L’horticultura a Balears
Malgrat que augmenta el consum de fruita, poca és d’origen local
L’horticultura és un dels sectors agraris més dinàmics de les Illes. Juga a favor seu el component de proximitat i, per fortuna, hi ha un teixit empresarial diversificat en el qual coexisteixen petits productors i empreses grans i tecnificades. Però els hortolans es troben amb dificultats que amenacen el seu futur: elevats costos energètics, manca de terra per conrar, preus baixos, escàs relleu generacional, etc. En el Bolletí Informatiu de Mercapalma de juny es proporcionen dades de 2016 i es comparen amb les del 2015; gràcies a això veim que enguany hi ha hagut un increment de 6.468 tones de fruites i hortalisses comercialitzades (7,25%), però amb un descens de 130 tones en les fruites i hortalisses comercialitzades pels productors locals (-8,7%) i les dades del Situat de Productors són regressives tant en venedors com en quilograms. Consumim més fruites i verdures, però de cada cop més poques són d’origen local.
Menys carn fresca
El consum de la congelada ha pujat més d’un 47% enguany
Pel que fa a la comercialització de carn a Mercapalma, de gener ençà s’ha reduït un -2,24% la de carn fresca, amb 111 tones menys, i, en canvi, ha augmentat amb 358 tones (47,12%) la comercialització de carn congelada. A l’hora de veure-ho per espècies, s’observa que la reducció més espectacular, durant aquests mesos de 2016, és la de porcella, amb 4 tones menys (-31 %); pollastres, amb 139 tones menys (-9,25%), i conills, amb 6 tones menys (-9,12%). Aquesta reducció del consum de carn fresca contrasta amb el que passa amb la carn congelada, amb 358 tones més el 2016. Un 47,12% més! Continua la caiguda del sacrifici a l’escorxador de Palma en els primers mesos del 2016, amb 102 tones menys (7,5%), sobretot en porcs i vedells. Més carn congelada i menys carn fresca i d’origen local. I el ritme en el canvi de model alimentari és accelerat.
La Via Campesina i la llet
La coordinadora vol actuar sobre el mercat que especula
Mentre al Consell de Ministres d’Agricultura de la UE d’aquesta setmana es varen adoptar mesures per fer front a la crisi del sector lleter d’una més que discutible eficàcia (reducció voluntària de producció, mesures d’adaptació, flexibilitat en els pagaments associats, avançament de la PAC, etc.), la Coordinadora Europea Via Campesina proposava actuar directament sobre un mercat que especula i no regula, amb una reducció obligatòria de la producció i la posada en marxa d’un mecanisme de prevenció de crisis. El sector lleter estatal ara s’està autoregulant amb una minva de producció, observable els mesos d’abril i maig, al costat d’una caiguda del preu de la llet (a les Balears, de 2 cèntims per litre de mitjana en cinc mesos) i amb una retirada de 400 ramaders, a escala estatal, des del gener.
Zona desfavorida
Es reconeixen limitacions sobre gairebé 400.000 ha de l’Arxipèlag
Era una aspiració basada en la realitat i el sentit comú, que no és un reconeixement de la insularitat però sí una millora de la situació actual. Però aquesta aspiració mai no s’arribava a fer efectiva, només es reconeixien com a zones amb dificultats la serra de Tramuntana, Campos, ses Salines, Menorca i les Pitiüses. Per això, Balears va proposar declarar com a zona amb limitacions específiques el conjunt dels seus municipis en aplicació del criteri d’insularitat. La UE ha fet costat a la petició balear i el Ministeri l’ha acabada acceptant. El terreny inclòs a les zones amb limitacions no pot superar el 10% de la superfície de l’Estat. Amb aquesta incorporació es reconeixen limitacions específiques sobre 396.119 hectàrees, que representen el 0,78% del total estatal. La suma de totes les comunitats autònomes seria d’un 4,87% del territori, encara lluny del 10% permès.
Comercialització de vins
Els produïts a les Illes estan més ben posicionats en el mercat insular
Segons l’Institut de Qualitat Agroalimentària (IQUA), l’any 2015 es varen comercialitzar a les Illes 3,6 milions de litres de vi amb identificació de qualitat reconeguda produïts a l’Arxipèlag. Si es compara aquesta xifra amb les dades del 2005, que eren de 2,3 milions de litres, es constata un increment del 52% en la comercialització a les Balears de vins de qualitat originaris de la mateixa comunitat. Com que l’IQUA valora que en aquests 10 anys el consum de vi no s’ha incrementat, més aviat ha minvat, s’ha produït un millor posicionament dels vins insulars en el seu propi mercat insular. Aquesta constatació és observable de manera directa, però no convé perdre de vista que partíem d’una situació anòmala de total manca de presència dels nostres vins.
