El meu fill ha de repetir curs!

S'acosta ja el final de curs, un mes i mig per acabar, i amb això els darrers esforços per poder finalitzar el curs amb els millors resultats possibles. Per a alguns no serà suficient aquesta darrera empenta i hauran de posar colzes aquest estiu o, encara pitjor, l'any vinent els toca repetir curs.

La repetició de curs s'ha convertit en una tradició dins el nostre sistema educatiu que es veu reforçada amb la LOMQE. Fins ara a Primària només es podia repetir a segon, quart i sisè; ara, amb la LOMQE, es pot repetir a qualsevol curs però només una vegada per cicle: si es repeteix a primer, ja no es pot repetir a segon, i així per a cada cicle. És el professorat qui té la decisió de promocionar o fer repetir els estudiants que no han assolit els objectius. En canvi, a ESO, els estudiants poden repetir dues vegades com a màxim dins de l'etapa i una sola vegada cada curs, excepte a 4t d'ESO, que es pot cursar una tercera vegada si no s'ha repetit en cursos anteriors. Els alumnes que no promocionen són els que suspenen tres o més assignatures, encara que de manera excepcional l'equip docent pot autoritzar que un estudiant passi amb tres suspensos si considera que no li impediran seguir amb èxit els estudis posteriors.

Gairebé tots els països veuen la repetició de curs com la mesura perquè els alumnes que van ofegats per un retard greu en comparació amb la seva classe s'aturin i puguin tornar a començar. Tot i així, no a tots els països s’aplica de la mateixa manera. Espanya està al capdavant d'Europa en taxa de repetició, perquè quatre de cada deu alumnes de 15 anys ha repetit curs almenys una vegada; en canvi, països com el Regne Unit, Suècia, Finlàndia i Noruega, on es permet passar de curs automàticament, donant-los un reforç en els aprenentatges no adquirits, els repetidors són menys del 3%.

Fins a quin punt és eficaç repetir curs?

Com que no hi ha estudis que digui una cosa o l’altra, no ho podem saber. El que tenim clar és que cada alumne és diferent d’un altre i el que pot funcionar per a un alumne pot ser desastrós per a un altre. A més, mai no podrem saber com hauria anat a un alumne si no hagués repetit o al contrari. Per una altra banda, el que està comprovat és que els resultats acadèmics dels repetidors solen ser superiors l’any que repeteixen, encara que aquests no són estables i solen baixar dos anys després d’haver repetit, fins i tot repetir un any no és garantia de no tornar a fer-ho.

Alguns dels aspectes positius de repetir són que les classes els resulten més fàcils, aconsegueixen entendre millor la matèria, fan nous amics i poden desenvolupar rols positius a la nova aula (“ara ja no és el pallasso de la classe ni el beneit”). Als més grans també els ajuda a ser més responsables del seu propi treball acadèmic. En canvi, alguns aspectes negatius que té la repetició són que apareixen problemes de socialització, sensació de fracàs, se separa l'alumne dels infants de la seva edat, fet que provoca una baixa autoestima sobretot en edats primerenques, quan és evident qui és més gran. Però i si deixam un alumne amb grans dificultats que promocioni de curs, per així continuar amb el seu grup d’edat, no afectarà igual la seva autoestima el fet d'estar perdut i no poder seguir el ritme de la classe?

I què passa amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge?

Per a tots aquells alumnes que s’han estat esforçant moltíssim durant tot el curs i han treballat diàriament i, tot i això, no han estat capaços d’assolir els objectius del curs, repetir els suposa una gran frustració i els traslladam la idea que l’esforç no serveix per a res. És com si els estiguéssim castigant pel seu esforç i en sortissin ells com a únics perjudicats. S'ha demostrat que repetir curs en aquests casos no és una mesura eficaç per millorar el rendiment acadèmic, sempre que la repetició consisteixi a fer el mateix, seguint la mateixa metodologia que anteriorment ha fracassat i, si no es fa un pla de suport individualitzat per fer les coses de manera diferent, l’alumne tornarà a fracassar.

I ara? Quan i com ho diem al nostre fill?

El psicòleg infantil Bernat Coll diu sobre el tema: “Crec que se n’ha d’informar just en acabar el curs i no fer-ho abans. Ja que si l’alumne s’assabenta de la possibilitat de repetir curs molt abans, és probable que es desmotivi i acabi tirant la tovallola i quedi així sense cap oportunitat per millorar i evitar la repetició”.

Se li ha de fer entendre que la repetició no és un càstig, sinó una segona oportunitat per millorar el seu progrés escolar i per canviar alguns hàbits. Entre tots, cal cercar-ne les possibles causes per així l’any vinent procurar no fallar en el mateix. Evitar culpabilitzar-ne els professors (hem de confiar en el seu criteri), les males companyies o la mala sort. Cal plantejar-li moltes noves oportunitats i intentar no fer un drama de la situació, sobretot davant dels infants.

A tots els alumnes que s’han esforçat molt, i tot i així no hi han arribat, als que tenen dificultats d’aprenentatge, malalties o problemes familiars els hem de donar molt de suport i animar-los. Els hem de transmetre la idea que ells ho poden fer i que han de continuar fent un doble esforç. Se’ls pot explicar dient-los que és com una cursa, com el futbol, la gimnàstica... que encara que ens hem entrenat tot l’any, no hem arribat els primers, no hem guanyat la lliga, el campionat. Fa ràbia, pena..., ens enfadam, però ens hem de treure del cap la idea de “com que no guanyaré no hi particip o em desapunt de futbol”. No!, no ens podem rendir, ho tornarem a provar a la pròxima cursa, ens continuarem esforçant una mica més, i ja veurem que dia a dia hi ha una millora i una recompensa al final.

Ànims a tots amb aquest darrer esforç, que ja es veu la meta!

RECOMANACIONS:

Protocol de detecció i actuació en dislèxia. PRODISLEX.

'Los secretos de la motivación' de José Antonio Marina.

[[OBJET]]