PATRIMONI
Balears 06/08/2016

El desconegut poblat dalt del penya-segat

El jaciment està format per una necròpolis amb coves artificials i un poblat de l’edat de bronze

Margalida Mateu
3 min
El coll de Cala Morell està integrat per tretze navetes d’habitació, dues de les quals han estat  restaurades i  s’articulen entorn de dues llacunes, creades per  recollir aigua de pluja.

PalmaA Cala Morell, urbanització de la costa nord de Ciutadella, s’hi emplacen dos dels jaciments arqueològics més espectaculars de l’illa. Els componen, per una banda, una gran necròpolis de desset coves artificials i, per l’altra, un poblat costaner habitat durant l’edat del bronze (1400-1000 aC). Es tracta d’un assentament situat a la vorera de la mar, d’accés difícil i protegit per una murada: els caps costaners fortificats de Cala Morell.

Poblat poc conegut

Tot i la seva espectacularitat, el poblat és un dels jaciments menys coneguts de l’illa de Menorca, perquè està situat en una zona força marginal des del punt de vista de l’explotació agrícola i ramadera. Aquest promontori, gairebé inaccessible des de qualsevol punt que no sigui l’istme que l’uneix a terra ferma, va ser l’elegit per un grup humà del bronze naviforme per fortificar-hi el seu assentament. S’hi poden veure algunes navetes d’habitació excavades i restaurades, a més del mur de tancament que fortificava el conjunt.

A vorera de mar

El poblat, doncs, està delimitat per una muralla i està format per tretze unitats d’habitació. En sorprèn la tècnica constructiva, que no és ciclòpia, com correspondria a les navetes d’habitació pròpies de l’època, sinó que es fonamenta en pedres petites. El jaciment arqueològic se situa en un cap rocallós d’uns 35 metres d’alt, que tanca l’entrada per mar a Cala Morell pel costat nord-est. Aquest cap costaner està protegit, per la part on s’uneix a terra ferma, amb una sèrie de panys de murada de pedra en sec, construïts aprofitant els desnivells naturals del terreny. Dins el recinte, s’hi observen fins a tretze estructures de planta navicular que, juntament amb les dues depressions -possiblement per recollir l’aigua de pluja- i l’estructura circular a la part més alta del promontori, constitueixen les restes visibles de l’assentament.

Les estructures documentades, juntament amb els materials recuperats -ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules, molins manuals, etc.-, a banda de la gran quantitat de restes d’animals domèstics -cabra, ovella, porc i, sobretot, bou-, confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. Per altra part, l’absència de restes d’animals marins -peixos, mol·luscs, crustacis- sembla evidenciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat de la mar, no explotaven els recursos marins.

Investigacions

L’equip d’estudiosos Anglada, Ferrer, Salas i Ramis -en el marc del projecte ‘Entre Illes’, vinculat al Museu Municipal de Ciutadella i al Museu d’Història de Manacor- s’ha encarregat de les excavacions del coll de Cala Morell. En el marc d’aquest projecte s’excava també un jaciment mallorquí de característiques similars: sa Ferradura (Portocristo, Manacor). I és que el col·lectiu ‘Entre Illes’ té com a objectiu aprofundir en l’estudi d’un tipus de jaciment prehistòric propi de les Illes Balears i que presenta unes característiques molt específiques, com és el cas de la fortificació Cala Morell. Els quatre tècnics han analitzat, estudiat i investigat els jaciments i determinen que malauradament la funcionalitat d’aquests emplaçaments prehistòrics és encara força desconeguda a causa, principalment, de les escasses intervencions sistemàtiques que s’hi han realitzat.

En els treballs més recents dedicats a aquest tipus d’assentaments, s’ha interpretat que la seva funció estaria estretament lligada a la navegació i, per tant, als intercanvis comercials. Malgrat que no es pretén negar aquesta possibilitat, ‘Entre Illes’ sospesa alguns aspectes complementaris, relacionats sobretot amb la ubicació, que els estudiosos consideren que caldria tenir en compte en l’assentament de Cala Morell. El motiu és que fa la impressió que, en el moment d’elegir l’indret, varen prevaler els criteris relacionats amb el caràcter inaccessible i defensívol per sobre de gairebé qualsevol altre condicionant. És significatiu que l’assentament presenti una murada que separa la zona edificada de la zona adjacent, i que tanca l’istme que uneix el promontori amb l’illa.

Necròpolis

Per la seva banda, la necròpolis de Cala Morell està situada en el barranc que s’obre darrere de la cala. Es tracta d’una de les necròpolis més espectaculars de l’illa, formada per un conjunt de catorze coves artificials, utilitzades totes elles com a llocs d’enterrament col·lectiu. Presenta dues fases clares d’ocupació: una a l’edat del bronze i una altra durant el talaiòtic final, que es perllonga, en època romana, fins al segle II dC.

Algunes de les coves han estat utilitzades amb altres finalitats en èpoques més recents: habitatges ocasionals i refugis per al bestiar. A una de les coves, s’hi va practicar una obertura circular a la part superior i se’n va tapiar l’entrada per emprar-la com a cisterna. Les piques i canalitzacions que es poden observar al peu d’una de les coves es relacionen amb aquesta reutilització de la necròpolis.

stats