La desestacionalitat turística, mite o realitat?

PalmaL’allargament de la temporada turística ha estat, juntament amb la saturació, un dels temes habituals de debat a les Balears durant els darrers mesos. Mentre que algunes veus criticaven l’arribada massiva de turistes i demanaven posar sobre la taula el decreixement, d’altres asseguraven que la saturació només és una sensació i que el debat era com fer créixer el nombre de visitants durant els mesos anteriors i posteriors a la temporada alta.

Des d’algunes administracions asseguren que ja no s’inverteix “ni un sol euro” a promocionar el turisme de sol i platja a les fires de turisme internacional, i defensen que el que s’ha de potenciar és el turisme esportiu, cultural i gastronòmic per allargar la temporada i posar fi, entre d’altres coses, a la temporalitat (i per tant, la precarització) de gran part dels llocs de feina de les Illes.

El director de l’aeroport de Palma, José Antonio Álvarez, assegurà aquesta setmana durant el Foro Turismo+ que, si bé és cert que arriben més passatgers, ja no ho fan els mesos d’estiu i que, de fet, durant el mes d’agost, els visitants que arribaren a Son Sant Joan augmentaren un 5%.

Álvarez afirma que els creixements més pronunciats s’estan donant durant els mesos de primavera i tardor i que, mentre que fa uns anys els tres milions de passatgers arribaven només el juliol i l’agost, això ja no es produeix durant gairebé sis mesos a l’any.

No obstant això, segons les dades publicades mensualment per Aena, els usuaris del mes de juliol van augmentar un 12,8% respecte del 2015 (un creixement més pronunciat que el que es va produir el setembre, el juny i el maig). L’any passat, el mes de març, abril i maig van tenir un augment de passatgers més elevat que el juliol i l’agost, però hi ha experts que consideren que això no pot considerar-se una reducció de l’estacionalitat.

Miquel Àngel Coll és doctor en Geografia per la UIB i al setembre va presentar la seva tesi sobre l’estacionalitat turística a Mallorca. Segons les seves conclusions, “continuam essent estacionals perquè creixem tots els mesos, però als d’estiu encara més i la pressió d’aquests mesos ha crescut”.

Les polítiques desestacionalitzadores no han tingut el seu efecte, explica Coll, perquè “és una fita que vagin arribant turistes el gener; però quan t’atures a mirar el creixement de l’estiu, et trobes que no s’ha reduït sinó que han crescut més els visitants que durant els mesos no estivals”.

Segons aquest geògraf, en les èpoques de bonança econòmica cau l’estacionalitat perquè “la gent pot viatjar tot l’any i no només a l’estiu”.

Durant la seva investigació, va analitzar quin tipus de turista arriba durant cada mes de l’any: “No podrem arribar a un octubre amb unes dades com les de l’agost, perquè la majoria dels turistes estan condicionats per les vacances escolars”.

D’aquesta manera, si bé “sembla que la tendència és que augmentin els visitants els mesos que fan d’extrem a la temporada alta”, Coll manté que no s’igualaran perquè, al cap i a la fi, la majoria cerquen el sol i la platja.

I si s’igualassin? “Seria insostenible. El comportament estacional fa que els recursos naturals es puguin recuperar. No ens interessa que la pressió sigui igual durant tot l’any que a l’estiu”. Per Coll, la solució és trobar un equilibri, que consisteix a fer “disminuir la pressió a l’estiu” i fer “augmentar la demanda dels altres mesos”.

Sobre la saturació, el geògraf defensa que se’n parli amb “rigor científic” i considera que s’hauria de fer “una zonificació per a cada realitat, ja que no té la mateixa percepció de saturació algú que viu a Sencelles que un resident del nucli antic de Palma”. En aquest sentit juga un paper important l’índex de pressió humana de l’Ibestat: el 2015, el màxim de pressió es registrà a l’agost, amb 2.010.520 persones; i el mínim, al gener, amb 1.093.246. El pic de l’any passat supera en més de 300.000 persones el que es va registrar el 2005 i, pel que fa al 2016, les dades de juliol (les darrers que ofereix l’Ibestat ara mateix) superen els màxims de 2015. Des que se’n tenen dades, la pressió humana a totes les Balears no ha aturat de créixer.