscal també ha destacat que els acusats "de cap manera no pensaven que acabarien aquí" i ha deixat entreveure que admet que no eren conscients de la magnitud dels fets, fet que, tanmateix, no els eximeix, a criteri seu, de responsabilitat. "La ignorància de les lleis no eximeix del seu compliment".

Noves penes

La fiscal considera que el batle i els altres tres acusats han comès quatre delictes de prevaricació i els demana 15 anys i sis mesos d'inhabilitació de càrrec públic a cada un (7 anys per tres dels delictes i 8 anys i 6 mesos pel quart, que engloba dos fets). Però a més a més, la fiscal ha plantejat una petició alternativa: a cada acusat 14 anys d'inhabilitació per dos delictes de prevaricació i penes de presó per dos delictes contra l'ordenació del territori, en concret: 35 mesos de presó. El fet que la fiscal plantegi una petició de presó –com a pena alternativa– obre la porta que la jutgessa ho pugui recollir en sentència. Abans la possibilitat no existia perquè el ministeri públic just demanava penes d'inhabilitació.

L'acusació popular, que exerceix el Partit Popular, s'ha adherit al plantejament del ministeri fiscal. "El benefici dels ciutadans s'aconsegueix amb el compliment de la llei no pels capritxos del batle", ha dit l'advocat Carlos Perelló. Tot i adherir-se a la petició del fiscal, l'advocat ha deixat entreveure que considerarien més ajustada una multa perquè el Codi Penal aplicable al cas (l'anterior) permet o presó o multa pel delicte contra l'ordenació del territori. La fiscal ha optat per la presó, però la jutgessa, en cas hipotètic de condemna, podria optar per una cosa o una altra.

Insinuació de maniobra política

Per la defensa, exercida pel penalista Gabriel Garcías, el que procedeix és l'absolució perquè, a parer seu, únicament s'han comès irregularitats administratives. De fet, l'advocat ha recordat que aquest cas començà el 2007 amb la denúncia d'una persona "que llavors va desaparèixer i curiosament llavors fou el PP qui dugué endavant el tema".

Garcías ha recordat que en fase d'instrucció tant la jutgessa com el ministeri fiscal consideraren que els fets no tenien entitat penal i el tema s'arxivà. Llavors es reobrí quan l'Audiència va estimar que hi havia "un judici de probabilitat provisional".

L'advocat no ha amagat que hi hagi irregularitats, que s'haguessin fet les coses "a l'estil de poble" -"Lloseta no és Nova York!, ha exclamat l'advocat- però ha negat que es donin les condicions que el Tribunal Suprem exigeix per la prevaricació, com també que sigui una decisió "arbitrària i a consciència". "Es requereix aquest plus que aquí no es dóna", ha emfatitzat l'advocat, i ha afegit que "no veig per enlloc ni l'ànim ni la intencionalitat de perjudicar l'Administració". Respecte del delicte contra l'ordenació del territori que ha introduït la fiscal, l'advocat s'ha mostrat molt sorprès i ha destacat que en aquests casos de cap manera no s'atempta contra el territori, que és el bé protegit.

Garcías ha lamentat que qüestions que eren administratives s'hagin duit a la via penal i ha reclamat un sentència absolutòria per al batle i la resta d'acusats.

stats