Una expressió més de la darrera bombolla urbanística

PalmaEl ‘boom’ urbanístic que experimentà l’estat espanyol a finals dels 90 i principis del segle XXI, combinat amb la megalomania de molts de polítics dels principals partits, va engendrar projectes faraònics, en no poques ocasions, autèntics monstres, inexplicables des del punt de vista de la lògica i la necessitat. La factura d’aquelles aberracions, encara la paguen els de sempre, els ciutadans. El paradigma d’aquests excessos són els aeroports, alguns amb nul·la activitat comercial, disseminats per tota la Península; però els auditòriums, els teatres o els grans centres esportius també formen part d’aquest particular catàleg d’infraestructures polèmiques pagades amb doblers públics. Els palaus de congressos, sempre amb l’excusa de dinamitzar l’economia de la ciutat o la regió en qüestió, han estat objectes de desig de presidents autonòmics i batles. Només a Extremadura, se n’han fets tres a la darrera dècada i dos més estan projectats. Ara bé, la febre congressual ha afectat pràcticament tots els territoris. Grans pressuposts, que gairebé sempre han multiplicat les previsions inicials, arquitectes estrella polèmiques socials i judicials han acompanyat un gran nombre d’aquests centres de convencions.

Màlaga. A l’ombra del Picasso

Inauguració: 2003. Cost: 54 milions d’euros (el doble del previst).

Arquitecte: Ángel Asenjo. Dades tècniques i context: 60.000 m2. Un total de 17.000 m2 destinats a exposicions. Capacitat per a 20.000 visitants. Va obrir les portes el mateix any que ho féu el museu Picasso de Màlaga. Està ubicat devora la Ronda Oest, entre l’aeroport i el centre de la ciutat. L’edifici, d’estructura metàl·lica i formes irregulars que li atorguen una aparença dinàmica, alberga congressos, fires i esdeveniments culturals durant tot l’any. L’entitat responsable del projecte i la construcció del Palau de Fires i Congressos de Màlaga és Promálaga, una empresa de titularitat municipal encarregada de promoure el desenvolupament econòmic d’aquesta ciutat. Polèmica: El partit Izquierda Unida d’Andalusia va demanar que es creàs una comissió d’investigació al Parlament per tal d’esclarir el sobrecost del projecte, però aquesta petició que va fer no va prosperar.

Pamplona. Dinamitzant la ciutat

Inauguració: 2003. Cost: 77 milions d’euros. Arquitecte: Patxi Mangado. Dades tècniques i context: El Palau de Congressos i Auditori de Navarra (Baluard Batzar Jauregia eta Nafarroako Auditorioa) és conegut també pel nom del Baluard. Des de la seva inauguració ha contribuït al desenvolupament cultural de Pamplona i en general de la comunitat foral de Navarra, suplint la manca d’aquesta mena d’espais. Pot albergar tot tipus d’esdeveniments culturals i comercials. Es tracta d’un dels centres de convencions més grans d’Espanya, amb una superfície total de 63.000 m2, incloses les dues plantes d’aparcament subterrani. Té una sala simfònica per a 1.568 persones, una sala de cambra per a 444 persones, sales d’exposicions, de congressos i de conferències, camerinos, restaurant, cafeteries i un aparcament per a 900 vehicles. Està ubicat al centre de la ciutat, a prop de l’antiga fortalesa del segle XVI convertida en un parc, i està envoltat d’amples zones verdes i plaçes per a vianants.

Osca. Sota la lupa del Tribunal de Comptes

Inauguració: 2008. Cost: 24 milions d’euros (més els 7 milions de l’equipament). Arquitectes: Pedro Lafuente i Rafael Beneytez. Dades tècniques i context: El Palau de Congressos d’Osca és un edifici polivalent que està preparat per acollir congressos, convencions, fires molt especialitzades, exposicions i actes culturals. Té grans espais d’exposició, diverses sales per a treballs de comissió i un saló de plens amb capacitat per a 782 butaques. Polèmica: El Tribunal de Comptes va detectar irregularitats en la construcció. L’òrgan fiscalizador considera que va ser una obra faraònica, que va suposar una despesa desorbitada per a una ciutat d’aquesta dimensió i, a més, innecessària. Es va començar a construir l’any 2004 promogut per l’Ajuntament d’Osca, governat en aquell moment pel PSOE. Al capdavant hi havia el socialista Fernando Elboj, que va ser batle fins al 2010 i senador fins al setembre del 2011. El palau de congressos ha suposat una llosa econòmica per als comptes municipals.

La Corunya. El segell de Bofill

Inauguració: 2005. Cost: Entorn dels 40 milions d’euros. Arquitectes: César Portela i Ricardo Bofill. Dades tècniques i context: El Palau d’Exposicions i Congressos de la Corunya, PALEXCO, és un espai modern, accessible i polivalent, idoni per a la celebració de qualsevol tipus d’esdeveniment cultural o convenció.

L’edifici forma part d’un complex de 22.000 m2 i s’ha convertit en una construcció icònica a la ciutat. Des del dia en què va obrir les portes ha estat triat per acollir múltiples esdeveniments empresarials, científics i culturals de tot tipus, des de congressos de més de 4.000 persones fins a presentacions de productes o reunions d’empresa de menor format. Ha estat reconegut amb el premi OPC al millor palau de congressos d’Espanya. L’any 2006 va ser, a més a més, finalista del premi APEX i es va alçar com un dels tres millors palaus de congressos del món. Actualment és una referència del turisme MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions).

Oviedo. El polèmic ‘centollu’ de Calatrava

Inauguració: 2011. Cost: 360 milions d’euros (sis vegades més del previst inicalment). Arquitecte: Santiago Calatrava. Dades tècniques i context: El Palau d’Exposicions i Congressos Ciutat d’Oviedo (conegut com el centollu per la seva forma) té una edificació annexa i un hotel de 150 habitacions. Polèmica: el 6 d’agost del 2006, es va produir l’esfondrament d’una peça de forjat i formigó des d’una altura de quinze metres i va provocar ferides lleus a 3 operaris. Aquest succés va donar lloc a una demanda per la qual l’arquitecte i el seu equip tècnic van ser condemnats a pagar tres milions i mig d’euros. Al febrer del 2014, després de dues denúncies creuades -de l’arquitecte a la promotora de l’obra en reclamació d’honoraris i d’aquesta a Calatrava per defectes en la construcció-, l’Audiència Provincial d’Oviedo va condemnar Calatrava a pagar a la promotora Jovellanos XXI, SL prop de tres milions d’euros per defectes en la construcció, sobrecostos i absència d’una adreça real de l’obra.

Granada. Privatització de la gestió

In auguració: 1992. Arquitectes: Juan Daniel Fullaondo, M. Jesús Muñoz i José Ibáñez. Dades tècniques i context: La seva construcci es va impulsar en el marc de la voràginegenerada per l’Expo de Sevilla.L’1 de gener del 2012 la gestió del Palau de Congressos va passar a mans privades. Des de llavors és Palau de Congressos de Granada SA, la firma concessionària, la que desenvolupa la tasca d’impuls de l’entitat. És un edifici multiusos, la principal funció del qual és la celebració de congressos i petites exposicions firals (Granada disposa d’un gran recinte firal, IFAGRA, en el seu extraradi), encara que també funciona com a recinte de concerts i espectacles. Està situat al centre de la ciutat. La superfície útil de l’edifici supera els 45.000 m2, construïts en set nivells i organitzats de tal manera que permeten la realització de diversos esdeveniments simultàniament. Disposa de 28 sales auditori, amb una capacitat de 2.000 places, i és una referència comercial i cultural a la província.