Publicitat
Publicitat

DECRET DE LLENGÜES

Les escoles no rebaixen el català per al curs que ve

Educació adverteix que els centres 'rebels' hauran de reelaborar els projectes abans del proper 26 de juny

Malgrat que ahir es tancava el termini perquè les escoles presentassin els seus respectius projectes educatius per al curs 2013-2014, desenes de centres protestaren contra el Decret de llengües presentant projectes que no rebaixen el pes del català en l'ensenyament i que, per tant, no seran admesos.

Concretament, una cinquantena de directors d'escoles de Primària comparegueren ahir a la Conselleria d'Educació per lliurar els seus projectes redactats a partir de l'article 20 del TIL; o sigui, amb l'escletxa legal que empren per no rebaixar el pes del català, tot argumentant que encara no tenen prou recursos per impartir classes en anglès. Segons Jordi Escudero, president de l'Associació de directors de Primària, "volem que serveixi com a mesura de protesta i que la Conselleria s'adoni del malestar creat a les escoles".

Ara bé, fonts de la Conselleria d'Educació advertiren ahir que els projectes educatius passaran ara a ser revisats pel cos d'inspectors educatius i els que no s'ajustin a la filosofia del decret (o sigui, que no disminueixin el pes de la llengua catalana en el mapa de les assignatures) seran exclosos.

S'espera que un bon grapat d'escoles vegin rebutjades les seves propostes. Educació els haurà de notificar la decisió entre avui i dilluns, a fi que les direccions dels centres escolars redactin a corre-cuita nous projectes abans de dimecres que ve, 26 de juny. Llavors no hi haurà tornada possible: qui no enviï un projecte escolar ajustat a la rebaixa del català (amb el consegüent increment de l'anglès i el castellà) en rebrà un 'de sèrie'; és a dir, la Conselleria donarà per incomplit els límits de l'autonomia de les escoles i els enviarà la seva proposta (d'obligat rendiment).

A més, caldrà afegir-hi el nombre d'escoles que finalment no han enviat cap projecte educatiu com a forma de protesta. Encara falten dades de Primària, però ja es coneix que a Secundària han estat 11 instituts (9 de Mallorca i 2 d'Eivissa). Igualment, Educació els aplicarà un projecte lingüístic bàsic que sí que compleixi el TIL. Tanmateix, que la Conselleria aconsegueixi aplicar el Decret de llengües el proper setembre no significa que acabi la conflictivitat a les aules. Ahir mateix, una trentena de sindicalistes es concentraren davant la seu central d'Educació per alertar que "aquest experiment ideològic pot accentuar el fracàs escolar quan, de manera irresponsable i inadequada, els alumnes de 1r, 3r, 5è de Primària i els de 1r d'ESO es vegin immersos en aquesta imposició", segons la portaveu educativa de l'STEI-i, Maria Antònia Font.

Els manifestants, que mostraren cartells amb els lemes "esTIL autoritari, no" i "Quin projecTIL", anunciaren que continuen fent feina a favor de la convocatòria d'una vaga indefinida a l'inici del curs 2013-2014.

De fet, l'Assemblea de docents (impulsada per mestres de CCOO, UGT i STEI-i) féu públic ahir un vídeo promocional de la protesta, en què equiparen la política educativa del PP amb galtades als mestres. "Que sonin els tam-tams de la tribu!", indiquen des del Comitè de Vaga de l'assemblea, tot explicant: "Ha arribat l'hora que els 10.000 docents de Balears donem una petita lliçó a Bauzá, Camps, Estarellas, Deyá i companyia. S'ho mereixen i s'ho han guanyat a pols". Conclouen: "Endavant les atxes!". A més a més, l'Assemblea de docents ha convocat un acte de presentació de l'aturada indefinida per al proper 26 de juny al Teatre de Manacor.

Què implica el TIL?

La possible vaga indefinida dels docents demanarà la retirada del Decret de llengües, que suposarà trencar amb els criteris establerts per la Llei de normalització lingüística de 1986 i el Decret de mínims de 1997, ambdós assolits per consens.

Concretament, el TIL estableix un criteri variable dels tres idiomes en què s'hauran d'impartir les classes a partir de setembre. Com a filosofia general, demana que les matèries es reparteixin a terços entre el castellà, el català i l'anglès. Però la falta de docents que dominin l'anglès ha fet que Educació admeti un menor ús d'aquesta llengua estrangera, si el centre acredita la manca de recursos. Ara bé, en les polèmiques instruccions posteriors, Educació indica clarament que el percentatge d'anglès que es llevi ha de ser substituït a parts iguals entre castellà i català.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT