Publicitat
Publicitat

L'exdirector de l'Advocacia no esclareix els motius del seu cessament però carrega subtilment contra el Pacte

Lluís Segura adverteix que mantenir acusacions exclusivament per criteris polítics pot suposar un "ús irregular de fons públics"

L'exdirector de l' Advocacia de la Comunitat  Lluís Segura no ha esclarit les circumstàncies del seu cessament però ha defensat el criteri que va motivar els fets que el van desencadenar: la despersonació dels serveis jurídics en dues de les peces obertes contra l'expresident Jaume Matas .

Segura ha comparegut a la comissió d'assumptes generals i institucionals  a petició de Podem, amb el suport del PP. El jurista ha destacat el caràcter insòlit de la convocatòria (és el primer funcionari cridat a comparèixer a causa d'un càrrec polític exercit anteriorment) i ja ha advertit que la seva condició de funcionari, precisament de l'Advocacia, l'obligava a guardar discreció sobre  els motius polítics del seu cessament. Amb tot, ha assenyalat, en un moment de la compareixença, que la comunicació amb la Conselleria era "permanent" sense especificar explícitament si Costa coneixia la decisió de fer marxa enrere en les peces 3 i 24 del cas Palma Arena.

Paral·lelismes amb Nóos

Segura ha defensat que els motius pels quals es va decidir fer marxa enrere en dues de les causes obertes contra Matas són similars als que es van emprar quan es va optar per  no acusar la infanta Cristina en el cas Nóos . El lletrat s’ha referit al fet que el delicte en qüestió (blanqueig de capitals) no suposa cap perjudici per a les arques públiques de la Comunitat sinó que, en tot cas, afecta les arques de l’Estat. " No és possible acusar particularment sense ser part perjudicada del delicte", ha assenyalat. "En aquell moment vam gaudir de la confiança dels nostres superiors", ha afegit tot d'una. "Puc confirmar que cap dels nostres superiors va suggerir alterar, esmenar o corregir els criteris tècnics de l’Advocacia en el Cas Noos", ha conclòs.

"Les comunitats autònomes no hi són per perseguir tots els delictes. Hi ha d’haver fons públics implicats. I hi ha d’haver acreditació mínima d’aquest vincle amb fons públics", ha insistit, tot referint-se al motiu de la despersonació en la peça 24 del Palma Arena, que investiga el suposat enriquiment il·legítim de Matas. Segura ha defensat que les proves determinaven que "tot i les sospites que raonablement tot ciutadà pot albergar, no hi havia cap vincle entre els fons públics i l’enriquiment sospitós del senyor Matas". Per tant, considera que la decisió fou la correcta.

Crítiques al Pacte

En el torn de rèplica, els partits del Pacte han utilitzat l'argument de l'" alarma social" per justificar que l'Advocacia hauria de consultar amb el Govern abans de sortir de causes sensibles per a l'opinió pública. Segura ha assenyalat que "a la facultat no ens van ensenyar que els delictes s'hagin d'interpretar segons l'alarma social".

En aquest sentit, ha afegit que "no puc compartir un criteri segons el qual la Comunitat Autònoma pot acusar una persona sense criteris tècnics". I ha afegit, amb to d'advertència que mantenir una acusació sense que els criteris tècnics no ho justifiquin "suposa una utilització irregular de fons públics". A tall d'exemple, Segura ha assenyalat que "el cas Nóos ha implicat una despesa en temps, persones i recursos molt significativa" i ha afegit que "s’ha d’estar molt segur i ser molt responsable si, per recuperar X, hem d’invertir el triple d’X".

La independència de l'Advocacia

Segura ha reclamat que es mantingui la independència d'aquest ens en els casos de corrupció, si bé ha admès que "e ntra dins la normalitat que un govern pugui donar indicacions a l’Advocacia". En aquest sentit, ha assegurat que "l ’Advocacia sempre actua en el marc de les ordres dels seus superiors. Quan s'ha plantejat un criteri tècnic i el superior ha discrepat, s'ha actuat segons el criteri de jerarquia". "Altres aspectes sobre la comunicació del llavors director i els seus directors desborden les circumstancies d'aquesta compareixença", ha afegit.

Finalment, ha defensat que "l'actuació dels serveis jurídics ha estat majoritàriament aplaudida" i ha lamentat les crítiques al fet que la despersonació en les dues causes podia donar el missatge a la ciutadania que s'havia aixecat el peu de l'accelerador en la lluita contra la corrupció. "No es pot insinuar que l'Advocacia hagi defallit en la persecució de la corrupció", ha sentenciat.

"Si ha faltat impuls polític en la lluita contra la corrupció?", s'ha demanat en una de les seves darrers actuacions. "M’hauria encantat respondre, com a director, a aquesta pregunta. M’hauria sentit molt còmode", ha assenyalat.